R. Llopis: ‘Es creu que el ball en línia és només country però es pot ballar qualsevol estil’
Que al nostre municipi hi ha molta afició al ball en línia és prou conegut. L’han fomentat des de fa anys des de Ripollet Country, després va aparèixer Line Dance Palau Ausit i des del passat mes de juliol s’ha afegit una nova entitat, ‘Ri-pollet en línia’, que ja ofereix tallers al Centre Cultural. La seva presidenta i professora, Rosa Llopis, ja fa anys que hi balla i que hi competeix. De fet, ha obtingut diverses posicions de privilegi en campionats internacionals. La competició és una de les vessants del ball en línia que vol fomentar, l’altra és que el ball en línia no només és ball country, ens ho explica ella mateixa.
.
.
Revista de Ripollet: D’on neix la idea de formar l’entitat?
Rosa Llopis: La majoria dels integrants de ‘Ri-pollet en línia’ formàvem part d’una altra associació de ‘country’ aquí al municipi però estàvem molt limitats en les idees que tenim sobre el que és una associació. Després de parlar-ho i madurar-ho bastant vam decidir que l’única solució que teníem era formar una nova entitat.
.
RdR: Amb quines idees diferíeu?
R.L: Nosaltres volem obrir-nos més al poble. A altres entitats, escoles, associacions de veïns… També moure’ns i tenir una relació més oberta amb altres grups de ball en línia. Volem aprendre de tots una mica, no ser un grup tancat.
.
RdR: Per tant voleu fomentar l’associacionisme i acostar més el ball en línia a les altres entitats?
R.L: Correcte. Volem obrir el ball en línia a tot el municipi.
.
RdR: L’activitat que feu és la mateixa?
R.L: El ball en línia més o menys allà on vagis és tot igual. Nosaltres fem tant ball en línia, que pots utilitzar qualsevol ritme o estil de música, com la música country en si mateixa. Popularment es creu que el ball en línia es per ballar únicament el country, però no és així i nosaltres toquem una mica de tots els estils.
.
RdR: Més o menys quan us veu formar i com ha sigut l’evolució?
R.L: Estem actius des del mes de juliol. En haver ballat anteriorment els contactes ja els teníem, ‘bolos’ fora de Ripollet també. Un altre dels motius pels quals ens vam dividir és perquè dues competíem a l’estranger i en el grup de ball en el que estàvem no podíem fer-ho. L’altre grup es dedica més a Espanya i nosaltres ens movíem més per fora, per altres cercles. Hem estat a Bèlgica, Holanda, Alemanya… i volíem fomentar aquesta vessant.
.
RdR: Quantes persones formeu part de l’entitat?
R.L: Ara per ara som unes vint persones. Totes no ballen. Però des de la creació hem aconseguit alumnes nous i gent que portava temps ballant amb nosaltres s’ha animat a competir.
.
RdR: Quins tallers teniu?
R.L: El dimarts pel matí tenim el taller per a persones que mai han ballat, cap tipus d’estil. La veritat és que està tenint bona acollida. Després per la tarda dels dimarts fem un altre taller que segueix la dinàmica dels tallers que feia amb l’altra associació. És de nivell intermedi. I després tenim el de la nit dels dilluns que aquest és per la gent que competeix i de moment només som cinc persones.
.
RdR: Ja ho has explicat una mica per sobre però m’agradaria que aprofundissis. Què és el line dance?
R.L: És una forma de ballar molt suau, molt divertida, amb la qual fas treballar la memòria i la coordinació i sobretot t’ho passes molt bé. Pots ballar qualsevol tipus de ritme, no necessites parella i realment és una altra forma de conèixer gent.
.
RdR: El line dance s’està posant de moda…
R.L: Sí. No sé perquè. Un dels motius pel qual crec que té tant d’èxit és perquè als homes els hi costa més ballar o simplement animar-se i en la majoria de balls necessites una parella sí o sí. En canvi en aquest no. Que la dona vol ballar, doncs s’apunta, que és l’home, doncs s’anima ell. I la gent creu que és country únicament el que es fa però quan descobreixen que es ballen més estils agrada més.
.
Del ‘no rompás más’ al campionat del món
“La culpa de que jo balli la té el Coyote Dax. A mi m’agradava molt la cançó de ‘No rompas más’, la vaig aprendre pel meu compte i a partir d’aquí vaig decidir apuntar-me a l’associació que havia aquí a Ripollet. Ja farà prop de deu anys des que el hit musical es posés de moda i que Rosa Llopis conegués aquest ball i en tot aquest temps ha plogut molt: “Poc a poc em vaig anar engrescant, vaig començar competint. Primer un campionat de Catalunya, vaig veure que ho feia bé i vaig voler més. Després vaig participar al d’Espanya, més endavant al Campionat del Món”. Però no ha participat i n’ha marxat de buit en aquests certàmens, en una participació al Mundial va sortir amb una medalla: “L’any passat vaig quedar tercera en el Campionat del Món”. A més també ha aconseguit més títols, fa quatre anys va quedar campiona de Catalunya en les modalitats de country i de ‘freestyle’ o per exemple fa cinc anys quarta a nivell estatal.
Però a la presidenta de Ri-pollet en línia no li va interessar únicament ballar i es va animar a ensenyar:“També, com ho feia bé, em vaig animar a ser professora ja farà set anys”, i de moment ella és l’única professora de l’entitat i s’ha de fer càrrec dels tres grups de ball.
.
.
Del ‘no rompás más’ al campionat del món
“La culpa de que jo balli la té el Coyote Dax. A mi m’agradava molt la cançó de ‘No rompas más’, la vaig aprendre pel meu compte i a partir d’aquí vaig decidir apuntar-me a l’associació que havia aquí a Ripollet. Ja farà prop de deu anys des que el hit musical es posés de moda i que Rosa Llopis conegués aquest ball i en tot aquest temps ha plogut molt: “Poc a poc em vaig anar engrescant, vaig començar competint. Primer un campionat de Catalunya, vaig veure que ho feia bé i vaig voler més. Després vaig participar al d’Espanya, més endavant al Campionat del Món”. Però no ha participat i n’ha marxat de buit en aquests certàmens, en una participació al Mundial va sortir amb una medalla: “L’any passat vaig quedar tercera en el Campionat del Món”. A més també ha aconseguit més títols, fa quatre anys va quedar campiona de Catalunya en les modalitats de country i de ‘freestyle’ o per exemple fa cinc anys quarta a nivell estatal.
Però a la presidenta de Ri-pollet en línia no li va interessar únicament ballar i es va animar a ensenyar:“També, com ho feia bé, em vaig animar a ser professora ja farà set anys”, i de moment ella és l’única professora de l’entitat i s’ha de fer càrrec dels tres grups de ball.
.
