Rosa Dumenjó: ‘El Drac Màgic ha nascut perquè volem que els més menuts també se sentin geganters’
La Rosa Dumenjó és membre de la Comissió Ripolletenca d’Activitats Culturals (CRAC) i dels Gegants de Ripollet pràcticament des de la seva fundació. Parlem amb ella per commemorar el 25è aniversari dels gegants del nostre municipi, per conèixer l’evolució i el funcionament actual de l’entitat i per desvetllar les fites més rellevants de tots aquests anys.
RevistadeRipollet: Com va anar la celebració del 25è aniversari?
R.D: Molt bé. Va ser una de les vegades que més gent va sortir al carrer. Estem molt contents. Pensem que va ser una festa important i, a més, van venir gegants dels més importants que actualment hi ha a Catalunya. Molts d’ells són els mateixos que van venir el dia del bateig del Pere i l’Elisenda, els nostres dos primers gegants. Molt important fou que vinguessin els Gegants de la Ciutat de Barcelona, que només surten de la capital en dates molt especials i que són, de fet, els seus padrins.
RdR: Recordes altres fites que hagin marcat aquests 25 anys?
R.D: Lligat amb els Gegants, molts cops hem procurat que la Trobada de Gegants no sigui exclusivament sobre gegants, i hem celebrat centenaris d’artistes que Catalunya en general també celebrava. Per exemple, hem celebrat els de Miró o de Federico García Lorca, pel qual va venir l’alcalde de Fuente Vaqueros i els gegants de Santa Fe, de Granada. Fa dos anys també vam celebrar el de Carmen Amaya.
Així mateix, cada any anem a les Trobades Nacionals de Catalunya. Fa un mes i mig, a Terrassa, ens vam reunir més de 1.000 gegants.
També hem celebrat l’entrada d’Andorra a les Nacions Unides, ja que fou el primer estat que hi entrava amb el català com a llengua oficial. Andorra ens va prestar una exposició seva, i va venir el seu Ministre de Cultura.
Per últim, també hi ha hagut moltes trobades i sortides que hem fet que són dignes de recordar. L’última que vam fer fora d’aquí va ser a Cascante, a Navarra. També n’hem fet bastantes a la Catalunya Nord. N’hi va haver una a Elna, i vam descobrir que és un poble preciós. Normalment ens ho passem bé: coneixem molta gent i també territoris i pobles nous. Ens hem recorregut pràcticament tot Catalunya!
RdR: Una novetat a la celebració del 25è aniversari va ser el bateig d’un nou familiar: el Drac Màgic.
R.D: Sí. Sempre hem pensat que una colla de geganters està formada per nuclis d’amics i famílies. Qualsevol d’aquestes persones pot portar un gegant, ja que n’hi ha de diferents mides i pesos. De fet, el Jordi i la Mariona van néixer perquè els nanos poguessin dur gegantins. Ara, però, també tenim el Drac Màgic, ja que tenim alguns nanos que són massa petits per portar el Jordi i la Mariona. I, evidentment, també volem que els més petits se sentin geganters.
RdR: És complicat, tant per un nen com per un adult, dur un gegant i fer-lo ballar?
R.D: Jo vaig portar en el seu moment l’Elisenda, i també vaig dur el Pere. Ara, de vegades, agafo en Jordi. No és complicat. La visibilitat frontal és total. En definitiva, és un joc de força i equilibri. Un cop et fiques dins del gegant, et trobes amb el cavallet. Allà hi ha unes fustes embolicades amb roba, ja que és on el cavallet se’t repenja a l’espatlla.
Llavors, has d’ajupir-te, i amb el peu dret davant i el peu esquerra al darrere, fer l’aixecada. Te l’has de sentir bé i fixe, que no s’abalanci ni cap a una banda ni cap a l’altra. A més, el colze ha d’estar a la línia de la cintura i has d’agafar els dos pals del cavallet per davant. Així vas mantenint l’equilibri.
RdR: Déu ni do. És possible arribar a perdre l’equilibri?
R.D: No sol passar, pensar que, per portar un gegant, tècnicament es recomana que hi hagi 4 portadors: el que va a dins, i tres al voltant. Els de fora vigilen que el gegant no perdi l’equilibri. A més, cada 10 o 15 minuts es canvia el relleu.
RdR: A partir d’ara ja disposeu de ball propi.
R.D: Exacte, el vam estrenar també pel 25è aniversari. Moltes colles tenen ball propi: una música i un ball que només poden fer ells de forma exclusiva. Abans solíem ballar amb músiques de gralla, però ara nosaltres també la tenim, i hem de donar les gràcies al cap de colla dels Gegants de Barberà, per l’ajut en la coreografia, i també a un músic de Granollers, professor de gralla, que ens ha fet la música.
RdR: L’any 2009 vau reincorporar els grallers. Són ja una peça clau?
R.D: Oi tant! Ens acompanyen a tots els balls que fem. Fa anys vam tenir un bon grup de grallers, tot i que després va baixar molt. Ens vam quedar pràcticament sense, però després va tornar a néixer. El grup que ara tenim és molt maco i toca molt bé. Tenen moltes ganes i estan amb ànims.
RdR: Quina és la salut de l’entitat? Hi ha un bon ritme d’entrada de nous membres?
R.D: En aquest sentit ens agradaria fer una crida, a veure si la gent s’anima més. Ens agradaria ser més membres, sobretot per un tema en concret. Molta gent diu que això implica molt compromís. Això no obstant, si el grup és gran, no passarà res si una persona o una família no pot venir un dia. Per això és important ser bastants.
A més, no es paga quota. El que es paga és el cost dels desplaçaments. A part, durant l’any, fem un parell o tres d’activitats sense gegants. Ara, per exemple, estem preparant la Castanyada. Cadascú porta alguna cosa i l’Entitat posa les begudes.
Per ser membre, només t’has de comprometre a participar i a venir a les sortides dels Gegants.
.
Uns gegants olímpics
L’any 1936, tot un conjunt de gegants guardats a una nau de Montjuïc van quedar totalment destruïts a causa d’un bombardeig. Aquells gegants havien de formar part de la inauguració de l’Olimpíada Popular que es va organitzar a Barcelona del 19 al 26 de juliol de 1936, on hi participaven esportistes d’arreu del món que no veien amb bons ulls el caire que agafava la celebració dels Jocs Olímpics de Berlín.
Ara fa 25 anys, la Comissió Ripolletenca d’Activitats Culturals va conèixer d’a prop aquesta història, i va decidir contactar amb la Olimpíada Cultural per tal de retre homenatge a aquells gegants cremats l’any 1936. L’Olimpíada, llavors, els va oferir una subvenció que va significar el naixement del Pere i l’Elisenda, els dos primers gegants de Ripollet.
.
.
