Oriol Broggi: “Aquest teatre cobra sentit en obres com ‘Coralina’, que distreuen”
‘Coralina, la serventa amorosa’ es representarà en un dia especial, en dissabte
El dissabte 6 a partir de les 20.30h, aquesta representació no serà en divendres com és habitual, es podrà veure ‘Coralina, la serventa amorosa’. Abans de l’inici, al vestíbul la presentació anirà a càrrec de la periodista local Vanessa Raja.
‘Coralina’ és una comèdia escrita per Carlo Goldoni que arriba amb un muntatge dirigit per Oriol Broggi i amb un destacat repartiment format per una desena d’intèrprets. Broggi ha atès la Revista de Ripollet per explicar més detalls sobre un dels plats forts de la temporada de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell.
Revista de Ripollet: Les crítiques han parlat de l’obra com “un divertiment”, “un respir”, “aire fresc”… i tu has comentat que Goldoni “explica la vida d’una forma amable”. Com de necessari és aquest teatre?
Oriol Broggi: El teatre de Goldoni està pensat perquè tu puguis deixar-te dur i veure com es fa un grandíssim problema d’un problema molt tonto. I l’espectador veu per on anirà l’equívoc i quan se soluciona, ja ha passat. En arreglar-se veus que ho has seguit i penses que la teva vida també es pot solucionar. És aquest tipus de teatre que malgrat no siguis aficionat sempre et distreu i segueixes als personatges i ho gaudeixis, és llavors quan el teatre cobra sentit.
RdR: És una comèdia d’embolics escrita al segle XVIII i la protagonista és una dona serventa molt intel·ligent. Era revolucionari llavors?
O.B.: Era un moment que estaven canviant bastants coses i en aquell moment el teatre era un mirall encara més evident que ara de la societat i calia buscar un nou model. I les dones protagonistes de Goldoni són diferents del que s’esperava, les serventes eren més importants que les dones de la casa.
RdR: Un dels reptes del muntatge és traslladar a l’actualitat l’obra. Com ho vau fer?
O.B.: El que em costava més era trobar el to perquè sobretot volíem que no se’ns fes antiga i entrés bé, que no es fes feixuga. És a dir, no hem mogut l’argument però la fem amb un vocabulari que no és estrany per al públic.
RdR: S’ha lloat molt la feina que fa el repartiment i en especial la Mireia Aixalà en el paper de Coralina.
O.B.: Són tots molt bons actors i actrius, amb molta tècnica i capacitat per aguantar el ritme i l’estructura i per aconseguir-ho cal saber-nos enganyar. L’Aixalà fa una feina molt forta de gran actriu que s’enfronta a un personatge gros. La construcció de la Coralina va ser molt natural perquè ens vam deixar dur pel que ella considerava que havia de ser la serventa.
RdR: L’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell està celebrant el 30è aniversari. Com valores la tasca de l’entitat?
O.B.: Des de La Perla 29 hem tingut molta relació amb l’associació i estem molt contents de la feina que fan i cal destacar aquest model de gestió que representen. Tant ells com les companyies professionals estem en el mateix vaixell i valorem molt l’esforç que fan per encabir les propostes en el pressupost que tenen. A nosaltres ens ofereix la possibilitat d’anar de gira que vol dir ajustar el to i el volum a cada espai. A Ripollet, a més, arribem en un moment dolç, estem a mitja gira i l’obra ja s’ha desempallegat dels nervis i de l’espai on es va estrenar.
La Crítica de Joana Raja
“Una comèdia d’embolics sorneguera i divertida, una obra molt entretinguda”
Carlo Goldoni (1707-1793) és un dels principals autors de l’anomenada Commedia dell’Arte, un corrent artístic sorgit durant el Renaixement italià. Per sort el teatre de Goldoni ha estat ben representat als teatres catalans (El criat de dos amos; Un dels últims vespres de carnaval; Els feréstecs; L’estiueig, L’hostalera, entre d’altres). I en aquest teatre, els criats acostumen a tenir un paper principal (penseu en Arlequí, per exemple), amb una intel·ligència o astúcia, sovint dissimulada, que sempre acaben per arreglar situacions on els amos, sovint personatges arrogants o directament estúpids, es veuen immersos. La criada amorosa de la funció que veurem a Ripollet és una gran dona, que traspua humanitat i que farà tot el possible, gràcies a la seva intel·ligència natural, per arreglar la situació del fill del seu amo, hereu legal, davant les maniobres de la segona dona de l’amo, que vol que l’herència vagi a un fill seu. Una comèdia d’embolics (estrenada el 1752), sorneguera i divertida, que amaga una lleugera crítica social sobre l’ambició i la diferència de classes socials però també el triomf de l’amor vertader. Una obra molt entretinguda, servida per un planter d’intèrprets magnífics. Una gran cita teatral que ningú hauria de deixar escapar.