Pol Gordo: ‘No m’imaginava amb una granja d’ous ecològics. Ara mateix és la meva vida’
Pol Gordo era un home de poble. Un ripolletenc que sempre s’ha dedicat al poble, ja sigués militant al COP o participant activament a entitats com l’Esplai l’Estel. Des del 2003 va dedicar la seva vida als nens i a la protecció de menors, però hi havia quelcom que no l’acabava de fer feliç. Quan era jove va començar a somiar en que algun dia viuria a la muntanya, però no sabia quan ni com. Amb la crisi del 2012 decideix que ja era hora de començar a fer realitat aquell somni. Sense deslligar-se emocionalment va marxar cap a la Vall d’en Bas, La Garrotxa, i des de zero va començar com a granjer. Així poc a poc va formalitzar el projecte de Mas Castanyer, una granja d’ous ecològics que a hores d’ara s’ha assentat entre diferents poblacions de tot Catalunya, com també a Ripollet. Ara des de la distància segueix sent un home de poble, encara milita al COP i manté els lligams amb Ripollet, però ara, com havia somiat, també és un home de muntanya.
.
Revista de Ripollet: Per què aquest canvi laboral tan radical?
Pol Gordo: No ho veig com un canvi radical perquè des de sempre havia tingut clar que volia viure a la muntanya, i està clar que Ripollet no m’oferia el que jo necessitava. El meu procès vital no passava per Ripollet i tard o d’hora havia d’arribar el moment de marxar. Jo sóc de muntanya. M’agrada viure en un lloc on hi ha poca gent, envoltat de natura, sense contaminació… Amb 18 o 19 anys ja sabia que volia viure a la natura i de la natura, no tenia molt clar com. Després d’uns quants anys vaig trobar el meu camí.
.
RdR: En aquest camí quin és el moment que apareix el projecte de Mas Castanyer?
PG: Quan m’acomiaden amb les retallades de 2012 faig un cop de cap i decideixo posar en marxa el meu somni. A partir d’allà començo a treballar amb granjes d’ovelles i a entrar en el món del sector primari. I amb el temps acabo implementant el projecte de Mas Castanyer, al 2012 no m’hagués imaginat que acabaria amb una granja d’ous ecològics. Ara és la meva vida.
.
RdR: Mas Castanyer es troba en una zona privilegiada de La Garrotxa. Com tireu endavant el projecte?
PG: Vaig conèixer a la que avui és la meva sòcia, l’Olga, i ella vivia a la finca on tenim l’explotació. Nosaltres vam començar a gestionar quinze quarteres de terra. És una finca petita, perquè quinze quarteres són cinc hectàrees però hi gestionem els camps de conreu i la granja. Des del principi vam controlar la producció, l’envasament i comercialització dels ous. I a partir de controlar tota el procés poc a poc anem creixent.
.
RdR: Quina és la filosofia d’empresa?
PG: Jo vinc d’on vinc a nivell polític, a nivell d’ideals, llavors teníem molt clar el tipus d’empresa que volíem. No volíem dependre de ningú i això implica controlar tot el procés. Per tant no estem emparats per productora ni distribuidora i no entrem a jugar cap joc de preus, ni amb la idea d’escanyar. Estem en un circuit alternatiu. Nosaltres ens ho fem tot. Pel matí recollim l’ou i per la tarda el venem. D’aquesta manera les botigues veuen la persona que ha recollit l’ou. Fugim de circuits comercials que exploten al pagès. Per productors petits com nosaltres és la millor manera. A nivell ecològic teníem molt clar que volíem fer una producció integrada a l’entorn aprofitant els recursos que tens a l’abast, per exemple alimentem les gallines amb el que conreem. Petites coses que en les grans empreses es perden.
.
RdR: Creus que aquest sistema alternatiu pot fer trontollar l’actual?
PG: Si et parlo de l’ou per les coses que he llegit sembla ser que a França a l’any 2022 els supermercats volen deixar de vendre ous convencionals. La cosa tira cap aquí, però que l’ecològic acabi suplantant al convencional ho dubto molt, sobretot a nivell econòmic. Seria ideal.
.
RdR: La societat realment sap què és el producte ecològic?
PG: La meva percepeció és que la gent cada cop sap millor el que menja. Evidentment la societat és plural però sembla ser que cada vegada som més conscients. No ho dic jo, ho diuen les estadístiques que mostren com cada cop hi ha més empreses ecològiques, i si hi ha més empreses hi ha més demanda i, per tant, més oferta.
.
RdR: Com s’aconsegueix fer-se un lloc al mercat?
PG: Arriscant-se. Sinó t’arrisques no caus, i sinó caus no creixes. Si tens molt clar quin és el teu objectiu i et creus el que estàs fent t’aixeques i continues. Les coses amb energia, ganes i molta empenta i treball surten. No hi ha cap secret, el secret és treballar. Si tens un bon producte i el saps vendre bé, i a més no et fa por treballar entres en una etapa d’estabilitat amb una bona clientela.
.
RdR: A Ripollet on es poden gaudir aquests ous?
PG: Estem a la Carxofa Rebel, estem al MésSalut, una botiga del carrer Padró. Hem començat a treballar amb polleria Mor Bagan, al mercat, estem a la botiga ecològica Samfaina, al Can Mas. També al restaurant Eulàlia i a la Neu per degustar.
.
RdR: Si al Pol que tenia divuit anys li pregunto si Mas Castanyer és el que havia somiat?
PG: Sí, jo ara mateix estic fent el que volia fer. Sóc el tio més feliç. Estic on vull estar i treballant del que volia. Estic complint el meu somni.
.
Alpaques per fer fugir depredadors
L’alpaca és un mamífer hervíbor domèstic molt famós per la seva llana i que es crien a la zona dels Andes. Segons els estudis de l’àrea de veterinaria de la UAB aquests animals són capaços de fer fugir a petits depredadors que s’alimenten d’aviram. Pol explica que Mas Castanyer col·labora amb la UAB i estan inmersos en un projecte per demostrar aquesta capacitat que tenen les alpaques: “El departament de veterinaria ens ha portat dues alpaques i estem estudiant l’incidència que tenen les alpaques en el control de guilles i petites bèsties que entren al corral i es menjen les gallines”. A Austràlia i a Gran Bretanya ja es comú trobar aquest animal en granjes per aquesta raó, però a Espanya és la primera gràcies a aquest projecte. “Havíem tingut atacs de guilla, ara de moment no en tenim. Sembla que funciona”.
.
Fotografia cedida – Autor: Cisco Piñero
.
.