RipoArt: “Cada creador és diferent però junts serà més fàcil arribar a la gent”
La Belen, l’Andrea, la Júlia, el Sergio, l’Efra i la Nerea són sis joves creadors locals convençuts que si vols arribar lluny és millor anar acompanyat. Han posat en marxa l’entitat RipoArt per compartir i intercanviar entre ells eines, informació i recursos i per mostrar i compartir amb tothom les seves creacions.
Revista de Ripollet: Com va néixer aquest grup?
Júlia: Fa dos anys, en la Festa Major de 2021 vam fer un mercat i és on vaig conèixer al Sergio. Pel següent any vam voler contactar amb més gent i vam parlar amb l’Efra, amb l’Andrea… I a partir d’aquí s’ha consolidat la idea del grup.
RdR: Amb quins objectius?
Nerea: Volem fer xarxa, fer comunitat. El primer cop que ens vam trobar tots el que vam fer és comentar on portàvem les coses a imprimir, per exemple. Creiem que és important compartir i per això ens vam fer entitat i estem oberts a la participació de més artistes.
Júlia: També pensem que junts serà més fàcil donar a conèixer el nostre treball a la població.
RdR: RipoArt jove, hi ha una edat límit per participar?
Efra: Més que joves, novells. No és una qüestió d’edat. És a dir a RipoArt volem agrupar artistes gràfics i plàstics no professionals. Perquè malgrat que alguns de nosaltres treballem al sector el que volem mostrar a través de l’entitat és la nostra producció més creativa, l’art que fem per gust, de forma més autònoma.
RdR: És difícil obrir-se camí en el món de la il·lustració o el disseny gràfic?
Efra: Difícil no, però cal molta dedicació. Per exemple, cada lloc on vols exposar el teu treball o posar taula té els seus condicionants o requisits. I per això des de l’entitat també volem ajudar a posar en comú la informació de les fires i els tràmits, per exemple.
RdR: Tots voleu acabar sent professionals o ja treballeu d’això?
Nerea: Jo soc treballadora social i la il·lustració és una afició. Potser tinc aquest pensament que algun dia m’agradaria dedicar-m’hi però de moment…
Belen: Jo sí que m’hi dedico a la il·lustració.
Sergio: Jo també, soc tatuador. Però és també un món molt difícil perquè cal competir cada dia. I hi ha qui té ajudes o suport per donar-se a conèixer i qui no. I per això també volem que serveixi l’entitat, per donar aquestes vies de visibilitat. Les parades que hem fet a mi m’han servit per donar-me conèixer i ensenyar les meves làmines i també per mostrar les il·lustracions de l’Efra, la Nerea o la Belen, les arracades que fa la Júlia o els pirogravats i els retrats que fa l’Andrea.
Efra: Sí, per exemple, el meu rollo és el còmic i a través de les parades em vaig animar a fer el meu primer còmic. I el venc quan poso taula però també tinc altres projectes que m’agradaria arribar a publicar amb alguna editorial. És a dir, hi ha els dos mons. En l’art hi ha una vessant que és més personal i que vols ensenyar i una altra que és més comercial o que pot seguir els paràmetres que et marca el mercat i les editorials.
Júlia: És cert que hi ha molta competència però tots som diferents. Nosaltres som un bon exemple d’això, cadascú tenim la nostra forma de fer i fem coses diverses. Trobem que junts serà més fàcil arribar a la gent i si a algú li surt una possibilitat de feina o de negoci tots ens alegrarem.
RdR: Canviarà la Intel·ligència Artificial el significat del que és un artista?
Efra: Trobo que la Intel·ligència Artificial té dues parts, una primera que és que agafa dades que hi ha internet i ho fa sense respectar cap tipus de drets d’autor i una segona que és que ho passa tot per la batedora i t’expulsa una imatge que pot donar la idea a l’usuari que l’ha fet ell, que és l’autor perquè ha triat les paraules per fer-la. És a dir, menysprea la creació i l’autoria en totes dues parts.
RdR: Us preocupa?
Sergio: Tocarà competir.
Belen: O conviure.
Efra: Jo no hi vull conviure.
RdR: No és també una eina que us ajudarà com a creadors?
Efra: Sí, i tant. Però ja hi ha editorials fent portades amb Intel·ligència Artificial i agències que utilitzen imatges fetes així i és amb això que no vull conviure. A mi m’agradaria ser part activa en la lluita per aconseguir que es reguli.
Sergio: Si l’ús és per complementar em sembla una bona opció, si és per crear una imatge i signar-la com si fos teva, no.
Efra: La línia editorial de RipoArt és no a la Intel·ligència Artificial.
Sergio: De moment (riures generalitzats).
RdR: Què us aporta dibuixar?
Efra: Maldecaps, però confiant en el procés. Molt sovint, dibuixar és resoldre problemes, com faig aquesta postura, com organitzo l’escena…
Nerea: Per mi és una desconnexió. Em concentro i no m’adono ni del temps que passa.
Andrea: Jo com que faig retrats realistes el que vull és apropar-me a la perfecció i busco millorar-me cada dia a mi mateixa i fer-ho millor.
Sergio: Sí, és un moment de desconnexió i de superació personal. Aprendre i provar noves tècniques o formes de fer. Centrar-te en una activitat que t’omple i superar-te per sorprendre.
Belen: Estic d’acord amb ells, és una desconnexió fent una cosa que t’agrada i que suposa un repte.
Júlia: Penso que també ajuda a pujar-te l’autoestima veure el resultat després de tot el procés de creació.
RdR: Ja hi ha al Centre Cultural la vostra exposició col·lectiva ‘Què significa Sant Jordi?’. Què és?
Júlia: És un recull d’il·lustracions i cadascuna té una temàtica diferent del que és Sant Jordi. Paraules com l’amor, la literatura… l’important és que és la visió de l’artista. Cadascú veu en Sant Jordi una cosa diferent, la mostra és una invitació a conèixer altres perspectives i volem convidar a reflexionar sobre la manera d’entendre Sant Jordi.
Nerea: I també inclou una part on expliquem qui som i que fem cadascú de nosaltres.
RipoArt: @ripoart.jove a Instagram i per correu a ripoart.jove@gmail.com
Belen (@belenwhite_art), Júlia (@la.xuls.fa.coses), Andrea (@andreaiglesias_art), Sergio (@hennko.tattoo), Efra (@efradraws) i Nerea (@redstrawberry_draws)
