El concert de Peret divendres dia 7 a partir de les 22h al Teatre Auditori tanca la temporada de l’Associació d’Espectadors. Una cloenda que promet ser memorable. Pere Pubill, Peret, arriba a Ripollet amb 78 anys, més de seixanta en el món de la música i amb un repertori de gairebé mig miler de cançons. Un bagatge professional impressionant que li permet venir a tocar “el que vulgui el públic”. Ho farà acompanyat per quatre músics i dues coristes. Revista de Ripollet: Què podrem escoltar al concert? Peret: El que vulgui la gent. Treballo fent un recital a la carta. El públic podrà escollir, cantaré les que em demanin, si me la se la canto. Quin problema hi ha?
RdR: Cap ni un. Però ara que ho diu, l’altre dia en una entrevista Manolo Escobar deia estar cansat de cantar el ‘Porompompero’, li passa el mateix amb algun dels seus èxits?
P: Que es cansi. Si vol ja canto jo també les seves. El ‘Borriquito’ ha donat de menjar la meva família. És una creació meva, no em puc cansar. Però l’entenc a ell també. Però jo haig de cantar el que vulgui el públic, inclús el ‘Poromponpero’.
Fa molts anys un home que sabia molt de l’espectacle, l’Artur Kaps, em va dir “la discogràfica vol vendre discos però vostè ha de vendre Peret, el públic ve a escoltar a Peret i les cançons que coneix de Peret”. Això no es pot evitar i gràcies. És un orgull, el dolent és quan no et demanen cançons.
RdR: I li sorprèn quan qui demana la cançó és una persona jove que potser no havia nascut quan vostè la va escriure?
P: La música és per tothom. Hi ha cançons que agraden més als més grans o als més joves, però quan faig una cançó penso en els joves.
RdR: Precisament la seva influència és evident en molts grups que ara fan ballar als joves com Muchachito, La Pegatina o La Troba Kung-Fú que ens visitarà per Festa Major.
P: Quan jo vaig començar a fer la rumba catalana, també era jove. No era la mateixa rumba que ara però l’objectiu era el mateix, fer ballar. Ho entenc perquè la rumba és una música que fa ballar perquè és fàcil, està a terra. Hi ha músiques que estan allà dalt i són difícils d’entendre. Per ballar rumba no cal comptar com a la sardana, ni saber-ne com el pasdoble. La pot ballar tothom, perquè cadascú ho fa com vol.
RdR: Per ballar i molt alegre. En aquests moments sembla recomanable. Nota en els concerts que hi ha més ganes de festa?
P: La gent necessita això. Ho notem. Tothom necessita un moment on ens puguem relaxar. Si només estem pensant en la crisi i en problemes, malament. Un concert serveix per evadir-se.
RdR: Quin consell donaria vostè, creador d’un estil musical, que ha estat a Eurovisión però també ovacionat al Viña Rock, que porta més de mig segle sobre l’escenari, als joves que volen començar ara a la música?
P: Que és un mal moment. Que els hi costarà poder guanyar-se la vida amb això. Tampoc nosaltres ens la guanyem. Però és un bon ofici, per a mi un dels millors. Qe no facin el que ven sinó el que senten.
RdR: Sentir la música així és el que encara li permet a vostè mantenir-se?
P: No, això és sort. A vegades a una sala de ball el que més balla és el més lleig. Per alguna cosa serà.
Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies