Núria Blasco: “Cal desmitificar que l’administració és l’enemic i no dona respostes”
Núria Blasco agafa el testimoni de Maria Jesús Garcia com a Defensora de la Ciutadania. És advocada i fa poc que ha tornat a Ripollet. Es va presentar al càrrec de Defensora per poder acostar els seus coneixements als veïns del poble. En el seu nomenament, durant el passat ple de novembre, l’alcalde va destacar el seu currículum i el projecte davant les altres quatre candidatures que hi havia
Revista de Ripollet: El teu nomenament ha sorprès perquè no ets gaire coneguda al poble
Núria Blasco: Vaig néixer a Ripollet i la meva infantesa i joventut les he passat aquí. Quan tenia 28 anys vaig marxar a viure a Granollers i, farà poc més d’un any, he tornat a Ripollet. Aquí mantinc la meva família i moltes amistats, algunes d’elles de l’institut. Justament vaig formar part de la promoció que va inaugurar l’institut Lluís Companys.
RdR: L’alcalde ha destacat el teu currículum. Quin és?
N.B: He treballat d’advocada. Sobretot a torn d’ofici i assessorament a dones en l’ajuntament de la Garriga, on vaig estar catorze anys. A més em vaig treure el títol de mediadora. També he fet classes sobre dret en tallers ocupacionals.
RdR: Per què et vas presentar a Defensora de la Ciutadania?
N.B: Després d’un temps exercint necessitava fer un canvi i va ser quan vaig decidir venir cap aquí, sense deslligar-me del despatx on treballo. Quan vaig veure la plaça em vaig presentar a veure què passava. Crec que el Defensor és una figura important i per la meva formació i experiència puc posar els meus coneixements a l’abast de tothom. El defensor ha de tenir un perfil semblant a la figura del mediador. Poden tenir característiques similars, sobretot ha de vetllar pels interessos dels ciutadans i recolzar-los i acompanyar-los en certs processos. Per exemple, hi ha moments que la gent ha presentat una reclamació, l’Ajuntament no és competent però tu els pots adreçar allà on poden trobar la resposta. El motiu pel qual m’he presentat és aquest, poder ajudar a la gent.
RdR: T’ha sorprès que t’escollissin?
N.B: Em vaig presentar perquè tenia un perfil que creia que s’ajustava al que buscaven. La decisió no requeia en mi i realment vaig provar a veure com anava. Com feia molt de temps que no estava per aquí tenia el dubte que m’escollissin però veig que els hi vaig agradar.
RdR: Encaixa bé en el moment que ara et trobes.
N.B: Per feina no ho faig, per sort en tinc. És una feina molt semblant al torn d’ofici, és com estar a les trinxeres. Molts casos que et pots trobar com a defensora són de gent que ha posat una reclamació i encara no ha rebut resposta, que la necessita ja. Crec que amb els meus coneixements puc donar la resposta que necessiten. A més, també és la manera de vincular-me al poble després de tant de temps.
RdR: A més de destacar el currículum també va destacar el teu projecte. Ens el pots explicar?
N.B: A Ripollet hi ha un gran nombre d’entitats. La meva idea és que cal que es relacionin entre elles segons els barris o zones on fan les seves activitats perquè poden tenir una problemàtica semblant. És important que entre les diferents entitats es coneguin bé i també que coneguin el servei de la Defensora. La idea és fomentar la col·laboració, crec que pot beneficiar molt més al poble. Dintre dels recursos i la situació que hi ha s’ha de millorar i fomentar el teixit associatiu. Un altre dels meus objectius serà que la gent desmitifiqui que l’administració és l’enemic i no dóna respostes. Per això han d’utilitzar el servei. Per aconseguir que les coses canviïn s’han de fer reclamacions, moltes vegades no s’aconsegueix només parlant. Si tu reclames, més tard o més d’hora, les coses es mouen.
RdR: Has pogut parlar amb la Maria Jesús García?
N.B: Encara no sé quan començaré al càrrec. Per això tinc temps per trobar-me amb ella, estic oberta a tenir una xerrada.
RdR: Has dit que consideres que reuneixes les condicions per ser una bona Defensora. De quines és tracta?
N.B: Has de ser una persona neutral i respectuosa. Cal atendre totes les demandes i donar la millor resposta en el menor temps possible. També és bo tenir un perfil de mediador perquè segons quins problemes pot mediar perquè es resolguin.
RdR: Joan Ramon Costa, el primer Defensor, es queixava de la falta de coneixement que tenien d’aquesta figura els veïns.
N.B: Crec que això podré comprovar-ho quan comenci a exercir. Perquè la gent utilitzi més el servei el que cal és fer bé la feina, el boca a orella és molt important. Si funciona bé la gent vindrà més i desmitificarem una mica que aquest servei no val per a res. Però és com tot, cal temps i fer bé la feina. També cal fer ressò als mitjans i fer-ne publicitat. Una de les meves propostes és trobar un lloc neutral, que sigui un lloc públic, fix i tranquil. Si ve algú a queixar-se del seu veí no vol que aquest ho sàpiga, un lloc més discret. També he proposat fer horaris de matí i de tarda perquè tothom pugui acostar-se. Ara tocar començar a caminar.
RdR: Personalment t’has adreçat a alguna vegada a la figura del defensor?
N.B: La veritat és que no. L’he utilitzat d’una altra manera per la meva feina i m’ha tocat fer alguna reclamació a algun ajuntament.
