Pilar Soteras: ‘L’embaràs és una aventura. Fa 34 anys que sóc llevadora i encara m’emociona un part’
La coordinadora del programa sanitari d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) del Cap II, Pilar Soteras, és coautora del llibre L’aventura de l’embaràs, juntament amb el doctor Luís Cabero. Ambdós professionals han elaborat una guia il·lustrada, destinada a acompanyar les dones embarassades setmana a setmana. Resolen dubtes, donen bons consells i, sobretot, converteixen el procés de gestació en tota una aventura.
RdR: Què hi podem trobar exactament a L’aventura de l’embaràs?
Pilar Soteras: Aquest llibre pretén explicar què convé fer i què passa abans de l’embaràs, què va passant durant tot el procés i també què succeeix després. Fem recomanacions del que s’hauria de fer abans de tenir un fill, com per exemple deixar de fumar, o canviar altres hàbits no massa recomanables, i també fer algunes proves, com una visita pregestacional.
També parlem dels canvis que són normals i dels que serien d’alarma, que avisarien que la dona ha d’acudir al professional que li controla el seu embaràs. L’època de després del part també és molt important per la dona: el moment de tenir el fill a les mans sempre és un canvi brutal. A part, tractem l’alimentació amb la llet materna i l’artificial, la recuperació, i l’entorn de la parella.
A més, aconsellem de quina manera s’ha de viure: ha de ser d’una manera alegra, perquè no deixa de ser un estat magnífic, i això tant la dona com la seva parella ho han de gaudir.
RdR: Llavors, l’embaràs és realment una aventura.
P.S: Sí , és una aventura fantàstica, meravellosa, amb un final molt bonic. Com a dona que ha viscut el procés puc dir que és fantàstic veure la panxa com creix. Sovint em deia: “quina sort tenim que ens creixi un nen dins, notar com es mou i després tenir-lo”. Fa 34 anys que sóc llevadora i encara m’emociona un part.
RdR: Quins són els dubtes que poden sorgir en el procés?
P.S: Tots. Les dones, quan estem embarassades, tenim una imaginació desbordant. Hi ha tants dubtes com possibilitats hi ha a la vida. El que s’ha de fer llavors és consultar-ho a un professional o a un llibre.
També estan els grups de preparació al naixement, on hi ha dones que també estan embarassades i tenen els mateixos dubtes. Aquests grups estan dirigits per una llevadora experta. Alguna vegada m’han preguntat que, si es llegeix el llibre, cal fer la preparació. Són dues coses que no són incompatibles: compartir una estona a la setmana amb altres dones que estan en la mateixa situació dóna tranquil·litat.
A més, anys enrere, estar embarassada i en contacte amb altres nens petits era molt habitual. Sempre hi havia una cosina, una veïna o una amiga que tenia un bebè. Ara, i des de fa uns anys, això de tenir nens a l’entorn més proper ja no és tan comú. Allò que les dones podíem aprendre veient les altres dones ja s’ha perdut.
RdR: Quin és el dubte o el temor més rar que t’ha consultat una mare?
P.S: Jo sempre recordo una dona que somiava que, en comptes de tenir un fill normal, tenia un monstre a la panxa. Cadascú té les seves pors i les seves angoixes. Per cert, va tenir un nen maquíssim.
RdR: Un dels consells que doneu és que la dona es faci una revisió dental abans de l’embaràs.
P.S: La veritat és que convé. I si no és abans, després. Amb l’embaràs es poden agreujar les càries i les genives es tornen més sensibles, cosa que pot produir gingivitis. Això no obstant, és una recomanació de salut de sempre: fer una visita periòdica al dentista i fer-se una neteja dental a l’any.
RdR: I pel que fa als hàbits, sou molt estrictes?
P.S: La recomanació és una vida sana. La majoria de dones fumadores en el moment que es queden prenyades deixen el tabac immediatament. Queda un petit reducte, però, que no ho deixa, i això que el tabac té una incidència sobre el fetus important. I ja no parlem de les drogues o l’alcohol. Hi ha, a més, moltes ajudes per evitar el fet de fumar, com els xiclets o els pegats. Potser apartar tots els hàbits tòxics no és un replantejament de la dona, sinó de la parella.
RdR: Recomanes llegir a mesura que l’embaràs va avançant?
P.S: La idea de la distribució del llibre és que puguis anar fent consultes segons el moment en què et trobes. El que passa és que, si la mare és molt lectora, segur que se’l llegeix de cop.
RdR: És recomanable que se’l llegeixi també la parella?
P.S: Jo crec que sí. Així la parella podrà entendre millor el procés que li està passant a la mare. A vegades les dones no comuniquen del tot les sensacions i tot el que els passa, però és que potser ni ella mateixa ho sap. De fet, sempre fem una recomanació: expliqueu a la parella les pors, les sensacions, així la parella s’ho pot imaginar. Per això aconsello que les parelles se’l llegeixin. Així de pas poden ajudar la mare.
RdR: Com va néixer la idea d’escriure el llibre?
P.S: Des del primer dia que vaig tenir el títol de llevadora, vaig començar a treballar amb el doctor Cabero en la sanitat privada. Portem tants anys treballant junts que, en un determinat moment, de casualitat, vam començar a recordar coses. Vam acabar dient mig en broma que hauríem d’escriure un llibre. Ell n’ha escrit molts, i té els seus contactes. Al final ens hi vam acabar posant. L’editorial Planeta era un dels seus contactes.
Professió o passió?
“Descobrir el meu cos i les possibilitats que teníem les dones em va enamorar”, explica Pilar Soteras, tot recordant els seus anys d’universitat i l’assignatura que tant la va apassionar: ginecologia i obstetrícia. Després de treballar 3 anys com a infermera, va iniciar l’especialitat de llevadora a l’Hospital Clínic de Barcelona, i les pràctiques a l’hospital general de Granollers.
Això no obstant, Soteras va descobrir que ser llevadora no era només estar a la sala de parts; també es podia treballar en tot l’àmbit de la salut sexual i reproductiva. Després de 10 anys treballant a Granollers, al 1992 va guanyar la plaça de llevadora de Ripollet i, a l’any següent, va iniciar la seva feina com a coordinadora del servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva. ASSIR fins a l’actualitat.
.
.
