Protestes justes?
En plena tarda del dia 9 de maig del 2013 i mentre estic acabant la meva activitat a la pista, veig passar vorera amunt a unes senyores que duen posades unes samarretes grogues. La imatge em du a pensar en aquella imatge de la manifestació a Barcelona contra la llei d’educació que es vol aprovar a Madrid. Al cap d’uns minuts, començo a sentir una insistent xiulada a la zona de l’ajuntament, i m’imagino la imatge i la situació que s’està donant, i penso en aquelles persones que han estat al carrer tot aquell dia. De cop em ve al cap una idea que no fa més que donar-me voltes tot mirant de madurar-la i veient si el que penso i el que realment és, és correcte. Finalment arribo a la conclusió de que escriuré sobre el que acabo de pensar, i és el que ara faig. Molt es parla de que l’educació ha de ser gratuïta i a l’abast de tothom, entre d’altres coses perquè és un dret, no ja constitucional, no, sinó que trobem en pràcticament totes les constitucions dels països, com a poc, democràtic del món i de la pròpia ONU. Ubicat en la meva línia crítica, aquesta em du a anar més enllà i posar-me en una illa de pensament arriscat com és la de remar a contracorrent, contra segurament aquella marea groga i molta de la gent que la forma. El meu pensament va pel camí del que un conegut, el dia abans mateix em deia, confirmant el meu propi pensament, que avui les coses havien de ser gratis (i ves a saber en quin percentatge aquest, no pensament sinó realitat, és el que ens ha dut a la situació econòmica actual). L’ensenyament en el nostre país és ben conegut que és, gairebé, gratuït de manera genèrica i per molts nens, hi ha quelcom més gratuït que aquest. Es protesta, protesten moltes persones, col·lectius, sindicats referint-se a la qualitat, a les normes i lleis, al dret a l’accés a la universitat, quan qui més s’hauria de queixar haurien, podrien ser aquelles persones que menys ho fan, que resten a casa en diades com aquesta. Són aquells components de la classe, diguem-li alta, o acomodada o part de la classe mitjana, que sovint és titllada de tot i veure com culpable dels mals del país, de la nació, venen d’aquestes classes socials. No surten i són els que haurien de sortir al carrer perquè el dret els assistiria a fer-ho, però sigui perquè no s’ha plantegen com jo faig ara o per el que sigui, no ho fan. Però pareu compte en els que haurien de ser els seus arguments i motivacions. És ben conegut que per mitjà de l’IRPF els espanyols cotitzem per el sosteniment econòmic de la nació, i és clar des de la entrada a la nostra democràcia, aquest impost s’ha fet d’obligat compliment per tothom, i quan dic tothom, dic per totes les classes socials i, sobretot, per aquelles persones que treballen. El sobretot, no treu de que hi hagi qui ha de pagar sense tenir feina, sense estar treballant potser perquè no li cal. Tot i així, la seva contribució amb aquell impost, no deixa de tenir tant, i jo crec i dic, que més dret a queixar-se, a demanar aquella gratuïtat de la que els seus fills no gaudeixen, segurament perquè així ho volen, per motius diversos, i això no treu que els tinguin en aquell percentatge. Vull dir, dic perquè ho crec després d’aquella reflexió al començament exposada, que sovint aquelles persones que tant criden ho fan en base a quelcom no es guanyen prou, a les que no contribueixen suficient per el general sosteniment. En aquest país, una de les aportacions i percepcions més justes, és la pensió de jubilació, doncs reps proporcionalment tan com has contribuït. No és el cas de la resta de “serveis” socials del nostre país, a on la classe treballadora, la més desfavorida, diuen, és la que gaudeix d’uns serveis, que agradarà o no sentir-ho, però no hi contribueix com ho fan aquelles envejades mitjana i alta, sobre tot si tenim en compte que el percentatge d’us i contribució, no és equitatiu i que l’ús de les prestacions a les que justament hi tenen dret, no son usades en base a criteris propis, discutibles i potser no prou mesurats per la seva part. L’ensenyament, i des de fa cents d’anys, la classe alta l’ha fet a centres o entitats privades en base al seu autofinançament, quedant, en especial en temps moderns, l’ensenyament públic, és a dir el que es paga amb aquell IRPF, per les classes o persones més desfavorides, quan i en paral·lel, aquella classe cada cop contribuïa més a la hisenda pública. En poques paraules, aquelles dues classes sovint paguen per no prendre. És una miqueta com el famós i mal entès i gestionat des de l’Estat Central, “café para todos”. Crec que tenim més del que ens mereixem i que ho hem aconseguit en base a una sèrie de debilitats de gestió, i d’una manca de visió dels límits i els danys col·laterals que podien produir-se en fer i regalar els drets i les coses.
Molt agraït.
Pius M. Gassó
Ho sento molt, però l’argumentari del senyor Pius no hi ha per on agafar-lo. La seva reflexió no només pateix un desviament ideològic evident, sinó que és mentida. Ras i curt.
Més del 80 % del impostos que recapta l’Estat espanyol prové de les rendes de treball i els impostos indirectes (http://bit.ly/UYnmCR). Es a dir, que l’educació i la sanitat d’aquest país, com la resta de serveis, la paguen les classes treballadores i mitjanes que, avui dia, tenen la sort de treballar.
Deu no ho vulgui, però si el senyor Pius o una d’aquestes persones que, com ell diu, no fa servir la sanitat ni l’educació pública té la desgracia de patir un càncer, on anirà a tractar-se a la sanitat pública o a la privada? Si va a la privada, la derivaran a la pública i, aleshores, voldrà un bon servei, no? I no només això, les carreteres, les places o els jardins per on passeja el senyor Pius també s’han construït i es mantenen amb els diners que paga la classe assalariada, aquesta que segons ell tan protesta sense contribuir com la resta.
Però es que encara hi ha més, si les grans fortunes paguessin el mateix percentatge d’impostos que paga un treballador assalariat o un autònom no seria necessari cap retallada pressupostària. Si a un treballador li treuen més del 30 % de la nòmina en impostos, perquè les grans fortunes paguen un 1 % a través de les SICAP? és això just? és evident que no.
Es inconcebible que es publiquin opinions com aquesta que no tenen cap fonament empíric. En els moments actuals, és un insult a tots els que estem patint unes retallades imposades i injustes perquè NO es veritat que els rics paguin més impostos que la resta, es al contrari, paguen menys percentualment.