P. Rondon: ‘Quan ens veien en bicicleta flipaven, pels australians la nostra travessia era de bojos’

Per Pedro Rondón quedaven pocs reptes per complir. Aquest aficionat a l’esport ha fet llargues travessies i expedicions arreu del món. Però li quedava una aventura per davant  que li feia respecte: travessar Austràlia de nord a sud amb bicicleta. La setmana passada va completar aquesta aventura agosarada que per a ell és la millor.
.
Revista de Ripollet: Com et proposes travessar Austràlia?
Pedro Rondón: M’ho vaig proposar ja fa temps. Jo ja havia travessat els Estats Units. Després d’aquesta aventura va sorgir aquesta possibilitat, però aquesta travessia em feia molt més respecte. De nord a sud significa passar pels deserts. Tot i això era un repte que em cridava molt i no m’he pogut resistir.
.
RdR: Llavors l’objectiu era lúdic?
P.R: Sí. És totalment personal. Simplement era un objectiu a realitzar i superar les dificultats que es presentessin. Superació personal. I al final l’he pogut superar com havia previst.
.

.
RdR: Com va ser la preparació?
P.R: Vaig fer molta feina psicològica. Tot el dia pedalejant i després a la nit la calor i el cansament no deixaven dormir. Abans de sortir també vam tenir en compte un gran problema com era l’aigua. Una de les dificultats de travessar Austràlia és que entre una gasolinera i una altra poden haver-hi 90 quilòmetres de distància. Vam tenir una etapa de 170 km sense trobar-nos res.
.
RdR: Es pot considerar que ets un bon aficionat al ciclisme.
P.R: No únicament al ciclisme. Em considero multiesports. He fet ciclisme en l’àmbit de competició, sobretot de ‘mountain bike’. Però realment vinc del karate, que vaig practicar-lo durant 14 anys. Vaig arribar a guanyar el campionat de Catalunya. Quan ho vaig deixar va ser quan vaig començar amb la bicicleta i també a fer expedicions, per exemple vaig pujar al Kilimanjaro amb el CER, o també l’Aconcagua.
.
RdR: I la última ha estat aquesta.
P.R: Aquest ha estat el viatge dels viatges. Feia uns anys que intentava portar-ho a terme. Em vaig posar d’acord amb el cosí de la meva dona i al final el vam tirar endavant. L’hem travessat en menys de 30 dies, vam sortir des de Darwin cap a baix a l’esprint fins a arribar a Adelaida. Vam agafar una petita desviació per entrar al Parc Nacional de Kakadu. Després vam tornar a la carretera general pel centre del país. Ha estat tot un rècord. Com teníem poc temps en comptes de fer 80 km vam doblar les etapes, 160 o 180 km al dia, inclús 200. Quasi 12 hores pedalejant. Però el pitjor va ser la calor, al migdia arribàvem als 40 graus i quasi un 100% d’humitat. En total 3.400 km en 22 dies.
.
RdR: Com teníeu previst?
P.R: Sí. L’única excepció va ser el Parc Nacional, però va valdre la pena. El meu company ha volgut continuar per passar per Melbourne, Canberra i Sidney. La llàstima és que ha hagut de treure etapes, la conducció dels australians és una mica agressiva i ha decidit agafar l’autobús en certs trams.
.

.
RdR: Per tant la travessia ha estat una aventura?
P.R: Allà es diu que és perillós anar en cotxe. Has d’anar preparat amb recanvis de rodes, dipòsit carregat i suficient aliment. Quan la gent ens veia a nosaltres en bicicleta flipaven. Es paraven, ens preguntaven si volíem aigua, inclús ens van fer una entrevista. La paraula que més vam escoltar va ser ‘crazy’, pels australians la nostra travessia era de bojos. Anàvem carregats d’aigua però ràpidament s’esgotava. La conducció és molt temerària, a més condueixen per l’esquerra. També et podies trobar tràilers de 16 metres i van tres o quatre seguits. A més l’asfalt és molt granulat, vas tota l’estona tremolant. I en la nostra ruta cal sumar que sempre hem anat pujant lleugerament i amb el vent en contra. Per altra banda m’emporto d’Austràlia l’hospitalitat de la gent. Quan et paraves ràpidament et preguntaven i t’oferien el que et calgués. Si et quedaves sense aigua i aixecaves el bidó es paraven i et donaven. En un accident ens van assistir al moment.
.
RdR: I com ho heu fet per finançar-vos?
P.R: Tot ha estat de la nostra butxaca. Alguna botiga de ciclisme ens ha ajudat però ho hem assumit tot nosaltres. El canvi de moneda ens va beneficiar i el cost de dormir ha estat zero, ja que anàvem amb tenda de campanya. El més car ha estat l’alimentació perquè acabàvem recorrent a benzineres i consumíem molt.
.
RdR: Com resumiries l’aventura?
P.R: Austràlia és salvatge: les carreteres, l’hospitalitat, la calor, la set, la fauna…
.