Pep Nogueira: “La clau de l’ascens ha estat la unió al vestidor i que ara som més ambiciosos”
El Club Hoquei Ripollet ha tornat dues temporades després a Nacional Catalana. Una de les peces claus ha estat en Pep Nogueira, el porter i capità de l’equip. Ell fa temps que és al club, però no va poder participar el curs que el Ripollet va estar a la màxima categoria de l’hoquei català. Gràcies a l’ascens ara sí podrà jugar en la nova categoria
Revista de Ripollet: Objectiu aconseguit. L’ascens és vostre, però en l’any més difícil?
Pep Nogueira: Ja vam començar la temporada amb la idea que podria passar qualsevol cosa. Tant el club com l’equip estàvem preparats per adaptar-nos al que manés la Federació. Estàvem mentalitzats per començar la lliga adaptant-nos, amb la flexibilitat que calgués per treballar. Per culpa de la pandèmia vam haver de parar quatre mesos, a més el canvi d’horaris pel toc de queda va fer que la nostra disponibilitat, la dels jugadors, no pogués ser la que ens agradaria. Al final tot això t’obliga a treure les forces d’on sigui per arribar amb les màximes condicions. Així vam arribar al març amb pocs entrenaments, però amb moltes ganes perquè sabíem que en tres mesos ens jugàvem tota la temporada.
RdR: El format adaptat també li ha afegit dificultat?
P.N: La temporada es va comprimir en molt poc temps, només vam fer una volta en les dues lligues que vam disputar. Aquest fet et dóna molt poc marge de maniobra perquè en una lliga més llarga si perds o et deixes punts els pots recuperar. Però en aquest format et veus obligat a guanyar tots els partits si vols estar a les posicions de dalt. Una sola punxada restava moltes possibilitats de jugar el play-off, que era l’objectiu.
RdR: Quines sensacions vau tenir durant la temporada?
P.N: En la primera fase vam acabar amb una sensació agredolça. Al setembre, abans que aturessin les lligues, vam jugar el primer partit contra el Malgrat que era el favorit, sobre el paper era el millor equip. En aquell partit vam jugar molt bé, tot i això el vam perdre. D’aquí la sensació agredolça, si l’haguéssim guanyat hauríem quedat primers i amb moltes possibilitats d’haver aconseguit l’ascens directe.
RdR: I en la segona fase?
P.N: A la segona lliga sabíem que era molt complicat retallar punts amb tan pocs partits. Per això vam plantejar una petita pretemporada per arribar amb les màximes garanties al mes de juny.
RdR: Us veieu amb possibilitats per aconseguir l’ascens?
P.N: Sí, nosaltres érem molt conscients que l’equip tenia qualitat i actitud, érem un grup amb moltes ganes i il·lusió per pujar, i des del primer minut del play-off ho vam demostrar.
RdR: Quina ha estat la clau per pujar?
P.N: La majoria de jugadors fa temps que juguem junts, ens coneixem tots i som una petita família. L’ascens ha estat possible gràcies a aquesta unió. Si no ets un equip unit es fa difícil guanyar partits que es competeixen a un nivell molt alt i en els quals es pateix molt, per això és molt més agraït patir amb gent en qui confies.
RdR: Aquesta temporada heu tingut d’entrenador a en Sergi Miras. Com us ha ajudat?
P.N: A part de tot el que ens pot aportar la seva experiència en el món de l’hoquei, es nota molt en els seus coneixements, en Sergi ens ha transmès l’esperit competitiu d’un jugador de primer nivell. El fet de guanyar o guanyar, que no ens val una altra cosa. Nosaltres érem un equip amb molta qualitat, però ens faltava aquest punt, aquest pas endavant de dominar i guanyar tots els partits. En Sergi ens ha ajudat en aquest aspecte. Ara som més ambiciosos, no ens importa el rival. Ha sigut una gran incorporació, crec que no haguéssim pujat si no fos per ell.
RdR: I en l’àmbit tècnic i tàctic?
P.N: Ell ha jugat a Portugal on es juga un hoquei més d’anada i tornada i en el qual es necessita més físic. Per això ha incidit molt més en aquest aspecte, de saber córrer i ser molt intensos quan estem a pista. Els entrenaments han anat en aquest sentit, a exercicis i pràctiques molt explosives per quan estiguéssim a la pista rendir en tot moment.
RdR: Podreu mantenir el bloc pel curs vinent?
P.N: Com hem acabat la temporada tan tard, al final només hi ha un mes i mig per preparar la temporada vinent i al final això és feina d’en Sergi i la Junta. Però jo crec que la idea serà mantenir el bloc perquè està molt unit i tinc la confiança plena que els jugadors podem pencar de valent a Nacional Catalana. Crec que el més important és mantenir el bloc perquè gràcies a ell s’ha arribat fins aquí. Si finalment el club decideix portar jugadors que siguin un plus els rebrem amb braços oberts i intentarem que s’adaptin tan aviat com es pugui. Però confiança plena amb els que hi som. Al final la majoria són de la casa i els que no s’hi senten.
RdR: Tu fa temps que estàs al club, però vas estar un temps fora, veritat?
P.N: Vaig estar una temporada fora i la passada, la 2019/20. Just aquell curs l’equip tornava a Primera Catalana després de descendir de Nacional. El projecte era tornar el conjunt a la màxima categoria de l’hoquei català com més aviat millor. I l’any passat anaven per bon camí, però per culpa de la pandèmia es va parar la lliga quan anàvem segons a cinc punts del primer classificat. Per la COVID-19 tampoc es va celebrar el play-off d’ascens.
RdR: Com vas començar amb l’hoquei Ripollet?
P.N: Vaig començar per tradició familiar. De ben petit vaig començar i em vaig enganxar. Els meus primers passos en l’hoquei van ser al Cerdanyola. Quan vaig ser més gran vaig fer el pas al Ripollet, farà cinc anys que vaig arribar i ara estic com a casa. Vaig estar una temporada estudiant fora, però tan bon punt vaig tenir l’opció de tornar a Ripollet no m’ho vaig pensar dues vegades. No m’imagino jugant a cap altre equip.
RdR: Què té el club que et fa sentir com a casa?
P.N: Sent realistes el Ripollet no té els recursos que tenen la majoria de clubs de l’hoquei català. Però allò que té el club i d’altres potser hi pequen és el tracte personal: et fan sentir estimat, et tracten molt bé, estan molt per tu… això marca molt la diferència amb altres clubs.
RdR: Tot i que no vas estar aquell any, què us espera a Nacional?
P.N: Ens espera una categoria molt i molt dura, en la que qualsevol rival és molt complicat de guanyar. La diferència més important està en el físic, al final tots els equips tenen molta qualitat i estan molt ben treballats, per això l’aspecte físic serà vital per mantenir la categoria. Els partits seran molt durs i intensos, per aquesta raó l’equip ha d’estar preparat per mantenir el nivell durant nou mesos, no valdrà estar bé dos o tres caps de setmana.
Fotografia: David Valiente