Paco González: “Sabia des del primer Festival que seria un èxit però no pensava que faríem 30”

El Ripollet Rock Festival farà 30 anys la pròxima Festa Major. L’acte més conegut de la festa gran fora del municipi va triomfar des de la primera edició. Ara, del tot consolidat, continua fent venir a aficionats d’arreu però també, com ens explica orgullós el Paco, fa pujar a Pinetons a veïns “que potser no coneixen els grups però que van, veuen una o dues bandes i sempre els hi agraden”.

Revista de Ripollet: A l’agost feu 30 anys de Festival però alguns més (des del 1985) del programa de ràdio que és l’origen del projecte, Viaje al Reino del Metal i que vau començar a Ràdio Ripollet. Com recordes aquells primers anys?
Paco González: El programa és el punt de trobada, de fet la primera vegada que vam organitzar un concert va ser amb motiu del cinquè aniversari del programa. Però jo des del 1986 ja estava fent sol·licituds a l’Ajuntament per poder fer alguna cosa per Festa Major.

RdR: I fins al 1993 res?
P.G.: Exacte, i a sobre no m’ho van demanar a mi. Li van demanar a la Sílvia del grup ‘Menos Rollo’ per fer un concert amb els grups que hi havia als locals d’assaig i va ser ella la que va dir que ho havia de fer jo. Em van dir que no hi havia pressupost i vam fer un festival de grups locals i amb la barra vam finançar els equips.

RdR: Del programa de ràdio no només va néixer el Festival.
P.G.: Del programa surten moltes coses. Teníem la idea de fer un grup però no el vam fer perquè potser no vam tenir valor o ens creiem molt dolents tocant. Volíem fer una revista i va sortir la Olla Fanzine, volíem fer concerts, vam fer el Rock’n’Video, anàvem fent coses i així vam implicar a gent amb diversos interessos o habilitats. Potser la única cosa que volíem i que mai hem aconseguit és que hi hagi una sala de concerts.

RdR: T’imaginaves llavors que es convertiria en el Festival que és avui dia i s’arribaria a la 30a edició?
P.G.: No, ni molt menys. Jo feia les propostes amb la idea que ho organitzés l’Ajuntament però com no ho feien ho vaig fer jo. I amb el temps hem vist que si nosaltres ho deixem d’organitzar aniria de capa caiguda. I hi ha hagut molts anys que he tingut ganes de deixar-ho però l’associació s’ha anat fent més gran i això ha fet més fàcil seguir endavant.

RdR: El principal argument perquè el Festival es consolidés i anés creixent, guanyant pressupost, canviant d’espai ha estat el seu èxit de públic.
P.G.: Quan jo feia les primeres propostes ja apuntava que l’any que es fes amb una mica de sentit tindria èxit perquè hi havia públic. En la primera edició, al 1993, per exemple el grup ‘Menos Rollo’ va fer el seu primer concert, no havien tocat mai, no tenien ni nom, va ser quan els hi vaig demanar actuar que van buscar el nom i com no trobaven cap al final algú va dir “menos rollo amb el nom” i se’l van quedar. I sempre els hi recordo que en el seu primer concert els van veure més de 1.500 persones i això no ho pot dir tothom. Després aquest èxit de públic va empènyer els canvis i les millores. En les primeres edicions, com divendres no era Festa Major, els concerts els començàvem a les 24h perquè fos dissabte i entrés al programa.

RdR: I l’èxit va fer canviar inclús els dies de Festa Major.
P.G.: Això va ser al 1999 i la proposta va sorgir del mateix Ajuntament. El Festival s’anava consolidant, tenia molt èxit i s’havia integrat del tot. Altres entitats també començaven a organitzar activitats el divendres i per això es va decidir canviar el dimarts pel divendres. Compta que al 1997 vam portar a Ska-P i allò va ser un punt d’inflexió. Vam fer el festival al parc Massot i hi havia gent fins i tot a la carretera. Aquell mateix any actuava l’endemà Miguel Rios a l’escenari del camp de futbol i en veure el resultat d’ambdós concerts vam demanar ja pel següent any poder aprofitar l’escenari gran de la Festa Major.

RECUPERA TOTS ELS CARTELLS DEL FESTIVAL

RdR: Per què agrada tant el heavy i el rock a Ripollet?
P.G.: Ha canviat però sobretot en aquells temps el heavy i el rock eren estils de classe treballadora. Per les lletres reivindicatives, perquè era fàcil fer un grup… abans del festival aquí ja hi havia grups reivindicant els locals d’assaig. Per això sabia que funcionaria però que calia que vinguessin grups de fora i fer una bona promoció en altres municipis. Encara avui hi ha llocs on es pensen que Ripollet està ple de rockers i heavys (riu).

RdR: Quina és l’actuació que més t’ha sorprès?
P.G.: No podria destacar una només, les hauria de repassar totes perquè si no després recordaria una altra… Tinc tantes vivències i anècdotes amb tantes…

RdR: I grup? Quin et fa sentir més orgullós que hagin tocat a Ripollet?
P.G.: Molts també. Dels inicis potser Barón Rojo. En aquell moment eren el grup de heavy més important d’Espanya, els vam portar a la tercera edició i va ser el primer cop que es va començar a parlar del Festival a tot arreu. Ens van fer envolar igual que després va passar amb Ska-P.

RdR: I quin recordes com el pitjor moment?
P.G.: Hi ha hagut molt moments complicats. L’any d’Ska-P ho vaig passar molt malament perquè va arribar el representant un dia abans que el grup i en veure l’espai, al Parc Massot, ens va dir que no tocaven. Els havíem contractat al febrer quan encara no havien triomfat però a l’agost venien d’omplir el pavelló de Granollers en un concert amb entrada i el representant deia que eren “un grup massa gran per tocar aquí”. Quan va arribar la banda els vaig fer pujar a l’escenari perquè veiessin que tenien tot el que s’havia pactat i recordo que em va fer un cop de mà el mànager del grup ‘Color Humano’, una banda formada per músics de Manu Chao, que també tocaven al festival. Ell els va convèncer explicant com fèiem el festival, que érem una entitat amb voluntaris, que li agradava molt com controlàvem al públic…Va ser un moment complicat però el concert va sortir molt bé.

RdR: Cap a on ha d’anar el Festival en el futur?
P.G.: El format que tenim ara funciona molt bé, té èxit i és controlable. No volem morir d’èxit, no volem que un any ens vinguin 12.000 persones i no les puguem controlar. Volem que ens deixin seguir fent les coses com fins ara perquè darrerament els treballs previs, sobretot amb l’Ajuntament, s’han fet cada cop més feixucs. La burocràcia és cada cop més complicada, hem passat de tenir un conveni de cinc pàgines a un de 36 per les dues cares. Ens molesta que se’ns vol tractar com si fóssim una empresa, una promotora privada i no ho som, som una associació.

RdR: És viable seguir organitzant el festival sent una entitat?
P.G.: I tant. Sí perquè tenim un gran nombre de voluntaris. Pel festival ens ajuntem unes 60 persones. Tenim molta sort dels socis i els voluntaris que tenim.

RdR: Què destaques de l’edició d’aquest any?
P.G.: Destaco que aquest any, pel 30è aniversari, no hi ha teloners, que les quatre bandes són molt potents. I destaco el cap de cartell perquè els Stratovarius són un dels grups capdavanters de la nova onada europea de mitjans dels 90 que van recuperar l’afició entre els joves, són un referent.