‘Ni famílies, ni professorat ni Ajuntament volem que es construeixin barracons’
En Toni Liarte és el nou director de l’Institut Can Mas, que enguany celebra el seu 15è aniversari. El principal objectiu del nou equip directiu és donar continuïtat a la feina feta durant tots aquests anys, mantenint projectes com el d’intercanvi de francès i apostant per un tracte proper amb l’alumnat. La persecució d’aquestes fites és un al·licient més per a tots aquells que han sol·licitat estudiar al centre aquest darrer curs escolar.
RevistadeRipollet: Felicitats per l’ascens! Com valores aquesta oportunitat que se t’ha brindat?
Toni Liarte: Molt positiva. Hem entrat un equip directiu amb ganes de seguir la feina i la progressió que portem feta durant tots aquests anys. Això garanteix el manteniment d’un nivell de treball que ha dut l’Institut Can Mas a progressar tal com ho ha fet durant tot aquest temps.
RdR: Tens intenció d’aportar canvis en la política de l’escola?
T.L: En principi no hi hauran grans canvis. Sí que ens endinsarem, però, en l’àrea de les TIC, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Pretenem utilitzar cada cop menys el recurs del paper i augmentar l’ús de les xarxes de comunicació, com el correu electrònic.
RdR: Aquest canvi fa referència al projecte de la Generalitat EduCAT 1×1, que vol renovar les aules i dotar els alumnes de portàtils?
T.L: No exactament. És cert que nosaltres vam començar aquest projecte fa quatre anys. Els alumnes de 4rt de l’ESO, però, l’hauran d’acabar aquest curs, ja que les retallades han afectat tots els Departaments, també el d’Ensenyament. Els primers cursos ara hauran de recuperar els llibres tradicionals. El contacte amb les TIC es durà a terme amb les pissarres digitals instal·lades a totes les aules.
RdR: Com eviteu que els alumnes facin un mal ús d’aquestes noves tecnologies?
T.L: Per una banda, apliquem una normativa disciplinària. Per l’altra, apostem per la gestió pedagògica. Nosaltres mostrem a l’alumnat quin és l’ús correcte d’aquestes tecnologies des del principi. Tot i que avui en dia no hi ha nen que no tingui un smartphone, la clau està en ensenya’ls-hi la vessant pedagògica del seu mòbil.
RdR: El centre ha rebut moltes sol·licituds d’alumnes per a cursar-hi el batxillerat. A què es deu aquesta bona demanda?
T.L: Tal com fan altres centres, la nostra idea sempre ha sigut cuidar l’ESO. Actualment, però, els adolescents sembla que vulguin ser més grans i, a la vegada, se’ls afegeix la sortida més tardana al mercat laboral i la dependència familiar. Tot això fa que no s’arribi a una maduresa que potser hi havia fa 30 anys a la mateixa edat. Per això vam apostar també per cuidar el batxillerat. Suposo que aquest tracte haurà causat que tant l’alumnat propi com el que ve de fora, així com les famílies, ens hagin valorat positivament.
RdR: Tinc entès que alguns alumnes s’han quedat sense plaça.
T.L: Sí. Hem quedat una mica desbordats. Hem intentat encabir el màxim d’alumnat, però tenim una ràtio fixa que no podem sobrepassar.
RdR: Teniu previst de solucionar-ho, es podran augmentar les places?
T.L: Això en el nostre centre és complicat. No tenim més espai. A més, un dels problemes que ens trobarem d’aquí a dos anys és que hi haurà un increment de línies d’alumnes que vénen de la primària. Tots els centres de secundària de Ripollet no seran suficients per a tants nens. En aquest sentit, escoles, Ajuntament i Departament d’Ensenyament estem treballant per trobar una solució adient. El Palau Ausit, per exemple, podria fer una ampliació. Nosaltres, en canvi, hauríem de fer un edifici nou directament, la qual cosa seria molt costosa. Això sí, el que no volem ni famílies, ni professorat ni Ajuntament és que es construeixin barracons.
RdR: Canviant de tema. Can Mas ha rebut, per part de la Generalitat, el distintiu d’Escola verda. Heu treballat dur per arribar-hi?
T.L: Nosaltres sempre hem intentat abastar el màxim nombre de projectes possibles, encara que quedin fora del contingut pedagògic de les matèries. Un dels projectes que vam iniciar fa tres anys és precisament aquest, el d’Escola Verda. Cada tres anys s’ha de renovar, i enguany hi hem votat favorablement perquè enganxa als nanos, alhora que els consciencia sobre el reciclatge.
RdR: Així doncs, heu aconseguit que els alumnes siguin respectuosos amb el medi ambient.
T.L: Potser no ho aconsegueixes al 100%, però déu ni do. El que els impacta molt és, sobretot, la visita a l’ecoparc. De fet, sóc d’aquells que considera que tots els habitants de Ripollet haurien de visitar-lo. Una de les preguntes que es fan els alumnes sempre és: “Tota aquesta porqueria la creem nosaltres?”. Es queden realment impressionants en veure la quantitat de deixalla que generem.
RdR: Teniu pensat d’involucrar-vos en algun altre projecte?
T.L: De moment mantindrem els que tenim. Això sí: només el Pla Català de l’Esport a l’Escola i el d’Escola Verda estan subvencionats. La resta són projectes propis: el de mediació busca que els nens resolguin els conflictes ells sols; amb el projecte de música organitzem diferents concerts al llarg de l’any; amb el de llengües estrangeres treballem en profunditat l’aprenentatge de l’anglès; i, per últim, amb el projecte d’interanvi de francès alumnes de França vénen a la nostra escola, i després hi anem nosaltres. Tots aquests projectes fan que els alumnes no només formin part del centre assistint a classe i enllestint els deures, sinó que també s’hi involucrin a través d’altres activitats. Així es fan el centre seu.
Els primers anys de vida
L’Institut Can Mas va posar-se en funcionament el curs 1998-99 arran de la demanda creixent de les famílies ripolletenques. En el moment en què es va implantar l’ESO, Ripollet rebia tot un flux de ciutadans que provenia, sobretot, de Barcelona. A Ripollet s’hi podien trobar vivendes a un preu més econòmic. L’increment de població va causar ipso facto l’augment de l’alumnat, raó per la qual va fundar-se Can Mas.
Els primers anys, però, van ser complicats. Els professors que van acudir al centre tenien diferents models d’organització. Per aquesta raó van caldre 5 anys per trobar un model al qual tots li donessin suport. Quatre directors s’han encarregat, fins ara, d’aconseguir els bons resultats que actualment l’Institut aconsegueix: un baix abandó escolar i un nombre d’aprovats molt correcte.
