Rafael Moreno: ‘Tots els ballarins vam decidir crear un nou espectacle, en el qual ens vestíem de dona’
Ripolletenc de naixement, Rafael Moreno és ballarí i transformista. Actualment treballa tant al restaurant Cava de Cerdanyola com a la Siesta, un altre restaurant amb sala d’espectacles situat a Santa Susanna. En ambdues feines realitza espectacles de transformisme, en els quals vesteix de dona i actua en directe. Després, es treu el maquillatge i la roba femenina i es prepara pels següents shows: els de flamenc.
Revista de Ripollet: Rafa, inicialment treballaves com a ballarí.
RafaMoreno: Sí. No tinc la carrera de l’Institut del Teatre, però m’he format en el que s’anomenen “escoles de carrer”. M’he mogut per diverses escoles per anar aprenent els diferents estils, combinant-ho com he pogut. Abans treballava al Gros Mercat de Montcada, i els torns mai eren fixes.
RdR: Com vas fer el salt de ballarí a transformista?
R.M: Bé, jo vaig començar a treballar a l’Antiga Font Pudenta, a Montcada. Va arribar un moment, però, que la van enderrocar, ja que anaven a construir blocs de pisos. Malgrat que allà hi vaig començar com a ballarí, a un li agrada el món de la faràndula. A poc a poc, els 5 ballarins que hi érem vam començar a muntar un nou número, on ens vestíem de dona. Aquest show després l’hem seguit fent a Cerdanyola, al restaurant Cava, ja que a Montcada van arribar a l’acord que tirarien el local.
RdR: I què passa amb Santa Susanna?
R.M: Al restaurant La Siesta volien afegir-hi un espectacle de varietats, un cop al mes. Alà ja hi fan flamenc, però volien provar algun espectacle nou. És una sala gran, amb capacitat per 1.500 persones. Els meus caps defensen que, si no superem les 300 persones, no treballem. Es comprèn, ja que han de sortir els números.
RdR: La cosa va bé, però?
R.M: Sí, sembla que la cosa tiri endavant. Suposo que si segueix anant bé acabaran combinant flamenc i l’espectacle de varietats. Jo estic com a transformista, i també hi ha un noi que fa ballet i una noia que canta. En un moment del show inclús faig un duet amb ella. Jo no canto, però: és playback. Si jo cantés demà cauria el diluvi universal (riu)…
RdR: Com organitzeu els shows?
R.M: Solem començar com a dones. Així tenim molt més temps per maquillar-nos. Com que en som varis, ens ho parlem i anem canviant-nos les actuacions.
Jo normalment faig un parell de números, i després apareix el meu cap, que canta algunes cançons i interactua amb el públic. Mentrestant, jo em desmaquillo per al número de flamenc, que és el plat fort. Aquest número és molt més ballat i ja hi actuem com a homes. El meu cap suposo que el coneixereu, és d’aquí del poble. Coneixeu l’Associació del Quadre Andalús de Ripollet? La Lucero de Lora i el Javier Jurado son els meus caps.
A la Siesta, començo amb el Tango de Roxanne, i segueixo amb altres números, com el de la banana (riu). Si la meva cap vol que reparteixi plàtans, jo els reparteixo. Després tenim 2 o 3 actuacions de ballet. Després surt la cantant i, finalment, jo m’uneixo a ells a la part flamenca.
RdR: Com ens deies, necessiteu temps per maquillar-vos. Quant trigueu aproximadament?
R.M: Normalment una dona, per fer-se un maquillatge bonic, ja triga 20-30 min. Jo, com a mínim, necessito 30-40 minuts. T’has de tapar les celles, esperar a que s’assequin, posar-te el maquillatge… A la que te n’adones ja han passat 45 min.
RdR: Us maquilleu en excés per tal que ningú us confongui amb homes?
R.M: Exacte, pensa que som homes, així que ja intentem des d’un principi carregar-ho una mica més. No és el mateix una dona que es maquilla per anar pel carrer que una ho fa per pujar a un escenari. Si elles ja van carregades, nosaltres encara més. A vegades el doble.
RdR: Pel que ens has dit, ets transformista perquè la teva professió t’hi ha portat.
R.M: Exacte, no buscava ser-ho. Tot va començar perquè vam decidir fer un número en conjunt. Això no obstant, aquesta situació la viuen molts ballarins avui en dia: tenen la professió de ballarí i després se’n busquen una altra de transformista. No és que la necessitis, però vulguis o no et treus les ganes de vestir-te de dona.
Pensa que, si estàs acostumat a maquillar-te i portes un temps sense fer-ho, es troba a faltar. Els ballarins i els transformistes estem acostumats, i si ens ho treuen, ho notem. Pensa que hi ha algunes cases que tanquen. La Siesta ha estat tancada des del novembre fins fa 3 setmanes.
RdR: Creus que el transformisme representa la identitat sexual?
R.M: El que et puc dir és que no conec quasi cap heterosexual que sigui transformista, tot i que sempre escoltes que hi ha homes que tenen dona i fills i que es vesteixen de dona. En general, crec que el 90% dels transformistes són homosexuals.
Hi ha alguns que ens agrada vestint-se de dones, com és el meu cas, i així te’n treus les ganes. D’altres ho fan per devoció, i d’altres per diners.
RdR: És també freqüent crear-se un personatge dins la professió?
R.M: En general els que estan més ficats tenen un personatge. Fins i tot, els continues dient pel seu nom artístic encara que en aquell moment no estiguin disfressats. Jo conec des de fa 15 anys un transformista de Barcelona. El seu nom artístic és Coral, i encara no sé com es diu realment.
Quant a mi, en els balls flamencs em diuen pel meu nom, Rafael Moreno. Encara no tinc un nom femení per quan em vesteixo de dona, tot i que m’han dit noms com Raffy, Rafaela, la Reparte-plátanos… En realitat, però, vull que em diguin pel meu nom.
Toc d’humor
El Rafael Moreno fa un any que viu a Granollers. Tot i que normalment es maquilla al lloc on actua, a vegades també es maquilla a casa. Un d’aquests dies, després de vestir-se de dona, va anar a comprar tabac al bar del costat, i li va demanar al cambrer si tenia canvi. El cambrer, en escoltar-li la seva veu, li va dir: “Doncs no t’havia reconegut, si no arribes a obrir la boca, et tiro els trastos i et fico al cotxe!”.
Tot i aquestes experiències divertides i en clau d’humor, el Rafael Moreno admet que no ha tingut mai cap problema a causa de la seva professió. Tots els del seu entorn ho han acceptat, inclús les seves alumnes de sevillanes de Granollers, on fa aproximadament un any que hi viu. Fins i tot l’han anat a veure actuar i n’han sortit encantades.
.
.
