Reivindication Art: ‘Vivim massa problemes en això que alguns anomenen democràcia’
‘La societat seria una cosa bella si s’interessessin els uns pels altres’ aquesta frase podria encabir-se en el fanzine de ‘Desvergüenzas democráticas’. Aquest projecte està fet per l’artista ripolletenc que utilitza el pseudònim ‘Reivindication Art’. Feia temps que el projecte rondava per la ment d’aquest artista local i a partir d’un treball del grau de belles arts va iniciar-lo. En ell s’encabeixen dotze problemàtiques socials que busquen la reacció de la gent sobre la societat espanyola i catalana. A cada dibuix crític també utilitza una frase d’una persona cèlebre per tal de remoure una mica la ment del lector.
.
.
Revista de Ripollet: Què és un fanzine?
Reivindication Art: La paraula fanzine ve de l’anglès, exactament de la paraula magazine. La diferència d’un magazine és que el fanzine està fet per un fan o una persona amateur. Simplement que és un treball no professional. I una altra diferència està en la distribució. Hi ha qui només mostra la seva feina per les xarxes socials, altres que ho distribueixen per centres cívics de Barcelona… la idea és que gent no professional intenta arribar a tot els sectors de la societat.
.
RdR: En què consisteix el teu fanzine ‘Desvergüenzas Democráticas’?
RdR: En què consisteix el teu fanzine ‘Desvergüenzas Democráticas’?
R.A: Tracto dotze temes que són problemes vigents, en la majoria de societats o com a mínim en la nostra. En part és una denúncia però jo ho veig més com un recordatori. No entenc com en ple segle XXI seguim patint aquests problemes. Per això utilitzo frases de personatges cèlebres que en la seva època ja els van viure. Simplement intento demostrar que avui dia seguim amb aquests problemes.
.
RdR: Com fas arribar la teva obra?
R.A: Per intentar arribar al màxim de gent deixo la meva obra a llocs públics. La deixo en llocs cridaners. També serveix com a experiment per veure si a la gent li interessa aquests temes o simplement si els agrada l’obra. Després està la part de publicacions online que faig a partir de les xarxes socials, sobretot Instagram i Twitter.
.
RdR: Com es gesta aquest projecte?
R.A: Són temes que en un principi havia pensat treballar amb pintura. Però aquest any, arrel de començar a estudiar en la UOC, una de les activitats era com tractar les capacitats transformadores de l’art i com influir en la societat. Llavors vaig aprofitar aquesta feina que portava temps pensant per aplicar-ho en aquesta activitat.
Realment em considero una persona bastant reivindicativa, de fet el pseudònim que utilitzo ja ho demostra. I tot neix d’aquesta part de reivindicar i crec que a través de l’art es pot aconseguir. En definitiva neix de la crítica sociopolítica. Jo tracto dotze però crec que hi ha una barbaritat de problemàtiques en això que alguns diuen democràcia, jo en tinc els meus dubtes que veritablement ho sigui. Un exemple molt clar és un dels temes més locals dels que tracto. Critico la llibertat d’expressar-se políticament, més específicament parlo de l’article 155 i el dibuix el vaig fer el dia després de l’1 d’octubre.
.
RdR: Tots els problemes que tractes estan de moda però la gent no s’acaba de conscienciar.
R.A: Sí que ara són temes d’actualitat però el problema neix de la falta de cultura d’aquest país. Comparo el nivell cultural d’Espanya amb el d’altres països del primer món i estem bastant limitats. Sinó aconseguim avançar en aquest sentit ens quedarem estancats.
.
RdR: És una dicotomia. Per una banda el problema està en la cultura i s’ha de millorar l’educació però als governants ja els interessa la falta de cultura.
R.A: A les classes governants ja els hi va bé aquest nivell cultural. Però cal posar de la nostra part. Puc entendre que certs rangs d’edat no poden formar-se i tenir una mirada més crítica però no entenc que gent jove que té accés a internet tingui maneres de pensar tan arcaiques. Per exemple, amb el tema polític aquí a Catalunya s’estan despertant unes mentalitats que pensava que estaven més que enterrades però sembla ser que no.
.
RdR: La cura està simplement en l’educació i la cultura?
R.A: Sens dubte que la base està en la cultura i l’educació. Sobretot en inculcar valors positius i que ens portin a créixer i avançar. Per part dels poders polítics s’ha de millorar molt i cal canviar moltes coses. Però partint de la base que el poble ha d’adquirir una mirada crítica, que es qüestioni la seva societat i intentar lluitar contra les injustícies socials. És un problema bàsicament cultural.
.
.
12 mesos, 12 causes
Amb aquest eslògan l’artista obre el seu fanzine. Aquest mateix s’ha utilitzat durant molt de temps per la cadena Telecinco: “He utilitzat aquest eslògan per relacionar-lo amb aquella campanya i captar l’atenció d’aquella gent que simplement es guien pel que diuen els mass media i no es qüestionen res més”. L’artista utilitza aquests dotze tot i que per a ell hi ha molts més: La separació de poders, la llibertat política, la corrupció, el dret a vot, l’educació, l’ús de les energies, la banca, la pobresa, els refugiats, el masclisme, la transsexualitat i l’ecologia.
.
Amb aquest eslògan l’artista obre el seu fanzine. Aquest mateix s’ha utilitzat durant molt de temps per la cadena Telecinco: “He utilitzat aquest eslògan per relacionar-lo amb aquella campanya i captar l’atenció d’aquella gent que simplement es guien pel que diuen els mass media i no es qüestionen res més”. L’artista utilitza aquests dotze tot i que per a ell hi ha molts més: La separació de poders, la llibertat política, la corrupció, el dret a vot, l’educació, l’ús de les energies, la banca, la pobresa, els refugiats, el masclisme, la transsexualitat i l’ecologia.
.