Ò. Gutiérrez: “Estem al·lucinats. Com una broma de bar ha acabat en una excursió amb 110 motos?”

De tota la vida el món dels ciclomotors ha estat la passió de l’Òscar Gutiérrez. De petit veia entusiasmat les carreres de Nieto o Rossi. Quan tenia catorze anys va aconseguir el seu primer ciclomotor i a partir d’aquí mai s’ha desenganxat del seient d’una moto. El seu amor el va portar a conèixer a un grup d’amics que entre broma i broma van crear Ripollet Riders. Després d’un any de vida el grup de moters vol unir a tothom que es consideri fan d’una motocicleta

Revista de Ripollet: Com neix Ripollet Riders?
Òscar Gutiérrez: Amb els meus col·legues sempre buscàvem algun grup de motards per fer sortides i escapades. Fa gairebé un any vam anar al Gran Premi d’Aragó. En un moment d’oci mentre preníem una cervesa en un bar d’Alcañiz va sorgir bromejant la idea de fer un grup de moters. Érem cinc en aquell moment, no tots són del poble, però vam dir que si es feia el grup seria a Ripollet. Allò que va començar com una broma a poc a poc va agafar forma. Vam moure’ns per les xarxes socials i va tenir més acceptació de la que esperàvem. La gent es va animar i vam preparar la primera activitat.

RdR: Quina va ser la primera activitat?
Ò.G: La primera quedada ja va ser al febrer, en un bar d’ambient de Cerdanyola. El propietari és un conegut i vam creure que era bona idea per temptejar el terreny. Aquell dia se’ns van presentar quaranta motos, tot un èxit. D’allà va sorgir la idea de fer la primera sortida. Vam decidir que seria a l’estàtua de Mazinger Z, a Cabra del Camp, tota una tradició per a motoristes i moters. En aquella excursió vam unir una vintena de motocicletes. A partir d’aquesta hem organitzat, gairebé, una sortida cada mes.

RdR: Com es gestiona una entitat així?
Ò.G: Tenim dos grups de WhatsApp. En un d’ells parlem de les rutes i sortides. L’altre és molt més ociós perquè la gent del grup pugui parlar de temes relacionats sobre la nostra passió. Darrere de qualsevol sortida, encara que no ho sembli, hi ha molta feina.

RdR: Quina és la feina que comporta una sortida?
Ò.G: Organitzar una sortida implica marcar una ruta, que algú de nosaltres la faci abans. Una vegada feta, fem que aquesta arribi a tots els participants. També cal controlar les cruïlles perilloses i que no hi hagi duels o competicions entre participants. Per tot això fem subgrups a les sortides amb diferents nivells de conducció. En cada subgrup hi ha algú que fa de moto escombra. També donem unes instruccions bàsiques de comportament en la carretera i com actuar en cas d’accident. Això últim és una plaga en el nostre món pel mal estat de les carreteres i el nostre major enemic, els guarda-raïls, que en cas d’accident són autèntics tallants. Després ens trobem tots al restaurant, és complicat trobar un adequat pel nombre de participants i alhora cuidar les possibles intoleràncies.

RdR: Quants participants solen anar a les vostres sortides?
Ò.G: Doncs cada vegada ha anat a més el nombre de participants. L’última sortida va ser al Pantà de Sant Ponç i en total vam ser unes cent deu motos. Realment va ser molt bèstia. Aquesta sortida vam estar molt nerviosos. Com amb una broma que va sortir d’una conversa en un bar hem arribat a una sortida amb cent deu motos? Per mi va ser una experiència brutal. Va ser el passat tretze d’octubre, no oblidari aquest dia.

RdR: Per què Ripollet necessita un grup de moters?
Ò.G: Pel Vallès hi ha diversos grups. En el nostre cas volíem conèixer gent del poble i dels voltants que compartissin la mateixa afició per les motos i vam pensar que aquesta seria la millor manera i així ha sigut.

RdR: Qui està convidat a participar amb vosaltres?
Ò.G: Ens és igual la moto que tinguin. Tan si és de baixa cilindrada com si és d’alta cilindrada. Motos de camp, de carretera, de circuit… és igual. El que volem és conèixer gent i passar-nos-ho bé. Aquest és el principal objectiu pel qual vam crear Ripollet Riders.

RdR: Tu com a motard que trobes en la moto que no trobes en cap altra afició?
Ò.G: Primer de tot és l’adrenalina, és difícil trobar quelcom per descarregar-la com rodar en una moto. També per desconnectar de la rutina, quan puges a una només estàs tu i la carretera.

RdR: I què significa ser motard?
Ò.G: Motard és aquella persona que per afició, no per necessitat, busca qualsevol excusa per poder gaudir de la conducció d’aquests vehicles. Clar que hi ha gent que només la utilitza per la seva agilitat en grans ciutats, la utilitza com a mitjà de transport ràpid i econòmic. Però un moter mai el veuràs en pantalons curts, el motard sempre va ben equipat. Sobretot significa companyonia, perquè al motard li agrada gaudir de la companyia d’altres aficionats a aquest món. El motard per sí, és gent solidària, gent que veu un altre motorista i el saluda encara que no el conegui i pot arribar a entaular una conversa sobre les motos. No sol haver-hi rivalitat, potser si t’agrada més un pilot o un altre. Aquest esport no és com el futbol, hi ha molt respecte. Sortir a rodar per carretera o per circuit es mereix tot el respecte del món. Se’m trenca l’ànima cada vegada que escolto: ‘Hi havia un boig amb la moto… a veure si s’estavella!’.