Noelia Padilla: “Quan et poses els patins i veus que no és un hobby, el teu somni és anar al Mundial”
El 21 de desembre l’alcalde, JM Osuna, i la regidora d’Esports, Andrea Guijarro, van rebre a dues esportistes locals que competeixen al màxim nivell per reconèixer els seus èxits. Una d’elles és la Noelia Padilla, potser no tan coneguda pel públic local com la seva companya en l’acte, la jugadora de tenis platja Eva Fernández. Però Padilla es va penjar la medalla de plata al Mundial de Patinatge Artístic en la modalitat Grupo Show. Un podi que va ser tot un somni.
Revista de Ripollet: Què significa per a tu aquest reconeixement?
Noelia Padilla: La veritat que ha sigut totalment inesperat. Estic realment agraïda que Ripollet, en aquest cas l’Ajuntament, reconegui l’esforç de la gent que lluita per intentar arribar a cotes altes dins del món de l’esport. El reconeixement certifica que valoren molt la feina que fem els esportistes com jo.
RdR: Sobretot t’han reconegut per la medalla de plata en el Campionat del Món. Quina importància té per a tu aquesta fita?
N.P: Des del moment que et poses uns patins i t’adones que aquest és esport ja no és únicament un hobby, saps que el teu somni és intentar arribar a campionats internacionals. El Campionat del Món és el més important de tots, arribar a l’edició de Paraguai i obtenir la medalla de plata és un somni d’ençà que era petita. L’experiència va ser brutal, amb totes les meves companyes i serà un campionat que recordaré per sempre.
RdR: Com arribes a convertir-te en subcampiona del món?
N.P: Vaig començar a patinar al Club Patinatge Artístic Ripollet quan tenia quatre anys. Vaig estar fins als dinou. En aquell moment vaig decidir iniciar-me en la modalitat de show. És veritat que a Ripollet la practicaven, però no es va acabar de consolidar i, per això, vaig haver de buscar altres clubs. Primer vaig estar un any al Lliçà i després vaig passar al Matadepera. La primera temporada el projecte de l’entrenador tenia molt bona pinta i les expectatives es van complir. Vam guanyar el campionat de Barcelona i les sensacions que vam tenir van ser molt bones, no només les nostres, també les dels jutges i les del públic. Vam continuar treballant, la temporada 2020 vam ser campiones de Catalunya, però va arribar la COVID i ens vam quedar sense la possibilitat de disputar el campionat d’Espanya. Va ser una llàstima perquè aquell era el nostre any amb tota seguretat. Tot i això, no ens vam enfonsar, vam treballar de valent per estar a un bon nivell a la següent i poder arribar al màxim nivell a totes les competicions i així vam fer realitat el somni de totes les integrants d’arribar al Campionat del Món al 2021.
RdR: Com és aquesta modalitat de show?
N.P: La modalitat individual es basa molt en salts i piruetes. Però quan arribes a certa edat i no pots anar més amunt tens la possibilitat d’encaminar-te cap a l’estil de show. No es fan ni salts ni piruetes, es basa en una coreografia en grup. En el nostre cas és el show petit perquè estem entre les sis i dotze patinadores. En el cas del show gran el nombre de participants és més de vint. També poden haver-hi quartets. Per tant, aquest estil no és tan dur pel cos, però això no vol dir que no sigui sacrificat. Hem de coordinar-nos molt bé les dotze persones. En el show evites l’impacte de l’esquena, els genolls… es pot dir que és més suau. Deixar el món del patinatge costa molt, quan entres i t’agrada arribar a dir ‘aquest any ho deixo’ és molt difícil. La millor manera per poder continuar va ser trobar aquesta modalitat.
RdR: Has explicat alguns bons resultats que has aconseguit. Quines són les fites més importants que has assolit?
N.P: De petita, en modalitats individuals, vaig arribar a campionats de Catalunya. En grup vam fer podi al de Barcelona, al de Catalunya i a Espanya, a la primera temporada que hi participava, vam quedar campiones. A la temporada següent vam quedar subcampiones d’Espanya i, això, ens va donar plaça per a l’Europeu i el Mundial. I la temporada passada vam repetir podi a Barcelona i a Catalunya. Al d’Espanya vam quedar cinquenes, tot i això, vam sortir internacionalment i vam aconseguir la preuada medalla de plata.
RdR: Per arribar a aquest nivell s’ha de tenir molta qualitat. Però què destacaries del vostre equip?
N.P: Som un grup que des del primer moment hem estat molt unides i totes per un mateix objectiu. Sabíem que el nostre somni era el mateix i entrenàvem per arribar-hi al màxim nivell. Totes treballem, estudiem, estem cansades quan arribem a l’última hora del dia a entrenar i hi ha dies que entrenes millor i altres pitjor. Però teníem clara quina era la nostra meta i volíem arribar-hi i així ha estat.
RdR: El teu entrenador és Llorenç Álvarez, una figura molt important a Ripollet. Com destacaries el seu paper?
N.P: És un entrenador amb una imaginació i una capacitat molt gran per escollir els temes. Entrenar és dur, perquè per arribar on hem arribat no pots fer-ho amb un camí de roses. Ens hem sacrificat molt, hem entrenat en dies de festa, dates especials com Nadal, hem arribat a fer sis hores seguides. Però en Llorenç és una peça clau que ens ha ajudat a fer-ho més fàcil i sense ell no haguéssim aconseguit els èxits.
RdR: Sobta que una subcampiona del món ho hagi de conciliar amb la feina, en altres esports no passaria.
N.P: El món del patinatge no és com el d’altres esports més mediàtics. És un món que realment no t’aporta res econòmicament, gairebé tot t’ho has de costejar tu. Cal trobar la manera de poder fer-ho i l’única és treballar, conciliant entrenaments, competicions, treballs i estudis.
RdR: Pot ser injust per a vosaltres?
N.P: La veritat és que sí, ens agradaria tenir una mica més d’ajudes econòmiques per costejar tot el que hem de pagar. Gairebé tot surt de la nostra butxaca. Avions, attrezzo que no és gens barat, viatges, dietes d’entrenadors… tot a compte personal. Fem coses per intentar fer diners tot l’equip en comú i que surti el més rendible possible. Costa molt trobar patrocinadors, perquè és un esport que no és prou visible per a les empreses o petites botigues, costa molt que et donin ajuda econòmica, és més fàcil que t’ajudin amb productes. Però el que més necessitem són diners perquè els viatges són molt cars.
RdR: Quines maneres n’hi ha per revertir aquesta situació?
N.P: És molt complicat, és un esport que surt molt poc als mitjans. A poc a poc anem a més, però la gent no aposta per esports que són minoritaris i menys si són femenins, vulguis o no fa ràbia. És un esport que aporta molt i no es valora. Per aquesta raó es fa difícil aconseguir ajudes. Òbviament, reconeixements com el de l’Ajuntament ajuden, però hi ha molt camí per recórrer.
RdR: Quins reptes teniu de cara al futur?
N.P: Estem preparant la temporada 2023, el primer campionat serà el primer cap de setmana de febrer i estem treballant de valent, hem fet entrenaments extres aquest Nadal per tornar a estar a dalt de tot. Individualment, vull continuar millorant per arribar al campionat que toqui i demostrar que puc guanyar-lo i per estar allà al costat de les meves companyes.