Ripollet Rock Festival: ‘El cap de cartell és Jorn. El seu cantant està considerat el millor de hard rock del món’
Paco González i Jaime Villén són els organitzadors del Ripollet Rock Festival, un esdeveniment de música que té lloc cada Festa Major. Ambdós ens expliquen quines bandes tocaran el proper 28 d’agost, i quines millores han introduït respecte d’altres anys. També coneixerem què n’opinen de la situació actual que viu al nostre municipi la música en general i el rock en concret.
RevistadeRipollet: Els amants del rock i el heavy tenen una cita el proper 28 d’agost. Tot preparat?
RipolletRockFestival: La veritat és que sí, aquest any hem tancat el festival fa mesos, des de finals de febrer. El que passa que no ho podíem anunciar fins que la Comissió de la Festa Major no aprovés totes les activitats. Ha sigut un dels anys que hem anat més ràpid.
RdR: No us heu trobat amb cap tipus d’entrebanc?
RRF: No, la veritat. A l’hora de contactar amb les bandes hem anat molt ràpid, i juraria que totes ens han dit que sí a la primera, cosa que no sol passar. Totes ens han dit que sí i ho hem tancat ràpid.
RdR: El contacte i la confirmació de les bandes és el més complicat de l’organització del festival?
RRF: Sí, per això de bones a primeres fem una llista de possibles bandes, la passem a la Susanna, una companya nostra que contacta amb tots seguint la nostra prioritat. Segons vagin contestant jo m’encarrego de continuar amb el contacte.
RdR: Quines bandes tocaran?
RRF: El cap de cartell és Jorn, tot i que és més conegut el cantant, que es diu Jørn Lande. Ell col·labora amb molts projectes i té molta reputació. De fet, està considerat el millor cantant de hard rock del món. També tindrem a Alquimia, els membres de la qual són d’Astúries i Ripollet. Així mateix vindran Iron Savior, d’Alemanya; Stained Blood, una banda barcelonina de metal extrem; i els locals Ron de Kaña.
RdR: A la vostra pàgina web comenteu que hi haurà l’opció de demanar cervesa sense gluten. És una petició que us van fer a edicions passades?
RRF: Exacte. L’any passat no hi va haver gaires peticions, però d’altres anys sí. No és que s’hagi posat de moda, però sí que està en auge la cervesa sense gluten, i tampoc ens costa en excés oferir-la. A més, ajudem a un col·lectiu i no ens suposa un esforç d’organització. Ja oferim cervesa sense alcohol, coca-cola light o zero.
Cada any, per molt bé que vagi el festival, sempre hi ha coses a millorar. Aquests detalls també fan que la gent vegi que no som una entitat que no està en contacte amb el seu públic. De fet, també estem treballant en tenir una opció vegana entre les parades de menjar.
RdR: Finalment la podreu oferir?
RRF: Hem tingut algun contacte, encara no ho podem confirmar. Ho estem negociant.
De la mateixa manera, aquest any no ho sabem, però segurament l’any que ve sí que muntarem una petita tarima on hi puguin pujar persones amb alguna discapacitat, que vagi amb cadira de rodes o, per exemple, dones embarassades. Així estarien més còmodes i podrien tenir la visibilitat suficient per veure l’espectacle.
RdR: El Ripollet Rock va millorant, doncs. Moltíssima sort! I felicitats, per cert, pels 30 anys que compleix Viaje al Reino del Metal.
RRF: Moltes gràcies! Al programa de ràdio local la veritat és que hi ha hagut moltes batalles, com quan havíem de negociar amb l’Ajuntament. Nosaltres, però, amb ganes hem seguit allà.
Actualment tenim vàries seccions, com la nacional, que barregem amb una secció que teníem abans sobre música de Sud-Amèrica. També tenim una secció de heavy més melòdic, amb música de l’estil Bon Jovi, i un col·laborador que cada any fa una secció diferent. Aquest últim any ha repassat els anys 80.
A la segona hora del programa, fem un repàs de l’agenda de concerts i també posem música internacional. L’última secció es basa en música més brutal, i la dirigeix el mateix alcalde.
RdR: Com valoraríeu la situació del heavy i el rock al nostre municipi?
RRF: A nivell de grups sempre n’hi ha hagut. A nivell de públic, vam pensar que va arribar un moment que s’estava perdent, ja que el públic que consumeix heavy s’estava fent gran. Però aquests últims anys hem vist un renaixement d’aquest estil de música.
Igualment, sempre hem considerat que hi ha una bona cultura de rock al poble. Sempre ha sigut molt rica, cada dos per tres surten noves bandes. Una altra cosa és que durin més o menys, però almenys hi ha la voluntat. Jo crec que està bastant bé; una altra cosa és el suport de l’administració. Ara vénen canvis, a veure si millora!
RdR: Creieu que la música no té el suport del consistori?
RRF: Sí i no. Per una banda, tens locals d’assaig. Això no obstant, a Ripollet és ja una petició històrica que es trobi una sala per a fer concerts. A nivell municipal mai hi ha hagut espais, i a nivell privat hi ha hagut projectes per organitzar concerts, però l’Ajuntament els ha posat moltes traves. És això el que es troba a faltar per acabar d’arrodonir-ho tot. Hi ha molts grups locals que porten molt temps en els locals d’assajos i els ripolletencs no els coneixem.
Hi ha bandes que inclús han de sortir fora de Ripollet a fer els concerts. També estan els companys de Kanyapollet, que organitzen festivals, sobretot a l’estiu. No els donen suport, sinó que simplement els deixen fer.
.
L’inici del viatge al regne del metal
El programa de ràdio local “Viaje al Reino del Metal” compleix enguany el seu 30è aniversari. Per celebrar-ho, s’organitzen vàries activitats com els coneguts rock’n’videos o, després de l’estiu, un torneig de futbol sala entre entitats de rock catalanes.
Les arrels del programa es remunten a l’any 1984, quan un grup d’amants del heavy metal es trobaven a diversos parcs del poble per escoltar programes especialitzats en música dura. Es feien anomenar Los Locos de la Pradera.
Paco González ha dirigit el programa des que va començar fins ara, sempre amb companys que li han donat suport. Jaime Villén ja porta 10 anys col·laborant amb ell, conduint la secció de música nacional.
.
.