Pensant en veu alta
En aquest escrit tinc el cap dividit. Són molts els temes que m’agradaria comentar en aquest article, però no vull fer un poti poti de tot i a la vegada de res. Així doncs, amb el vostres permís, parlaré de dos temes una mica diferents.
El primer de tot queda una mica lluny en el temps, però a prop de geografia. I és que no puc evitar parlar de la Festa Major del nostre poble. En general trobo que va estar força bé, hi va haver activitats molt diverses i bons grups de música. Però any rere any sempre passa la mateixa història: l’Ajuntament de Ripollet s’oblida de nosaltres, el jovent. Personalment, no trobo normal que la nit del dissabte acabés la festa a les 3 de la matinada. I després què? On hem de seguir la nostra festa? Potser alguns poden dir que una Festa Major no només ha de ser festa fins a les tantes. Estem d’acord. Però el dissabte a la nit hauria de ser el dia fort. Després del concert del dissabte no hi havia cap activitat més. O anaves a una discoteca, o seguies la festa al xiringo del principal grup de l’oposició de l’equip de govern. Sembla il·lògic no creieu? En comptes de donar opcions, cedeix tot el protagonisme al principal grup de l’oposició. Bé, jo només li trobo una lògica, i és que penso que tenen difícil obtenir els nostres vots, davant de l’immens esforç que fan per a realitzar activitats per a nosaltres. I en aquest sentit no només parlo de la Festa Major, sinó que també durant tot l’any. Només cal veure el kftí, on la majoria d’activitats són per a joves d’entre 12 i 17 anys. Esperem que això canviï algun dia.
Bé, i el segon tema que volia comentar és l’èxit de la cadena humana. Ho avanço així, sense que ni tan sols encara hagi tingut lloc quan estic escrivint aquest article. Però per a mi, el moviment que hi ha hagut per part de pobles i ciutats és increïble. Si us sóc sincera, al principi no em va agradar gaire la idea. Des de fa molts anys que baixo cada 11 de setembre a Barcelona a la manifestació de sempre. I aquest any em sabia greu no ser-hi. Però també és cert que el fet d’innovar fa que la projecció al món sigui més gran. També he de dir que no esperava de cap manera que es pogués aconseguir. Són molts kilòmetres i es necessita molta gent. Felicitar també des d’aquí a l’equip de la secció de l’ANC de Ripollet (RxI) per la feinada que ha realitzat.
Kàtia G. Samper