Pepa Plana es converteix en àngel en un espectacle compromès i rebel
Fa dos anys Pepa Plana va delectar als espectadors del Teatre Auditori amb el muntatge ‘Penélope’. Si llavors interpretava a la dona d’Ulisses, en ‘Paradís pintat’ és un àngel pintat en un quadre a una paret. Un àngel amb ganes de fer realitat el seu somni de ser àngel de la guarda. Sortirà del quadre i començarà una aventura que la portarà al fons del mar. Un muntatge molt atractiu a nivell visual i que com és habitual en Pepa Plana no només busca fer riure i somriure, que ho fa, sinó també pensar i reflexionar. En aquesta ocasió s’ocupa de les migracions i ho fa de forma delicada però també sent una expressió rebel contra la injustícia. La representació, d’una hora de durada, començarà a les 21h i forma part del primer trimestre de la programació professional de l’Associació d’Espectadors. Les entrades es poden comprar a través de la pàgina web de l’entitat.
.
CRITICA DE TEATRE – PARADÍS PINTAT
Idea original: Ferrucio Cainero i Pepa Plana Director: Ferruccio Cainero
.
La nostra pallassa preferida, Pepa Plana, es aquí una angeleta pintada en un quadre, on roman al costat d’altres àngels immòbils. Però ella te aspiracions i somnis que fan que vulgui volar per si sola, descobrint el món, convertida en un àngel de la guarda. I ho aconseguirà, no sense alguna sorpresa no gaire agradable. L’espectacle és d’una senzillesa i tendresa tremendes, com acostumen a ser els espectacles que fa Pepa Plana. I molt efectiu en el seu aspecte divertit i humorístic, tot i tocar un tema tan dur com és el de les migracions. Però aquesta angeleta sap on ha de posar la frontera que limita entre el sentit de l’humor i el sentiment de tristesa infinita i emoció colpidora que provoquen algunes de les situacions de les que serà testimoni, de tal manera que les nostres consciències quedin tocades, i no ens preguntarem tant si es pot fer humor de segons quins temes, perquè en aquesta proposta la delicadesa es màxima, sinó més aviat ens interpel·larem en el sentit de “Què puc fer jo per evitar que això passi?”. Quan es va estrenar l’espectacle a la Sala Muntaner (on jo el vaig veure), el programa de mà recollia una frase que em va agradar força i que defineix molt bé el sentit final de l’espectacle: “Paradís pintat, un espectacle que vesteix de poesia la cara mes trista de les migracions”. Absolutament recomanable.
.
Joana Raja
.
.
