Núria Escursell: “Molts descobriments de l’espai han baixat a la Terra, del GPS als bràquets transparents”

Núria Escursell és una rara avis, però no perquè faci res excepcional, sinó perquè hi ha pocs casos com el seu i cal trencar amb això. Sense encara haver acabat la carrera el divendres donarà una xerrada sobre enginyeria aeroespacial i els rols de la dona en el món científic. No és habitual que una noia tan jove pugui fer una ponència així, però ella espera poder normalitzar això i l’acte d’aquest divendres 18 a les 19h a la Biblioteca pot ser un pas per aconseguir-ho.

Revista de Ripollet: Què tens pensat per la xerrada?
Núria Escursell: Cal posar-la en context, aquesta setmana és la Setmana de la Ciència. Dins d’ella trobem que es pot parlar de molts àmbits, incloent-hi aquells que no són purament científics sinó que també són tecnològics. Així es posa en contacte amb mi la impulsora d’aquesta setmana, la Virginia Calzada, perquè soc estudiant d’enginyeria aeroespacial i es pot dir que no és comú veure noies en el sector. La idea que tinc sobre aquesta xerrada és quin paper juga l’espai en les nostres vides, és a dir, mostrar el cantó més proper que té l’espai. És quelcom que ens repercuteix en el nostre dia a dia, però no som conscients. Volia aprofitar la xerrada per trencar els mites que hi havia sobre aquest tema, aprofitar per veure la realitat d’aquest camp, quin paper juguem les dones i veure que està succeint a Catalunya. La gent que treballem en aquest àmbit sabem que La Generalitat està portant a terme l’estratègia ‘New Space’ i que en l’àmbit mundial s’està desenvolupant molt més en aquest camp, però la gent que no s’hi dedica no té perquè saber-ho i al final estan passant moltes coses a prop de casa nostra, la idea és posar tots aquests temes sobre la taula.

RdR: Anem per passos, què es l’enginyeria aeroespacial?
N.E: Aquí a Catalunya tenim tres graus que formen part de la UPC. En aquest grau es toquen diferents àmbits, des de l’espai com satèl·lits fins a diferents tipus d’aviació: avions, helicòpters, drons… jo estic fent una menció en drons i el meu TFG barreja aquesta tema amb l’espai. El treball consisteix en fer una constel·lació de drons per investigar la superfície. Per tant, és un grau bastant ampli dins del cel i l’espai.

RdR: Deies que era important apropar aquests coneixements, per què?
N.E: Hi ha moltes coses en la nostra quotidianitat que provenen de l’estudi de l’enginyeria aeroespacial. Per exemple, diàriament utilitzem el GPS. Aquest pot ser el cas més senzill en el qual podem comprovar com ens afecta en el dia a dia aquesta enginyeria, però hi ha més casos com els vidres de les ulleres o els bràquets transparents. En aquest últim cas tot bé d’una missió espacial en la qual s’intentava millorar certes propietats dels materials. Al final molts descobriments de l’espai acaben baixant a la Terra. Molts avenços mèdics venen per estudis fets a l’estació espacial internacional. També el monitoratge del canvi climàtic s’estan fent mitjançant satèl·lits.

RdR: És curiós que algú tan jove doni una xerrada. Creus que és difícil trobar gent jove que faci una ponència com aquesta.
N.E: És cert que costa trobar-ne. Però hi ha moltes plataformes digitals en les quals s’intenta impulsar la participació de la gent jove perquè siguin creadors de contingut científic. La idea és demostrar que pots ser jove i pots transmetre un coneixement d’aquest caire que és la teva passió, es pot fer una tasca divulgativa i que no sigui una xapa, és a dir, una xerrada molt feixuga d’escoltar.

RdR: Però no hi ha creadors de contingut científic famosos.
N.E: M’ho he plantejat molt això, quan busques contingut científic hi ha moltes coses que se’t poden escapar tot i haver-les escoltat. Si et poses a buscar a veure qui et pot informar més enllà de mitjans tradicionals és gent adulta bastant gran que acostumen a ser homes i, inclús, si hi ha algú jove és un noi. A la pandèmia vaig descobrir que hi havia noies del sector aeroespacial, no només enginyeres, que estaven intentant trencar amb això a partir de les plataformes digitals, però tampoc trobes contingut en català, sol ser en anglès o potser en francès.

RdR: Per tant, el sector científic sembla únicament per a homes de certa edat?
N.E: Això ho vull trencar amb la xerrada. Crec que sempre hi ha hagut una dualitat entre ciència i humanitats o art molt dominant en la societat. Sempre s’ha venut el món científic i tecnològic com a molt complex i que només certa gent pot entendre. El meu parer és que això no és cert, tothom pot entendre de ciència, però has de saber explicar-la. Aquí rau el principal problema, a la comunitat científica i tecnològica li costa arribar a la població.

RdR: Pot ser un problema del model educatiu?
N.E: Exacte. És un dels problemes. Quan els adolescents decideixen el batxillerat, els nois s’inclinen per batxillerat tecnològic o científic i les noies pel social o humanístic, això em vaig trobar jo mateixa entre els meus amics. Si les noies es decideixen pel científic, sol ser per tirar per la vessant mèdica. Costa trencar amb els rols de gènere.

RdR: Cal treballar més aquest tema en la comunitat científica?
N.E: Es pot dir que sí, en gran part. I s’estan fent coses, per exemple dijous hi ha un congrés que intenta potenciar el paper de la dona en camps com les matemàtiques, la ciència i la tecnologia.

RdR: Com es pot trencar aquest estereotip?
N.E: Tractant aquest fet amb molta normalitat i que les dones d’aquests sectors es mostrin properes amb la resta de la societat. No tenir por a mostrar allò que fas i sense vergonya. Quan rebo algun comentari negatiu sobre allò que estudio no m’amago, em mostro segura. Si treballes en una feina amb poca diversitat, ho has de normalitzar, hi ha molta més gent que comparteix la teva passió.

RdR: I en un paper més col·lectiu o social?
N.E: Sobretot en l’educació i en el paper de la premsa. Moltes vegades et posaries les mans al cap per certs titulars que et trobes. És una feina que hem de fer en la societat en molts àmbits.

RdR: Tu que formes part del teixit associatiu de Ripollet, hi ha moviment científic?
N.E: Moviment com a tal no, però sorprèn la quantitat de gent jove del municipi que forma part del teixit associatiu que es dedica a la ciència. Quan m’he posat a parlar amb gent de la ciutat i surt el tema m’he trobat molta més gent, i jove, de la que m’imaginava. Malauradament, no es dediquen en una entitat d’aquest caire i crec que es podria fer. Hi ha un exemple com és el Ripolab Hacklab, per què no més entitats?

Fotografies: Cedides