Núria Cabeza: ‘Ara mateix quasi no cabem al gimnàs, en part perquè la boxa està de moda’

Des del passat febrer Núria Cabeza porta la veu cantant del Club Boxa Ripollet. Filla de l’estimat Julián Cabeza, exentrenador i exdirectiu del club, va entrar de rebot  però d’ençà que va entrar a la junta ha treballat per millorar el club. Una de les iniciatives que va coordinar amb l’entrenador del club va ser la vetllada del passat 6 d’octubre en honor al seu difunt pare. Una cita que va sortir molt bé i que mostra la bona salut del club.
.
Revista de Ripollet: Fa un parell de setmanes va ser la vetllada de boxa. Com va anar?

Núria Cabeza: El Club Boxa Ripollet va néixer l’any 90 i des del seu inici sempre s’han fet vetllades. Sempre s’han omplert perquè al poble hi ha molta afició. Feia un temps que no es feien vetllades i amb motiu de la mort del meu pare va quedar una mica aparcat. Quan la vam organitzar teníem la por que el pavelló no s’omplís. El nou entrenador del club, Ismael Colin, és de Sabadell i ha portat gent d’allà. Amb un equip nou crèiem que es trobarien a faltar cares conegudes. Però el reclam va ser l’homenatge al meu pare. A més vam aconseguir tancar la nit amb un combat professional que realment va ser el més esperat. Isma va portar un lluitador que dóna molt espectacle i gràcies a ell vam tenir una mica més de nivell a la vetllada. Realment va anar bé…

N.C: Això mateix. Jo mai he practicat boxa, sempre he sigut de bàsquet.

N.C: El meu pare va morir al desembre de l’any passat. Aquell octubre havíem de presentar la documentació però amb la situació que vivíem no ho vam presentar. Quan al final mor es decideix renovar l’antiga junta. En aquell moment em van proposar d’entrar en la nova. Per una banda mai havia estat dins d’una junta i per l’altra creia que havia d’entendre de boxa per exercir el càrrec. Vaig proposar-me com a secretària però em van insistir: “Qui millor que tu per fer de presidenta?”. Aquesta va ser la meva motivació per acceptar el càrrec.

N.C: Mai he estat dins del club però pel que he escoltat d’ell s’ha d’admetre que sí. Ja no només dins del gimnàs sinó per Ripollet.

N.C: En aquell moment de canvis l’antic president va escollir un entrenador. El coneixíem de la seva època de boxejador, havia estat dels millors, però ens quedava el dubte si seria bon entrenador. Vam fer la prova i en tres mesos no va acabar de convèncer. Un dels nois va contactar amb Isma i el canvi va anar a millor.

N.C: Amb les noves incorporacions que ha portat l’entrenador més els boxejadors que ja teníem estem contents. Ara mateix quasi no cabem al gimnàs, el que tenim al pavelló. En part perquè la boxa està de moda.

N.C: En part és així perquè la boxa sempre ha estat mal vista per semblar un esport agressiu i per la mala fama d’alguns dels boxejadors més famosos. Però realment és un esport molt noble, hi ha valors darrere com el respecte. Socialment mai acaba de veure’s amb bons ulls. Jo sóc la primera que quan no sabia com funcionava pensava que només es tractava de donar cops de puny. Però estava molt enganyada, darrere hi ha molta estratègia.

N.C: L’interclubs entre gimnasos. És la manera que tenim perquè els nois es deixin anar. Com no hi ha lligues necessiten pujar al ring i ho fem d’aquesta manera.

N.C: Tot i que socialment no està molt ben vist tenim la sort que ara està de moda. A més la gran sort que tenim és que el gimnàs és municipal i és molt més econòmic fer boxa, només es paga una quota per l’entrenador. Fa poc s’han incorporat dos nens de 6 o 8 anys perquè el nen només volia fer boxa. Un d’ells és molt petit i no l’acceptaven a cap gimnàs i quan va saber que aquí tenia lloc es va emportar una gran alegria.

N.C: La veritat és que no hauria de ser estrany trobar dones  que siguin presidentes d’entitats esportives. Ara mateix crec que depèn més de qui té ganes de posar-se al capdavant. Espero que ningú s’enfadi però en certs casos he de tenir paciència. Les virtuts d’una noia les pot tenir un noi, el que passa és que hi ha patrons  culturals o socials i em trobo amb el ‘fes-ho tu’, la dona s’encarrega de la feina feixuga. I em trobo molts cops que m’he de quadrar perquè es repengen. Algun cop he fet entendre que no va de ser noi o noia, sinó que som una família i que tira endavant.

N.C: Nosaltres l’estem fomentant i cada cop és més fàcil veure noies que fan boxa. Quan estava el meu pare potser hi havia dues noies, ara mateix comptem amb deu o dotze.
.