Ripollet per la Independència: “Es desqualifica el procés, però és ben viu. Al nostre full de ruta hi ha la DUI”

La secció local de l’Assemblea Nacional de Catalunya ha renovat aquest any el seu equip coordinador. Xavier Vilanova és el nou secretari, Dionisio Sánchez agafa el paper de tresorer i Francesca Gispert és la nova coordinadora. Tot i que la conjuntura i alguns mitjans semblen posar la independència en un segon pla, l’ANC encara insisteix en el seu full de ruta. En parlem amb ells sobre la situació actual.
RdR: Fa deu anys del naixement de l’ANC i cinc de l’1-O. En quin moment es troba la reivindicació independentista?
ANCR: La independència de Catalunya no és un procés de deu anys ni de cinc, hi ha tota una sèrie de trajectòries, en la mateixa ANC hi ha gent que fa molts anys que està lluitant per la independència. Durant aquests deu anys hi ha hagut canvis constants en el context català, el que en tot aquest temps sí que s’ha mantingut és la voluntat d’una gran part de la població, un desig col·lectiu d’autodeterminació. Hi ha tota una sèrie d’accions que produeixen el naixement de l’ANC i, per tant, el creixement del moviment independentista. Potser la més crucial en tot aquest procés va ser 1-O i el referèndum.
RdR: Va ser un fet històric, sentiu que la gent ho veu així?
ANCR: I tant. Va ser un acte de decisió col·lectiva sense precedents, manifestant-se obertament sobre quin desig tenia. Va ser un exemple d’autoorganització molt gran, una part molt important de la societat civil estava molt segura d’allò que volia i es va organitzar per fer-ho. És va fer un referèndum, garantint l’acte de votar. A més estàvem enmig d’una revolució tecnològica que el referèndum també va deixar palesa. En l’1-O es van utilitzar tots els elements tecnològics que teníem a la mà i va ser possible gràcies a que hi van participar moltes persones amb coneixements en la matèria. Tot això encara li dona més importància a aquest moment.
RdR: Des de llavors el procés ha viscut molts canvis. El sentiment independentista ha disminuït?
ANCR: L’entorn en el qual vivim és complex, però nosaltres llancem una pregunta. Si acceptem tota aquesta complexitat en el món laboral, social i familiar perquè no ho podem fer políticament? No ens resulta estrany ni és una anomalia que políticament vivim un moment complicat. Ara, potser, estem en una situació d’incertesa i ambigüitat, agreujada per la pandèmia, que ha fet un trencadís impressionant en molts aspectes. Com a persones adultes assumim aquesta complexitat, tant en el dia a dia de l’ANC com en el procés cap a la independència. Per exemple, com valorem aquest 11 de setembre? Amb una nota molt positiva. Després de sortir d’una pandèmia molta gent va acudir a la manifestació. Hi ha una corrent d’opinió que intenta desqualificar el moviment, però aquest és ben viu i les persones que van sortir al carrer tenen clar allò que volen.
RdR: Tan fort és aquest intent de desqualificació?
ANCR: Quan tu intentes desqualificar constantment alguna cosa o persona no és perquè en el fons li tens por? A vegades ens plantegem perquè hi ha aquesta necessitat i l’única resposta que trobem possible és la por. El moviment independentista és molt potent perquè si no aquesta necessitat de parlar malament sobre el procés no existiria.
RdR: L’ANC ha decidit fer un acte de celebració pel 5è aniversari de l’1-0.
ANCR: El Consell per la República és qui el convoca, l’ANC en àmbit global hi participarà activament. L’acte serà ‘Un mur d’urnes’ que es portarà a terme a la plaça de Sant Jaume. Serà un petit esdeveniment previ a la manifestació. Per comarques s’estan preparant altres actes, per exemple la nit del 30 de setembre s’ha pensat fer una marxa de torxes amb una columna que sortirà de Terrassa i una altra a Sabadell fins a la seu dels Mossos per denunciar tota la repressió que es va viure.
RdR: La divisió entre els polítics és real?
ANCR: En el full de ruta de l’ANC apareix la Declaració Unilateral d’Indepedència, per això estem fent propostes per portar-la a terme i volem posar-la en el calendari, cal una data. Aquestes propostes busquen ajudar als partits polítics independentistes a posar una data. Però aquests partits, actualment, no veuen la necessitat d’ajustar les seves necessitats a la DUI. El perquè no pensen en la DUI és qüestió de preguntar als diferents partits. Existeix un punt de desunió que anys enrere no existia. Per exemple en el 2017 hi havia sintonia entre ells. Això no vol dir que des de l’ANC no s’hagi d’insistir i que es pugui arribar a un acord per fixar un calendari.
RdR: Què s’hauria de fer per millorar aquesta situació?
ANCR: Potser aquesta no és una pregunta per a nosaltres. Simplement, crèiem que els partits polítics independentistes haurien de tenir-ho en el seu full de ruta i no ajornar-ho.
RdR: Des de l’ANC s’havia apuntat la idea de fer una llista parlamentària alternativa als partits. Quina és la vostra opinió?
ANCR: Va en la mateixa línia del que hem parlat. Cal posar sobre el tauler de joc la rellevància de la independència. Si els partits polítics independentistes s’allunyen d’aquesta idea potser cal crear una candidatura ciutadana i amb una clara idea independentista, això està en el nostre full de ruta. És una opció viable. El que estem dient des de l’ANC és que hem d’anar tots junts a la una. Per això hem de buscar alternatives per poder seguir endavant, el que no és pot fer és tancar portes.
RdR: Com a secció local teniu alguna proposta per a les candidatures locals?
ANCR: Hi ha dos elements a tenir en compte, nosaltres som una assemblea territorial. Si des del secretariat pensen propostes per a les candidatures de les municipals, nosaltres com a secció local les farem arribar. Però cal pensar que dins de l’ANC hi ha persones que militen en diferents partits. Som una associació social on cadascú té les seves idees pròpies, això ens enriqueix i també permet que hi hagi comunicació entre uns i altres.
RdR: Quina salut té la secció local?
ANCR: Hi ha una ferma voluntat de continuar. Anímicament, les persones que en formem part pot ser que es vegin una mica afectades pel simple fet que quan l’ANC va néixer ningú s’esperava que complís deu anys. La realitat és més complicada i els objectius que crèiem que estaven més a prop no s’han pogut complir. Justament per aquesta raó cal seguir remant i treballant, el camí és llarg. Caminem més lentament, però amb les mateixes ganes. La gent que forma part de l’ANC de Ripollet és ben conscient d’això, tot i que el final sembli, o no, estar lluny, continuem il·lusionats.
RdR: Quin és ara el sentiment de Ripollet cap a la independència?
ANCR: Ripollet és un municipi on el sentiment independentista no està tan arrelat com en altres indrets del Vallès, però una de les nostres tasques és fer entendre que la independència és una opció viable per solucionar els problemes que vivim tant en àmbit local com nacional.