R.Gallardo i J.Gamero ”Falta un espai lliure de banderes i política on s’ofereixi cultura”
Oci, cultura i reivindicació són el pal de paller de Raquel Gallardo i José Gamero. Gallardo sempre ha encarat la vida treballant per la societat i la cultura, quan treballava a la Louis Vuitton va ser partícip de la Comissió cultural de l’empresa. Més tard, per qüestions familiars, va decidir entrar a la PAH. Entretant va conèixer a Gamero, un músic polifacètic que havia format part de grups famosos de Ripollet com Ron de Caña o Kortex to Kill. Els dos van estar a la direcció de diables de Can Sant Joan i van formar el grup local de percussió Rythm’n’Moyo a més de treballar activament a la discoteca vallesana Mama Mandawa. Però amb el tancament d’aquesta famosa sala van decidir reobrir un dels locals més històrics del poble, el Gurri. Aquest proper diumenge celebren el primer any al capdavant de la emblemàtica Taverna que han transformat per tal d’oferir a Ripollet una nova manera de fer oci, cultura i reivindicació.
.
Revista de Ripollet: Per què decidiu fer-vos càrrec del Gurri?
Raquel Gallardo: Jo vaig decidir acabar la meva feina a la PAH i va coincidir amb el tancament del Mandawa. En aquell moment vam decidir fer un projecte junts. Ens vam dir: “Sempre hem estat fent idees per altre gent i treballant pels altres. Tenim el cap que ens esclata d’idees per fer-ho per nosaltres mateixos”.
.
RdR: Per què un bar? Potser teníeu altres projectes més creatius.
RG: Els dos coincidim en moltes coses i sempre havíem pensat que ens agradaria tenir un pub musical com un Racó del Bohemi de Cerdanyola o un Griffin de Sabadell, que es un club de jazz internacional. Ens agradava el Gurri, perquè sempre havíem estat clients, però volíem transformar-lo però per tema de llicència només ens vam poder quedar en un bar.
José Gamero: A Ripollet li falta un espai lliure de banderes i política on s’ofereixi cultura, i això és el que intentem aportar dins de les nostres possibilitats. Hem presentat llibres, hem pensat fer teatre, fer acústics. A més, ens oferim a totes les entitats de Ripollet, culturals o animalistes, per col·laborar amb ells, perquè sàpiguen que tenen un espai de reunió i per fer activitats. La idea del Gurri és que sigui un bar social i obert a tothom que es vulgui expressar. No volem un bar impersonal. Aquest bar s’ha construït gràcies als clients que els considerem família. I ho són per què no ens hem limitat simplement a obrir cerveses.
.
RdR: Potser un bar que va més enllà de servir copes no funciona a Ripollet?
JG: Funcionar, funciona. El que passa és que sempre s’ha anat molt a pels bars que ofereixen cultura. No entenc perquè però no volen activitats, no volen concerts, no volen poesia, no volen xerrades… Suposo que xuclen molt de l’IVA d’un teatre o d’un cinema i els hi interessa més això. Està millor vist organitzar un gran esdeveniment del Bisbal que fer un vermut acústic de 40 minuts en un bar. Com quelcom així no els hi suposa cap ingrés prefereixen el que mou més gent.
RG: Sinó hi ha més cultura als bars no és que a la gent li manquin inquietuds culturals, sinó perquè no et deixen. Les normatives dels ajuntaments de tot arreu no acompanyen.
.
RdR: Algun cop heu dit que generar cultura en un bar significa perdre diners. Com s’explica aquesta idea?
JG: Quan es realitza un esdeveniment musical en un bar sembla que es guanyi més diners però com és una infraestructura petita la gent esta atenta a la música i estan fent conya. Per tant la gent consumeix menys. Quan es programa un esdeveniment la gent està més tranquil·la. A més s’ha de pagar a la banda, convidar-los a prendre quelcom… és una despesa.
RG: Però el benefici és personal, ens omple fer activitats.
JG: També evitem que no es perdi la cultura musical als locals. Perquè el nano que veu l’esdeveniment potser decideix aprendre a tocar un instrument, i això repercuteix a que s’utilitzin els locals d’assaig, que hi hagi més tècnics de so, els estudis de gravació… és tota una cadena. I tot això s’està perdent perquè cada cop més la música és menys accessible. Aquesta accessibilitat te la donen els bars musicals.
RG: Això s’està notant. A Ripollet, precisament, cada cop hi ha menys grups de música.
.
RdR: A més a més falta oci nocturn a Ripollet?
JG: A la joventut d’ara li falten diners, perquè per molt preparats que estiguin falten diners. Els pares tampoc en tenen. Falta un local amb entrada lliure, una sala de concerts, per exemple. Quelcom semblant que ho proporcioni l’ajuntament i que ho poguessin utilitzar companyies de teatre novells, grups locals… per gent que necessita una mica d’ajuda per començar i que pugui entrar qualsevol que vulgui consumir cultura sense pagar.
RG: Nosaltres tanquem a les 3h el bar i molta gent quan surt d’aquí no sap on anar, la gent jove no té cotxe, no té diners, no vol sortir del poble i l’única opció que tenen és sortir de casa.
.
RdR: Que teniu pensat de cara el futur després d’aquest primer any?
JG: Estem parlant amb l’associació de teatre Descargolats, que estan començant, perquè ara a l’abril comencem a fer petites obres de teatre. També tenim programada una exposició de quadres. I una de les nostres peculiaritats com a bar és que oferim cerveses poc convencionals o artesanals, i en menys d’un any esperem també poder oferir ja la nostra pròpia cervesa.
.
El no aniversari
“Nosaltres teníem unes activitats programades per celebrar l’aniversari, vam fer la instància a l’ajuntament, ens va sortir denegada. I vam decidir que com no podíem fer l’aniversari celebraríem el no-aniversari. Anunciar a la gent que poden venir al nostra aniversari però no hi haurà activitats i donar-li un to còmic perquè ens agrada riure’ns de tot allò dolent”. Doncs amb una gran dosis d’humor el diumenge 19 faran una barbacoa oberta a tothom, amb opció vegana, enlloc dels concerts i festa que tenien pensades per diumenge al migdia. El grup contactat, els DJs i selektors programats i un artista gràfic que faria una obra en directe hauran d’esperar per una altra ocasió. Un bar té dotze actuacions de qualsevol tipus permeses per llei només per ser un bar. En cas d’acústic no cal demanar cap permís. Però aquest cop la burocràcia ha denegat l’esdeveniment.
.