Núria Espàrrach: “Hi ha més consumidors de manga del que m’esperava quan vaig obrir”
Fa anys que la cultura japonesa va arribar al nostre dia a dia. Molts adults ara ja recorden que les sèries de la seva infància provenien de l’Orient Llunyà. A poc a poc els còmics, més concretament els mangues i l’anime s’han fet ben presents, tant que el terme friqui ha perdut el context negatiu i hi ha molta gent que hi gaudeix, d’una manera o altra, del que ens ofereix la civilització nipona. Una d’aquestes fans és la Núria Espàrrach, una ripolletenca que ha obert la primera botiga de còmics al municipi.
Revista de Ripollet: És la primera vegada que hi ha una botiga de còmics a Ripollet. Pot semblar curiós.
Núria Espàrrach: Pot semblar curiós, però, realment, era necessari. No hi havia res per l’estil i els veïns s’havien de desplaçar, jo la primera. Per comprar marxandatge havies d’anar a Barcelona o qualsevol altra ciutat gran i si no acabar demanant per Amazon. Pot no semblar-ho, però és un mercat amb molta demanda. A part, és un projecte que ja feia temps que em rondava pel cap, mai trobava el moment per engegar-lo i ara sí, per fi l’he trobat.
RdR: Fins on calia anar per comprar còmics?
N.E: Molt a prop no hi havia res. O baixaves a Barcelona, on la més coneguda és la Norma Còmics o bé anaves a Sabadell. També des del passat Nadal hi ha una botiga a Sant Cugat, però més a la vora no en teníem cap.
RdR: Entenc que tu ets la primera consumidora.
N.E: Exacte. Sempre m’han agradat els mangues i tot el que fa referència a l’anime, tant a mi com al meu marit. Tant és la meva passió per la cultura nipona que des de ben petita he volgut tenir la meva pròpia botiga, però la meva família em deia que estava boja. Semblava un somni molt llunyà, tot i que mentre passaven els anys veia que podia ser real fins ara, que l’he fet realitat.
RdR: Per què t’animes ara a obrir la botiga?
N.E: Estava de baixa, m’havia fet mal treballant com a netejadora. El metge em va avisar que si seguia per aquest camí no podria utilitzar el braç correctament. En aquell moment vaig haver de decidir que feia amb la meva vida. Cap al desembre ho vaig veure clar, era el moment d’arriscar-se i intentar allò que durant tant temps he volgut fer.
RdR: Com ha estat complir aquest somni?
N.E: Es va materialitzar l’11 de febrer, el dia que la vam obrir. Ens ha sorprès com la gent ens ha rebut, ha estat molt més bo del que m’esperava. Creia que aniria molt més lent el procés de conèixer la botiga, però tot al contrari. Abans d’obrir hi havia una cua que arribava fins al pavelló, el meu local està a la Rambla dels Pinetons número 7. I això m’ho van explicar perquè jo no vaig tenir temps ni de sortir de la caixa del gran volum de feina que vaig tenir aquell dia, això sí, encantada de viure una obertura així.
RdR: Aquesta cua demostra el gran nombre de consumidors que hi ha a Ripollet, no?
N.E: Sí, molta més gent de la que jo m’esperava.
RdR: Per què Atarashi Comics?
N.E: Atarashi significa nous, al final aquest projecte és un nou començament per a mi.
RdR: Ha sigut el teu somni, però t’ha sigut difícil fer-lo realitat?
N.E: Emprendre és complicat, tot i que no tant com t’ho pinten. Obrir-la no és el més difícil, potser ho és mantenir-se. De moment cada dia tinc feina, sempre ve algú que no es vol desplaçar. A part de l’estoc de la botiga rebo molts encàrrecs. M’ha resultat curiós, la gent em diu que prefereix venir aquí enlloc de demanar-ho per Amazon.
RdR: Quin perfil predomina en el consumidor?
N.E: Hi ha de tota mena. Hi ha de petits que comencen amb sis anyets, passant per adolescent que han crescut veient i llegint fins a pares que són els primers consumidors de manga i anime. I no compren únicament manga, compren de tot: tasses, clauers, ‘funkos’, figuretes… També ve gent adulta a demanar-me novel·les de fantasia.
RdR: Què té d’atractiu aquesta cultura?
N.E: Que comprèn moltes disciplines i temàtiques. Tens des de la música K-Pop; els dorames, que són telenovel·les coreanes; l’anime, que són adaptacions dels mangues… és molt extens tot aquest món. En el cas dels productes que tinc encara ho és més, al final venc des de tasses de Harry Potter a productes de Disney. No m’especialitzo únicament en còmics, sinó que intento proveir d’allò que la gent vol tenir perquè n’és fan.
RdR: Fans també es pot entendre per friquis?
N.E: Quan era petita els friquis érem el pitjor, t’havies d’amagar. Ara està ben vist perquè s’ha normalitzat el terme. Si ho penses fredament tothom és friqui d’alguna cosa perquè hi ha un camp que l’apassiona i el gaudeix més, des de sèries o llibres a col·leccionar imants de nevera o, inclús, una disciplina cultural o un esport. El problema és que el terme es va centrar en aquesta cultura i els videojocs.
RdR: Potser s’ha normalitzat la cultura oriental?
N.E: La majoria de sèries que vèiem de petits venien del Japó: Mazinger-Z, Oliver i Benji, Dragon Ball… la cultura era desconeguda. Actualment, vas a un Centre Comercial i trobes restaurants de menjar oriental. A poc a poc la globalització ho ha normalitzat.
RdR: Com a societat hem passat del friquisme a què Ripollet necessiti una botiga. Quan s’ha donat el ‘boom’?
N.E: Per mi aquest ‘boom’ va arribar amb Netflix i les plataformes digitals. Poso d’exemple al meu fill, ell ho tenia a casa i era reticent a tot això. Ara, com els seus companys ho veuen a Netflix, ell s’ha acabat enganxant. Podem dir que va ser fa dos o tres anys.
RdR: La teva idea és únicament vendre llibres i marxandatge?
N.E: No, tinc molts projectes. Quan arribi el bon temps vull posar taules al carrer per ensenyar jocs de rol amb coneguts que són àrbitres oficials. També, per a més petits, ensenyar jocs de taula com pot ser el Monopoly i altres per a més grans. A més a més vull fer trobades de lectura de llibres com els de Harry Potter. Tinc moltes idees que crec que als ripolletencs els hi poden agradar.
