Pere López: ‘No m’agradaria que a Ripollet deixessin d’escoltar-se les notes d’una cobla’
Si qualsevol cobla composés una sardana sobre els moments que viu la societat Ripollet Sardanista sortiria una melodia d’allò més estrident. L’entitat no viu bons moments i un reflex d’aquesta situació l’és el seu president, en Pere López. Després de set anys al capdavant de l’agrupació cultural ha decidit posar punt i final a la seva tasca que només ha rebut ajuda de la seva dona. Cremat, sol i amb atacs d’ansietat donarà pas en l’assemblea d’aquest diumenge a un nou president, tot i que dubta que aparegui cap candidat. López deixa el seu càrrec reclamant als casi més de 300 socis una mica més d’implicació, solidaritat i paciència i avisa que sense un grapat de tot plegat l’entitat acabarà per desaparèixer.
.
Revista De Ripollet: És irrevocable l’adéu com a president?
.
Revista De Ripollet: És irrevocable l’adéu com a president?
Pere López: En principi la intenció és deixar-ho si realment hi ha poca implicació i poca resposta de la massa de socis de Ripollet Sardanista. La meva intenció no era deixar-ho, el que sí que vaig dir que si jo en aquesta tercera assemblea ningú en mostra cap ajuda i l’entitat l’hem de portar com l’hem portat fins ara la meva dona i jo ho deixem. És cert que tenim cinc persones més al darrera, cinc persones que una és una noia de Sabadell, i després quatre persones que només pots comptar amb ajudes puntuals. Però realment qui dóna la cara amb l’entitat som nosaltres i no podem més. No és que l’entitat no pugui tirar per falta de recursos econòmics ni recursos de res, simplement és que dues persones no podem tirar endavant una entitat amb poca ajuda.
.
RdR: Quina és la feina que realitzes al capdavant de Ripollet Sardanista?
PL: La feina és com qualsevol president de qualsevol entitat: dirigir i amb una sèrie de gent delegar les seves tasques. Però al final totes aquestes tasques com són tresoreria, secretaria, recursos humans, captació de socis… tot això ens ho hem de fer entre dues persones. És cert que per exemple el dia de l’aplec el vicepresident i les alumnes del curset es van implicar molt més. O per exemple la diada del Corpus que el vicepresident també va organitzar. Però aquesta és tota l’ajuda que tinc.
.
RdR: Quina situació et vas trobar quan vas començar a presidir?
PL: Quan vaig entrar em va acompanyar una sèrie de gent a priori amb ganes de tirar l’entitat endavant. Més o menys ho vam tirar endavant, però a partir del segon any van començar ¿Què ha passat amb Ripollet Sardanista? Doncs que la gent que ha arrossegat Ripollet Sardanista, excepte jo, no són sardanistes. Són gent col·laboradora que les seves prioritats no són les sardanes, són altres activitats. La tresorera que tenia era una persona que era de Ripollet Sardanista i d’Acció Fotogràfica però ella li tirava molt més la fotografia. Es va quedar com a vocal de la Junta i a partir d’aquí ella ha ajudat bonament quan ha pogut però no n’hi ha prou. Quin és el problema? Que no tenim gent sardanista, gent que realment estigui implicada amb la sardana, que estimi les sardanes. Jo no ballo sardanes només quan les fan a Ripollet, sinó que realment les visc.
.
RdR: Com es pot trobar gent sardanista?
PL: No ho sé. Quan vaig començar tenia molta força per poder arrossegar a gent, vaig creure que podria aconseguir gent del poble que es posés al costat meu i poder ajudar a tirar endavant l’entitat però després de la resposta de l’assemblea de l’any passat en la qual només hi havia una dotzena de persones em vaig començar a desmotivar. Dia a dia donar la cara davant del soci, mantenir el que tens o com a mínim intentar fer alguna cosa diferent és més complicat del que sembla.
.
RdR: Què li reclamaries al soci?
PL: Jo li reclamo a tot Ripollet Sardanista en general, tant els que han col·laborat com els que no, més implicació. Ripollet Sardanista de moment és viva, però Ripollet Sardanista té la vida que vulguem donar-li. Si la gent no s’implica que entengui que dues persones soles no poden donar-li vida a Ripollet Sardanista, dues persones que es poden deixar la salut per l’entitat i això em sembla que no ha sigut ben rebut.
.
RdR: Què li passa a Ripollet en vers la cultura catalana?
PL: No ho sé ben bé. Sé el que va passar per exemple amb els Vailets però desconec el perquè va passar. El que sí que és trist és que aquesta entitat no existeix i no m’agradaria que Ripollet Sardanista hagués d’acabar així. Jo m’estimo molt la sardana i no m’agradaria que al poble deixessin d’escoltar-se les notes musicals d’una cobla. Però el que està clar que no faré és agafar atacs d’ansietat com m’ha passat fins ara. ¿Per què m’ha passat? Perquè sé que hi ha gent a darrera meu que per qüestions personals o pel que sigui es posen de cul amb l’entitat i que no estiguin d’acord amb mi no vol dir que em perjudiquin a mi sinó que estan perjudicant a la sardana, a l’entitat, a una cultura.
.
RdR: Vas estar dins les gitanes. Quina diferències veus entre les dues entitats?
PL: Va pel mateix camí, perquè a la junta de les gitanes també hi ha molt poca gent, però l’avantatge que té les gitanes sobre les sardanes és que són gent més jove les que aguanten l’activitat de l’entitat, però en si la problemàtica és la mateixa. Si les persones que porten la colla de gitanes pleguen qui agafarà les regnes? Si el senyor Pere López deixa les sarsanes qui se’n farà càrrec? Tant de bo que diumenge aparegui una persona capaç de posar-se al capdavant.
.
La gota que va vessar el got
Les celebracions del 41è aniversari de Ripollet Sardanista van concloure diumenge 27 de novembre. Enguany Pere López va voler fer un canvi que no va agradar a la parròquia sardanista: “Un percentatge dels socis de Ripollet Sardanista es van posar de cul perquè no vaig portar la Cobla-Orquestra de la Costa Brava”.
Any rere any l’entitat portava a la cobla gironina quasi bé com una tradició. “Volíem fer un model diferent per aquest concert d’aniversari. Per això vam portar a la Cobla Mediterrània, la Coral les Veus del Vallès d’aquí de Ripollet i la mezzosoprano professional Marta Valero. Només el 50% dels socis van respondre, la resta de l’auditori el vam omplir perquè la societat coral li va fer molta gràcia que nosaltres comptessin amb ells”, lamenta López.
.
.