R. Fernández: “Ripollet és on hi ha més concentració de bons petanquistes”
Qui més qui menys segur que ha passat per alguna pista de petanca i n’ha trobat gent gran, però cada vegada més, els joves s’estan fent amb l’esport.
En Rubén Fernández va començar quan tenia catorze anys i en poc temps ha estat campió de Catalunya i Espanya. Forma part de la Unió Petanca Ripollet i a la recerca de millorar i expandir el club va organitzar el I Open de petanca el passat dissabte
Revista de Ripollet: Vas començar a jugar a petanca molt jove.
Rubén Fernández: Sí, era jove, tenia tretze o catorze anys. M’ajuntava al parc amb els amics per jugar a la pilota i passar l’estona. On ens ajuntàvem hi havia un club de petanca i un dia ens va donar per acostar-nos i preguntar. Amb la broma vam provar i un dia rere altre ens vam enganxar. En el meu cas és curiós perquè els meus avis i tiets sempre havien jugat a la petanca però va ser amb els amics quan em va picar el cuc.
RdR: I com ha sigut la teva progressió?
R.F: El segon any que vaig començar a jugar ja em vaig apuntar als campionats de Catalunya, en la categoria juvenil. Vaig acabar en bones posicions el primer any i al segon vaig quedar campió de Catalunya, en altres modalitats també vaig fer bons registres. Aquí va ser quan em vaig començar a animar. L’any següent vaig continuar amb la bona ratxa i vaig repetir com a campió de Catalunya a l’hora que guanyava el campionat d’Espanya el mateix any. El problema és que quan vaig fer els divuit anys vaig deixar la petanca aparcada. Vaig començar a treballar i a més tenia altres aficions que van fer que ho deixés de costat. Però als 23 anys ho vaig tornar a recuperar, aquesta vegada amb més ganes. D’ençà que vaig tornar fins ara he fet podi diverses vegades en els campionats de Catalunya, moltes d’aquestes he quedat campió. També he quedat campió d’Espanya en diverses modalitats com dupletes, tripletes, en selecció…
RdR: Quin ha estat el teu millor moment en la petanca?
R.F: Va ser l’any que vaig quedar campió de Catalunya de dupletes, tercer de Catalunya en individual i tercer, també en campionat català, en tripletes. Aquell mateix any em vaig classificar pel campionat d’Espanya i vaig quedar tercer en individual, tercer en dupletes i subcampió en tripletes. Són molts títols en un mateix any.
RdR: Sorprèn que a la teva edat ja tens una bona trajectòria.
R.F: La veritat és que he tingut molta sort. Sí, no és habitual que amb la meva edat hagi tingut aquests triomfs. Normalment la gent més gran és la que té aquests registres. Però això és qüestió de ratxes, un any pot anar molt bé perquè pots entrenar i als torneigs tot va bé, però potser et passes tres anys sense guanyar res perquè el nivell a Catalunya és realment alt. És la comunitat que té més llicències de petanca, hi ha molt nivell perquè hi ha molts jugadors i cal entrenar molt. A més aquest esport no requereix un gran esforç físic i això fa que hi hagi més jugadors, es pot jugar a qualsevol edat.
RdR: Això últim fa que s’atribueixi la petanca a la gent gran no?
R.F: Sí, és un mite que fa anys que s’arrossega. És veritat que fa anys només la gent gran era qui jugava als parcs però des de fa bastants anys això és una llegenda urbana. Cada vegada són més els joves que practiquen la petanca. Fins i tot ara al YouTube pots trobar canals de petanca i es pot veure com hi juga molta gent jove. Ara dominem molt més els joves tot i que encara hi ha gent gran.
RdR: Quina és la situació de la Unió Petanca Ripollet?
R.F: Hem hagut d’organitzar el torneig perquè és una manera d’aconseguir fons pel club. Som un club que no tenim ajudes, la única que tenim és de l’Ajuntament i és molt petita. L’any passat només ens van donar noranta euros. Si cada petanquista hem de pagar trenta vuit euros de fitxa i som quinze jugadors ja em diràs que fa el club amb aquesta subvenció. Després cal sumar desplaçaments, material… Realment és una situació molt precària. Som els jugadors qui posem tots els diners i crec que és bastant trist. Fa un temps a Ripollet hi havia sis clubs de petanca, ara tots han desaparegut perquè els vam ajuntar per crear la Unió i resisteix com pot.
RdR: Aquesta situació es deu al mite que parlàvem?
R.F: Crec que per aquí van els trets. És un esport que no crida l’atenció, que no genera diners ni espectacle. Però té molts adeptes i cada vegada va a més. Ara hi ha canals de YouTube, la selecció ha participat a diferents mundials, s’ha celebrat un d’ells a Almeria… Però sí, el problema és que no s’atribueix com un esport i pensen que és per a gent gran. A poc a poc estem lluitant.
RdR: A Ripollet tira la petanca?
R.F: Per ser un poble petit té molta afició. L’altre dia, al torneig, durant tot el dia passava gent a mirar. També hi ha molts jugadors i han sortit molts amb nivell. Tenim campions d’Espanya o altres que han participat en mundials. Podríem dir que on més concentració de bons jugadors hi ha és a Ripollet.
RdR: Com va anar el primer Open de petanca?
R.F: El club mai havia fet un torneig tan gran perquè els recursos són limitats i es fa difícil organitzar-lo. Però entre tots hem pencat de valent i ha anat genial. També l’Ajuntament ens va facilitar la part logística. La jornada va anar molt bé, tot el dia amb públic i vull agrair a tothom l’ajuda que hem rebut.
RdR: Quins plans de futur té el club?
R.F: Actualment estem centrats en la lliga. Estem a Segona Divisió i hem fet un equip per pujar. De moment anem bé i en direcció a l’objectiu.