Pere Padró: ‘A l’hora d’ambientar els pessebres domina la temàtica paisatgística de Catalunya’
L’Agrupació de Pessebristes de Ripollet compleix el seu 35è aniversari. Entrevistem al seu president, Pere Padró, que ens parla sobre el concurs de pessebres, la dificultat i la lentitut de realitzar-los i també sobre l’exposició que es mostrarà a la seu de l’agrupació a partir del dia de Santa Llúcia, al carrer dels Afores. Tot plegat per acabar xerrant sobre la tradició pessebrista al nostre municipi, Ripollet, que es remunta a principis del segle XX.
Revista de Ripollet: A punt per encetar la propera exposició de pessebres?
Pere Padró: Bé, anem justets de temps, ja que ho hem avançat. Aquest any és la primera vegada que hem trencat amb la tradició que havíem mantingut fins ara, que era inaugurar l’exposició la nit de Nadal. Tot el Nadal s’avança a tot arreu, i l’any passat ja vam pensar de canviar la dinàmica l’any següent i obrir més o menys per Santa Llúcia. A més, érem l’única agrupació del Grup de Pessebristes de Catalunya que encara seguia obrint el dia 24. Ens hem adonat que els temps han canviat, que el Nadal s’avança cada vegada més. A més, a nosaltres també ens anirà millor això que no estar fins el dia de Nadal sense poder fer altra cosa que acabar el pessebre.
.
RdR: Quants diorames tindrem enguany?
P.P: Hi haurà quatre diorames grans, i quadre de petits, tots elaborats per pessebristes d’aquí. Pel que fa als patits, s’ha fet una reforma de la sala on s’exposaven; s’ha reestructurat tot i posat tot nou perquè les parets s’havien fet malbé per problemes d’humitat. També s’ha pintat. Ara la sala és més ampla, cosa que serà molt millor per als visitants.
.
RdR: Cap a quina temàtica tira l’ambientació d’aquests diorames?
P.P: L’ambientació del fet evangèlic es fa a diferents llocs. Domina més aviat la temàtica paisatgística de Catalunya, tot i que n’hi ha alguns de Palestina, del temps de Jesús. Aquestes són les dues vessants, però sempre es tira més cap al paisatge que tenim més proper. A més, té l’atraient que la gent, quan ho veu, reconeix el paisatge. En el que faig jo, un diorama gran, mostro Calella de Palafrugell.
.
RdR: I el procés d’elaboració és complicat? Quants mesos dur preparar un pessebre?
P.P: És un procés molt lent. T’hi poses unes hores i sembla que no hagis fet res. Has fet però no es nota. És una elaboració lenta; per fer una teulada t’hi pots passar tot una tarda. A més, encara que comencis amb antelació, sempre et falta temps, que és el que ens passa sempre.
.
RdR: L’esprint final que no falti.
P.P: Exacte. És un repte que tenim; suposo que arribarem al dia 14. No ens queden gaires dies.
.
RdR: Compliu 35 anys. La tradició dels pessebres, però, neix fa centenars d’anys. A Ripollet ja hi havia una cultura arrelada abans del vostre naixement?
P.P: Tradició de fer pessebres n’hi havia. Hi havia la costum que algunes determinades famílies del poble vestissin un pessebre per Nadal. El que es feia era un circuit de visites, perquè la gent veiés aquests pessebres. Eren les famílies més destacades del poble. Aquest costum es remunta a principis del segle XX.
Sobre els anys 40 i 50, es feia un concurs de pessebres, primer convocat per La Falange. Després l’organització va passar a càrrec de l’Ajuntament. La tradició, però, es perd als anys 60. No és fins que nosaltres la recuperem amb el concurs de pessebres que el costum torna, ara fa 30 anys.
.
RdR: L’entitat, doncs, té com a objectiu recuperar el costum?
P.P: L’organització ve a aglutinar una mica tot el que és aquesta tradició. A part, també omplim un buit que va haver-hi molts anys, en el qual no existia pràcticament res. Clar que es feia el pessebre a les cases, però no amb qualitat artística.
.
RdR: Com funcioneu amb el tema dels socis?
P.P: L’entitat té socis col·laboradors, que paguen una quota anual. També hi ha el soci pessebrista, que és el que fa pessebres. Ara estem amb els que hem tingut sempre. També teníem el taller de pessebrisme per tal d’ensenyar els nens. Això, però, ha entrat en crisi. I pensa que estava ple. Ara, això no obstant, no hi ha nens.
.
RdR: No es pot fer una proposta a les escoles?
P.P: Es podria fer una campanya a les escoles i fer-ho saber. Però els temps han canviat, no és com abans. Clar que quan es va començar també eren temps difícils. Ara, però, els nens tenen massa coses, no hi ha temps. La tradició es manté bé, però no hi ha aquell interès d’abans. De fet, totes les entitats culturals tenen el mateix problema; no hi ha gent que s’hi impliqui. El que t’estic dient del taller de pessebrisme succeeix a la resta d’altres grups pessebristes catalans. Sempre hi ha pujades i baixades, però. Potser d’aquí un temps es revifa.
.
RdR: Després de la polèmica de l’any anterior, el pessebre gegant que soleu fer repeteix ubicació.
P.P: Sí. Està al Mercat Municipal, en aquell espai que és com una vitrina al carrer, que queda molt bonic. Estarà allà fins passat festes. És molt més visual; pensa que és com si estigués al carrer. Es veu des de tots els punts per on passis si vas per allà. La ubicació és molt més bona que la del Centre Cultural. Ara, però, allà ens diuen que els hi falta alguna cosa. L’any que ve mirarem què fem. Potser ens ho tornem a plantejar.
.
La tradició es manté
El concurs de pessebres celebra el seu 30è aniversari. A més, la seva participació ha pujat una mica en els últims anys, segons manifesta el president de l’Agrupació de Pessebristes de Ripollet, Pere Padró. “Això vol dir que el pessebre se segueix fent”, explica.
El concurs té dos grans divisions: la del pessebre popular, que inclou els pessebres fets amb suro, molsa, terra i elements naturals, i la de l’artístic, basat en pessebres realitzats amb guix i pintura. A partir d’això, també hi ha més categories, segons l’edat: fins als 8 anys, de 9 a 15, de 16 a 25 i de 26 en endavant. Quant als premis; n’hi ha tres d’especials. Un l’entrega el Patronat de Cultura de l’Ajuntament, l’altre és el Premi de la Parròquia i l’altre correspon al premi del Cardenal Jubany, que el dóna la mateixa agrupació.
.
.
