Nora Ancarola: “#lamevaripollet és una forma de posaren valor el que els veïns necessiten”

Ripollet estarà en la Biennal Manifesta gràcies al projecte que Nora Ancarola ha fet amb les artistes locals Salma Llovet, Sílvia Balaguer i Anna Puertas. Sota el títol #lamevaripollet, la proposta mostrarà com és Ripollet, les lluites dels veïns i convidarà a imaginar com es podria millorar. Ens explica més i millor la mateixa autora.

Revista de Ripollet: Com vas conèixer Ripollet?
Nora Ancarola: La primera notícia que jo tinc de Ripollet és a través d’un llibre. Visc a Barcelona des de fa molts any però mai havia sentit a parlar de Ripollet fins que ho vaig llegir en ‘L’infermer de Lenin’ de Valentín Roma. D’això farà quatre o cinc anys, va ser abans de la pandèmia. I arribo a Ripollet perquè Traça contacta amb mi per demanar-me si podia fer alguna obra afegint-me a la seva reivindicació per aconseguir una fàbrica d’art i creació. Però vaig pensar que no era el més oportú que jo, que no coneixia la ciutat, fes una obra en aquell moment, tenia més sentit que es fes una petita exploració de què necessitava Ripollet en tant que espai de creació. Vaig proposar la figura de José Antonio Delgado, que és mediador i fa aquesta feina habitualment. I després vaig venir per participar en les Jornades Grau Zero de Traça. Allà ens van demanar a tots els artistes participants que féssim una proposta de possible projecte per a la ciutat. I jo vaig proposar una exploració de la ciutat en relació a l’urbanisme, l’accessibilitat, els serveis… amb tres dones, la Salma Llovet d’Uncommon, la Sílvia Balaguer integrant del grup de rock Menos Rollo, i la periodista de la Revista de Ripollet i fotògrafa Anna Puertas.

RdR: I com arriba aquesta proposat a esdevenir #lamevaripollet que es podrà veure a la Biennal Manifesta?
N.A.: Va coincidir que quan vaig fer la proposta la Biennal obria un ‘open call’, una convocatòria oberta a artistes locals i el projecte va ser un dels 10 triats entre els 262 que es van presentar. L’elecció em va omplir d’orgull i de feina també (riu).

RdR: Això portarà Ripollet a la Biennal Manifesta.
N.A.: Sí, és curiós perquè l’Ajuntament, amb l’anterior govern, es va plantejar si presentar a Ripollet com a municipi participant però al final ho van descartar. Ara, gràcies al projecte #lamevaripollet estarà present, no com a seu però sí dins d’un projecte. La Biennal es una proposta nòmada europea que es fa cada cop en un lloc diferent, l’acullen ciutats que no són capitals de país i el seu entorn i aquest any la 15a edició es farà a Barcelona i 11 ciutats més.

RdR: Abans parlaves d’accessibilitat. Un dels elements que més et van sorprendre de Ripollet va ser la passarel·la de vianants. Per què?
N.A.: Sempre dic que un pont uneix però també és frontera. I sí, em va sorprendre molt des del primer dia que vaig venir a Ripollet. El vaig creuar de dia venint des de l’estació de tren i en tornar, de nit, em va semblar curiós que com a vianant no tenia més remei que passar. No em va fer por però em semblava una situació bastant especial. I he vist que la gent de Ripollet ho teniu molt assimilat però em sembla un símbol de la manca d’accessibilitat i no em refereixo només a la mobilitat. Una ciutat petita ha de ser molt accessible per a poder accedir a tot allò que no tens. Cada cop que venia feia fotos i vídeos a la passarel·la, de forma gairebé obsessiva. De manera que el pont ha esdevingut una imatge central del projecte.

RdR: Accessibilitat a serveis i mancances. Com pot un projecte artístic mostrar aquestes realitats?
N.A.: Finalment el projecte està dividit en tres parts. Una primera és aquest recorregut que faig amb la Salma, la Sílvia i l’Anna que esdevé una visió inclús poètica, de fet tant la Salma com la Sílvia han composat cançons per al projecte i durant la ‘focus week’ que es farà del 17 al 22 de setembre oferiran un concert. En aquest espai hi hauria una videoinstal·lació de les visites que he anat fent amb elles i també un reportatge fotogràfic on l’Anna Puertas expressa la seva mirada dels polígons industrials del municipi. Li vaig proposar després de conèixer la feina que va fer l’any passat el col·lectiu d’urbanistes i arquitectes Punt6 analitzant la percepció de seguretat de les dones treballadores dels polígons.
La segona part és un espai que recull moltes reclamacions fetes pels ripolletencs i no ateses durant moltes dècades. El soterrament, l’estació de tren, el tramvia o el metro, l’hospital o en ensenyament que s’atorgui un batxillerat artístic, entre d’altres. No és un arxiu exhaustiu però sí que volia mostrar que la ciutat té determinades problemàtiques però que els veïns fa anys que les reclamen. Aquest serà un espai per seure, llegir i estar allà, hi haurà llibres i textos sobre aquestes reclamacions.

RdR: Observació, estada i participació. El tercer espai és un joc?
N.A.: Sí, és un espai de joc. És el que dona nom al projecte perquè convidem als visitants a crear la seva pròpia Ripollet. Es podrà jugar de forma individual i en grup, de fet, nosaltres recomanem que es faci en grup. És un joc de consens per imaginar un Ripollet més humà, més ecològic, més transitable… Una altra forma de mostrar aquesta il·lusió pel que pot ser Ripollet és la recuperació que farem de la figura del mag ‘Caballero Sariol’, l’il·lusionista Jaume Sariol Ricart, que després de la seva jornada a pagès oferia espectacles de màgia i que va morir al front durant la Guerra Civil.

RdR: El projecte es podrà veure a Cal Quitèria en Sant Cugat. Que sigui precisament allà, a Sant Cugat, també aporta una altra lectura?
N.A.: Quan guanyo el projecte des del Manifesta em proposen fer-lo a Sant Adrià perquè és una de les seus del clúster ‘Equilibrant conflictes’ i acollirà projectes més reivindicatius. Però jo demano que sigui a Sant Cugat. I ho faig perquè Sant Cugat acollirà projectes de l’eix ‘Cuidar i cuidar-nos’ i jo penso que aquest projecte és de reivindicació, però la reivindicació també és una cura. I per altra banda em semblava important que fos Sant Cugat perquè si pensem en els anys 60 del segle passat, Sant Cugat, Cerdanyola i Ripollet tenien una població semblant i eren més o menys iguals. Però els esdeveniments i el desenvolupament de cadascuna d’elles ha estat molt diferent. Em semblava que era una forma de posar en valor les coses que els veïns de Ripollet necessiten i fer-ho allà és important, no en va fa segles Ripollet depenia del monestir de Sant Cugat. El dia 22 de setembre farem una ruta des de Sant Cugat a Ripollet i hi haurà sis parades amb relators que explicaran la història i aspectes urbanístics o mostres de la transformació de les tres ciutats.

RdR: Quina t’agradaria que fos la relació dels veïns de Ripollet amb el projecte?
N.A.: Això és un tema molt important perquè cada vegada més els artistes estem intentant treballar amb coses que interessen molt a la gent però a la vegada i d’una manera contradictòria no els hi arriba. En aquest projecte i a través de Traça hem contactat amb els centres educatius i ja hi ha dos instituts que ho treballaran dins el projecte educatiu i evidentment, la ruta i la setmana focus volem que siguin molt participatives. A més m’he compromès amb l’Ajuntament a fer el joc de #lamevaripollet en un format més petit perquè quedi a la ciutat i hi ha previst també recollir-ho tot en una publicació.