Noelia España: “Quan ballo flamenc desconnecto dels meus problemes i em relaxo”

Ballarina, cantaora i apassionada pel flamenc, la Noelia és professora de la Peña AFCR La Macarena, la mateixa amb la que va començar a ballar quan era petita. Imparteix classes de tot tipus de dansa (folklore, flamenc, clàssic espanyol…) i a tot tipus d’edats. A més, dins de la mateixa Peña també treballa amb el ballet flamenc, que és el quadre amb el que fa sortides i actuacions. Casada i amb tres fills, combina la seva feina com a professora amb la família, amb altres quadres de dansa on també imparteix classes (com a Canovelles) i les actuacions que fa tant a dins de la Peña com arrel d’altres col·laboracions.

RevistadeRipollet: Qui forma la Peña La Macarena?
Noelia España: Tenim diferents nivells. Les més petites són les ‘Baby Flamenquitas’, que són un grup de vuit nenes de 3 a 5 anys. Després tenim al grup ‘Albaicín’, que és un grup que va des dels 8 fins als 11 o 12 anys. És potser el grup més difícil de mantenir, perquè estan en una edat que volen provar nous estils de dansa, com el jazz o el hip-hop, ja que tenen un ventall molt ampli per escollir. Per últim, tenim el ballet més professional, que és amb el que treballo, i les classes d’adults, que són de les que funcionen millor aquest any. Aquest darrer grup em fa especial il·lusió perquè moltes de les ballarines són alumnes que tenia des de que eren petites i ara, que algunes ja són mares i tot, han tornat per reprendre les classes. Vénen amb molta il·lusió, per això vull muntar més festivals per aquests grups, així poden ensenyar què és el que treballen a les classes.RdR: Quina actitud es respira entre els ballarins?
N.E: Sentim que som com una família i això és molt positiu, perquè som un grup sòlid i que avança. A més, no només la Peña, sinó que la resta de quadres amb els que treballo també vénen a les classes amb un caràcter molt positiu i amb ganes de desconnectar i passar-s’ho bé. És una gran dosi d’energia per a mi.

RdR: Com es troba l’entitat econòmicament?
N.E: La crisi hi és i l’entitat l’ha notat molt. A més, l’àmbit cultural ha sortit greument afectat per les retallades, així que no hem pogut fer res més que prendre’ns-ho amb filosofia. Ens hem reinventat: hem fet packs de preus, ofertes…, idees atractives pel públic que ens permetin seguir treballant amb menys recursos. La part bona de la crisi és la solidaritat, és a dir, que les entitats ens necessitem les unes a les altres i per això fem diferents col·laboracions. Abans ja es feia, però sí que és cert que ara es necessita més.

RdR: Algunes de les col·laboracions d’aquest any han estat amb l’AECC i APADIR.
N.E: L’experiència amb l’AECC ha estat preciosa. A mi personalment m’ha omplert molt com a persona, ja que la meva mare va morir de càncer i malauradament ara el meu pare també l’està patint. Amb APADIR, que és l’Associació de Pares de Nens amb Discapacitat, hem repetit la mateixa actuació i també ha estat una experiència molt maca. No hi ha res més gratificant que col·laborar amb espectacles benèfics. Els ballarins i ballarines, a més d’interpretar dalt de l’escenari, saben que també estan ajudant a investigar i curar la malaltia i això els fa sentir millor. És molt maco fer el que més t’agrada i saber que el benefici que n’extreguis pot ajudar a terceres persones.

RdR: A títol individual, has col·laborat també amb Epidemic Dance Show, concretament un espectacle que fusiona tres tipus de dansa.
N.E: Sí, en una mateixa coreografia fusionem un ballarí de hip-hop, una ballarina de ballet i jo, que sóc la ballarina de flamenc. La idea d’aquesta coreografia va ser d’en Juan, director d’Epidemic. Va començar a fer classes amb la Peña i va funcionar tan bé que vam mantenir la relació per crear nous projectes. Un d’aquest va ser aquesta coreografia, que la veritat és que ha estat un èxit. D’altra banda, també hem tingut la sort de fusionar-nos amb Susana Barea i, quan ens hem ajuntat tot tres, ens hem adonat de la funcionalitat que té mesclar danses i mostrar al públic estils totalment oposats en un mateix espectacle. Em començat a fer projectes junts aquest any i la veritat és que ha estat molt enriquidor per mi.

RdR: A més d’espectacles i exhibicions, heu fet o teniu pendent alguna competició?
N.E: El camp de la competició és el que menys m’agrada, perquè sóc una persona que entén el flamenc d’una manera terapèutica. Potser per la vida que he tingut, però ballar flamenc per a mi és una manera de desconnectar dels problemes i relaxar-me. M’agrada pujar a l’escenari i volar, deixar-me portar per la melodia i sentir-la. És per això que no m’agrada la rivalitat. Ara bé, també entenc que hi ha moltes persones amb talent que es volen donar a conèixer mitjançant competicions o concursos Jo mateixa ho vaig fer, perquè sabia que era una manera de poder donar-me a conèixer i acumular experiència. Actualment, però, la competició és el que menys em preocupa. Vull gaudir del que faig, que els meus alumnes també gaudeixin i aprenguin a ballar i que el públic es diverteixi amb els meus espectacles.

RdR: Creus que a cultura flamenca està arrelada al poble?
N.E: Si. Hi ha hagut moltíssima emigració i estem molt barrejats. Les associacions de folklore i flamenc que hi, no només al poble, sinó a tot Catalunya, són arran de la necessitat de la gent que ha emigrat de sentir el contacte amb la seva terra. A Ripollet el flamenc es viu molt i té moltes entitats relacionades amb ell.

RdR: Quines properes actuacions tens programades?
N.E: Ara és la meva temporada alta (riu). Als mesos d’abril, maig i juny hi ha actuacions gairebé cada cap de setmana: la Romeria, el Rocío, el fi de curs que fem amb ‘L’estiu al carrer’…A més, aquesta temporada tenim una novetat: el proper 26 de maig a les 18h farem un festival especial que consistirà en una exhibició de tot el que fem durant el curs.

Passat, present i… futur
La familia España és una família de flamencs. Segons la Noelia, “el que no toca la guitarra, canta o és ballarí de flamenc”. Ella va començar a ballar des de molt petita. Amb només 8 anys, va recórrer diferents espectacles i programes de ràdio, com el de Justo Molinero, perquè va destacar també com a cantaora.
Quan va haver de decidir entre marxar a ballar fora amb una companyia o quedar-se al poble impartint classes, va decidir l’estabilitat de ser professora de ball. A més per necessitats familiars, ho va escollir per vocació, ja que la feina de professora li agrada i és molt gratificant per ella.
Considera que aquest any ha marcat un abans i un després en la seva etapa professional. Un projecte de futur imminent és unir-se amb Juan i Susana Barea per crear una associació de dansa, una nova associació que combini diferents estils de dansa, però mantenint les seves escoles.