Rhythm’n’Moyo: ‘Hi ha gent que ens segueix i està pendent dels nostres bolos, cosa que agraïm molt’
Rhythm’n’Moyo és el grup de batucada de Ripollet. Aquesta temporada compleixen els seus primers 5 anys, i estan organitzant un munt d’activitats per celebrar-ho. A la Nit dels Moyos, el proper 29 de novembre, hi haurà una exposició de fotografies i la projecció d’un documental. Aquella mateixa nit vendran també un calendari eròtic. A més a més, també preparen una gran festa per al proper mes de juliol. En parlem amb Meritxell Casas, Marta Mimó, Genís Roca i Carla Rodríguez.
RdR: Com va néixer Rhythm’n’Moyo?
RnM: Nosaltres érem els músics de Les Bruixes de Ripollet. Primer vam assajar amb ells i després vam decidir anar pel nostre compte. Volíem créixer nosaltres per la nostra banda, amb el nostre estil, i fer bolos com a músics únicament, no com a músics d’una colla.
El nostre estil també va canviar. Ara fem batucada, i abans era la tabalada tradicional. Vam voler trobar els orígens de la música, amb ritmes purs, brasilers.
RdR: Us identifiqueu amb alguna varietat de batucada brasilera?
RnM: A Brasil hi ha diferents batucades, però encara no ens definim amb cap. És tot un món i n’hi ha moltes. Ara tenim un professor i també anem aprenent coses noves. A vegades ens pensem que toquem un estil i resulta que n’estem tocant un altre.
RdR: Toqueu diversos instruments. Quins espectacles toqueu amb tots ells?
RnM: Els tipus d’espectacles que fem ara són espectacles en moviment, i també estàtics on se li dóna més importància a la coreografia i a la interacció amb el públic. A la mateixa gent que està parada en un lloc mirant-te, i si no els dónes canya s’avorreixen.
MalaMoyos era un grup que tenia malabars de foc, carioques i espectacles de llum. Era un projecte molt bo, però per falta de disponibilitat es va haver de desfer. El grup, a partir de llavors, també va decidir centrar-se més en la branca musical.
RdR: Felicitats pel vostre cinquè aniversari. Què és el primer que ens teniu preparat?
RnM: El dia 29, que es fa la festa a El Local, fem la Nit del Moyo. Comencem amb una exposició de fotografies, que és un recull sobre la història i l’evolució del grup. Després es presentarà un documental per explicar també la nostra evolució i les nostres projeccions de futur. La Carla va estudiar Comunicació Audiovisual, i en una assignatura que havien de fer un documental, va aprofitar per fer-lo sobre nosaltres. El documental era força llarg, però ara s’està retallant i editant millor. La idea era mostrar una mica que una batucada és una entitat amb gent jove, que transmet festa i alegria, però també volia mostrar que hi ha molt de treball darrere.
RdR: A quines projeccions de futur us referíeu?
RnM: Ens agradaria definir-nos en un estil de batucada. A més, hi ha molts tipus de batucada, igual que de grups de música; en tots ells t’hi pots implicar molt professionalment o t’ho pots prendre com a hobby. Ens hem de definir, però nosaltres ho fem més com a hobby. Això no vol dir, però, que no ho vulguem fer bé. A nosaltres ens contracten, de manera que formar part de la batucada exigeix certa responsabilitat.
A més, en l’últim any el nivell de compromís ha fet un salt important. Això s’agraeix, perquè a tu et paguen i després pots comprar millor vestuari, material, o instruments, i pots oferir un millor espectacle, així com pagar un professor.
RdR: Així doncs, aneu vent en popa.
RnM: Sí, tot i que sempre hem anat tenint bolos, tant a Ripollet com a fora. Inclús més a fora. Aquí a Ripollet anem a moltes festes de col·legis, o a actes d’entitats del poble. Normalment solem tenir entre 2 o 3 bolos al mes. El boca a boca també fa molt; últimament es nota la feina perquè fas un bolo i et ve algú per preguntar-nos com ens pot contractar. D’un bolo te’n surt un altre. L’Associació de Veïns Can Sant Joan de Montcada cada any ens truca. La gent confia en tu. I si repetim sempre provem de donar-los alguna cosa nova.
RdR: Després de 5 anys, creieu que ja formeu part de la vida de Ripollet?
RnM: Jo crec que la gent del carrer ens estima. Ens comença a conèixer, així com també les entitats. Consolidats nosaltres com a grup, sí. Tothom t’envia fotografies després d’actuar i ens diuen que s’ho han passat molt bé. A més, la gent està pendent dels bolos. Hi ha gent que et segueix, cosa que agraïm molt. Mai ens ho hauríem imaginat.
RdR: Què més ens teniu preparat de cara a aquesta temporada?
RnM: Falten per tancar moltes coses, però ja fa molt que treballem. El primer projecte que vam decidir fer des de la comissió del cinquè aniversari va ser fer un calendari eròtico-festiu. El vendrem el dia 29 de novembre, a la festa d’El Local. Fer les fotografies va ser un moment molt divertit. Ens va fer les fotos en Joan Serrano, a l’Esplai, una entitat amb la qual hem tingut sempre molt bona relació. Estàvem com a casa.
A més a més, l’exposició que fem a El Local també es farà al Centre Cultural, tot i que encara ens han de confirmar les dates. Per Carnestoltes també tenim una sorpresa preparada.
També organitzarem la gran festa del cinquè aniversari, que es farà un dissabte de principis de juliol, a la Plaça del Molí o al parc de l’Ibis. Així mateix, si aconseguim reunir els diners suficients, potser fem samarretes o gots amb el logotip del 5è aniversari, per tenir així una mica de merchandising. Per idees no serà.
.
Associacionisme
L’associacionisme a Ripollet és un motor local que genera activitats i actes constants, que mantenen la vida i la diversió al poble. “Gent de Cerdanyola ens ha comentat molts cops que aquí tenim esperit de poble, i que la gent que fa coses realment es mulla per fer-les”, expliquen a Rhythm’n’Moyo.
També és cert, però, que les entitats estan vives gràcies a un grup reduït de gentm la qual ja té una tradició quant a associacionisme. ”Moltes de les nostres amistats han sigut d’associacions com l’Esplai”, comenten a Rhythm. “S’hauria de fer més pinya”, segueixen explicant, intentant així animar Ripollet a unir-se a les festes que organitzen les associacions. En aquest sentit, també coincideixen que l’Ajuntament podria donar una empenta final, col·laborant en major mesura en l’organització dels esdeveniments.
.
.
