Ricard Jiménez: ‘Si els pares deixen de tenir conflictes amb els fills vol dir sovint que s’han despreocupat’
En Ricard Jimenez és educador i, ja fa uns anys, va fundar juntament amb un company l’Associació de la Promoció de les Habilitats de la Vida, una entitat que té un enfoc totalment preventiu. La seva principal missió és realitzar xerrades i proporcionar suport sobre temàtiques relacionades amb l’educació dels adolescents amb els pares com a protagonistes. Dos dels temes recurrents són la drogoaddicció i l’ús de les noves tecnologies.
RevistadeRipollet: Ricard, els adolescents són conscients del mal ús de les xarxes socials?
R.J: Nosaltres considerem que els adolescents són molt intel·ligents, i que en saben molt més que nosaltres. Creiem que les xarxes socials no són dolentes, al contrari. No hi ha tampoc molt perill, però hi ha un mal ús de diferents aparells. Les xarxes socials són un espai més de la vida, però molt sovint la gent es fa passar per aquell que no és. Els adolescents, en aquest sentit, estan en més risc.
RdR: Quina és la funció dels pares en aquest bon o mal ús de les noves tecnologies?
R.J: Exactament, però molts cops les noves tecnologies queden lluny als pares, i els fa mandra aprendre sobre elles. Nosaltres els ensenyem què són cada xarxa social. així mateix, també els donem consells. Per exemple, sempre aconsellem que l’ordinador o la televisió no ha d’estar a l’habitació dels nens; han de ser un moble més de la casa, a l’ús de tots.
Una tendència molt generalitzada, però, és que els adolescents poden passar-se hores davant la pantalla. Això no és dolent ni vol dir que el nen acabi ximple. Creiem que hem d’educar els pares en aquest sentit: ells han de conèixer a fons les xarxes socials per després opinar i donar suport als fills.
RdR: Per tant, no és recomanable limitar l’ús d’eines com el PC?
R.J: Se’n pot fer l’ús que es vulgui, com tot, sempre que sigui amb cap. És cert que els joves poden passar-se 5 o 6 hores davant l’ordinador, però no sempre estan perdent el temps o dedicant-lo a l’oci. Poden fer treballs o coses que realment tenen interès. S’ha criminalitzat molt l’ús de pantalles i mòbils, però això ja està bastant superat. En les últimes xerrades que hem fet, el tema recorrent és el whatsapp a les famílies.
Recordo que, en una xerrada, una mare va explicar que seu fill Albert li va preguntar, a través del whatsapp i quan ambdós estaven a casa, què hi havia per sopar. La mare, per fer-li la guitza, li va respondre “verdura amb patates”, ja que al seu fill no li agrada aquest plat. llavors ell li va contestar: “Doncs no vinc”.
Durant el debat, la gent es va encendre; se’n feia creus que es parlés pel whatsapp dins de casa. Potser avancem cap aquí, tot i que nosaltres no ho veiem gaire positiu. Sí que és cert, però, que tot això ha ajudat a reduir conflictes. És a dir, si l’Albert hagués anat a la cuina, probablement hagués acabat discutint amb la seva mare si realment hi hagués hagut per menjar verdura amb patates.
RdR: Tot i això, el conflicte, en l’adolescència, és bo?
R.J: Sí. El conflicte és bo perquè ens ajuda a créixer, i marca límits i normes. Nosaltres creiem en la cultura de l’esforç, que s’aplica mitjançant el conflicte. Hi ha gent que deixa tornar els fills a l’hora que volen, o els hi compren l’últim mòbil que ha sortit al mercat. Això no és educar segons la cultura de l’esforç. Hi ha una dita xinesa que diu que “per arribar a ser persona, cal haver passat gana i haver passat fred”. El que vol dir és que, si vols valorar el plat que estàs menjant, has d’haver passat gana. Si ho dónes tot als fills, però, no entres en conflicte.
RdR: Quins perills té no entrar en el conflicte?
R.J: Està clar que no és agradable discutir, però el conflicte juga un paper necessari. El dia que deixis de tenir conflictes amb els teus fills, significarà en moltes ocasions que has tirat la tovallola, que t’has despreocupat.
RdR: Com es materialitza aquesta preocupació i educació als fills?
R.J: No crec que se’ls hagi de comprar l’últim model de mòbil que ha sortit al mercat; no se’ls pot comprar allò que volen. Actualment veiem nens que porten mòbils que valen més de 600 euros amb molta facilitat, quan en realitat no els necessiten.
Recordo ara que una senyora, durant un taller, em va explicar que el seu fill, que anava a 3er de la ESO, es va fer la maleta per anar de colònies de forma misteriosa. El comportament del fill va extranyar la dona. Durant la nit, va obrir la maleta, i va trobar-se que el seu fill volia endur-se dues ampolles de vodka.
Nosaltres li vam preguntar què va fer en aquesta situació, i va respondre’ns dient que va tancar la maleta i al dia següent li va comentar al professor. Ella volia evitar el conflicte amb el seu fill; tenia una relació magnífica amb ell.
És cert que el conflicte cansa i crea malestar immediat, però és necessari.
RdR: Quina és la forma d’enfocar el conflicte als tallers?
R.J: Sempre, quan comencem els tallers, demanem als pares que ens diguin com eren de petits els fills. Solen fer una llista llarga: eren macos, obedients, podies anar a tot arreu amb ells, etc. Després els demanem que facin una altra llista i ens diguin com són ara. Solen dir que són ganduls, no fan la feina, no els fan cas, etc. Llavors, els preguntem: “I com vols que siguin quan tinguin 20-25 anys?”. Tots tornen a fer una llista i coincideixen que volen un fill treballador, responsable. D’acord. Com arribem fins aquí?
.
Afició al bàsquet local
Ricard Jimenez és molt aficionat al bàsquet local en concret i al bàsquet en general. Actualment forma part de la Junta del Bàsquet Sant Gabriel, on estan tirant endavant tota l’estructura femenina. Quan ell va entrar-hi, “la meva filla jugava a un equip de nens, i després només hi havia un equip de nenes per sobre”. Actualment ja hi ha 5 equips de noies, i no en tenen més perquè no és possible a nivell estructural.
L’escola del Sant Gabriel és una potent escola de formació quant a jugadors de bàsquet. D’allà n’han sortit esportistes com el mateix Joan Creus. Actualment, Roger Vilanova, també format a la mateixa escola i coordinador de l’equip en qüestió fins la temporada passada, acaba de fitxar pel Burgos.
.