Rosa Nonell: ‘Si no hagués sigut la continuació del Fadó, no sé si hauríem obert el Diver-Fit’

Rosa Nonell és la directora del Diver-Fit, la continuació del primer gimnàs de Ripollet: el Fadó. La Rosa és una d’aquelles esportistes de tota la vida, que comencen ja de ben petites i, posteriorment, s’hi dediquen professionalment d’una manera o altra. El gimnàs farà 12 anys al maig. A més, en fa 9 que obre la comitiva de la Cavalcada dels Reis Mags del municipi.

Revista de Ripollet: Has sigut aficionada a l’esport des de petita?
Rosa Nonell: Des de ben petita que no he deixat mai de fer esport. Vaig començar fent patinatge durant uns 7 anys al Pavelló de Ripollet. Llavors em vaig voler apuntar al gimnàs Fadó, però els pares em van dir que les dues coses no podien ser. Com que ja duia molts anys fent patinatge, finalment vaig inclinar-me pel gimnàs.

RdR: I com vas formar-te en l’esport?
R.N: Al gimnàs Fadó vaig començar com a alumne, però després vaig ajudar en les classes de les nenes. L’Antonieta, la mare de la Carme Fadó, donava classes de correctiva a les senyores i, si ella no venia, les impartia jo. RdR: O sigui que et vas professionalitzar amb la pràctica. R.N: Sí. Jo vaig acabar el COU i, després de fer la selectivitat, la idea era fer INEF, però per circumstàncies de la vida vaig començar a donar classes al gimnàs, quan la Carme Fadó va marxar un any a Nova York a formar-se. En certa manera, jo, sent molt joveneta, em vaig quedar fent les classes de les nenes. A partir d’aquí, no vaig deixar mai de treballar. També he anat fent cursos de formació d’AEFA, d’ORTHOS o convencions de cap de setmana.

RdR: Donaves classes de qualsevol modalitat?
R.N: Sí, de tot tipus, tot terreny. Ara és difícil trobar a gent que faci classes d’Spinning, BodyPump, Ball Llatí, o per a nens… En aquella època, en canvi, qui estava en el gimnàs feia tot tipus de classes. Ara la gent s’especialitza. Jo, per exemple, quan donava classes al Poliesportiu, les feia totes. Ara tenen una persona de matins i una de tardes.

RdR: Quan vas esdevenir la directora del Fadó?
R.N: Més que directora, tot el tema del gimnàs va passar a mans meves perquè la Carme va anar a Barcelona, al Bonasport, i l’Andreu també feia més vida a Barcelona. Per això em vaig encarregar del Fadó: hi donava classes i era com a casa meva. De fet, hi ha gent que es pensa que el gimnàs era meu i que jo era filla de l’Antonieta. La Carme ja no apareixia per allà, i jo n’era la cara visible.

RdR: Quan va néixer Diver-fit?
R.N: Quan el Fadó va decidir tancar, el Diver-Fit va ser més aviat una cosa sentimental. No sé si ens hauríem llençat a obrir el nou gimnàs, el meu marit i jo, si no hagués estat segura que era la continuació del Fadó. Començar de zero és molt difícil. En canvi, sabíem que si tancàvem allà o obríem aquí, molta gent ens acompanyaria en el viatge. Quan vam fer el trasllat, que va ser pràcticament en un cap de setmana, gairebé ens ho vam endur tot. Els pares que tenien camió ens van portar les màquines, i els nois joves de la sala de musculació van estar muntant-les també. Les mares, per la seva banda, van ajudar a netejar tot el local.

RdR: Al maig fareu el vostre 12è aniversari. Ha canviat l’oferta esportiva al llarg dels anys?
R.N: Quan vaig començar al Fadó la classe més típica era la de preparació física. Ara tot el sector del fitness s’ha anat especialitzant en classes més exclusives, com el BodyPump o l’Spinning. En el fons, el que la gent vol és fer exercici. Potser és cert que ja no hi ha aquella moda de fer aeròbic i ballar, sinó que es busca tonificar i aconseguir un resultat. Cada vegada tothom té menys temps, i quan va al gimnàs vol una cosa concreta que, en acabar, noti que li va bé i ha treballat músculs com les abdominals o el glutis.

RdR: Què ens teniu preparat aquest any per la cavalcada?
R.N: Aquest any anem de Blancaneus. Sempre em deixen triar; aquest any tenien dos opcions, l’altra era Els Picapedra. Després d’alguns dubtes, em vaig decantar per la Blancaneus, ja que penso que als nens els hi farà més gràcia. O sigui que hi haurà unes 70 Blancaneus (riu).

Com va començar aquest compromís amb la cavalcada?
R.N: Aquest any serà el novè. L’organització que prepara la cavalcada de reis, Ripollet, Costums i Tradicions, m’ho van proposar i em va semblar una idea fantàstica. Vaig creure que només seria per aquell any, però sempre ens ho han anat dient. En el meu cas, jo al principi no hi apareixia, però una vegada em van engrescar. Ara m’agrada sortir-hi i, per sobre de tot, m’encanta veure com ho gaudeixen les nenes. Acabo rebentada, però el dia de la Cavalcada de Reis es respira a l’aire quelcom especial. Per això crec que val la pena involucrar-se en aquestes coses i, si a sobre t’ho ofereixen, fantàstic.

RdR: Diversió i Fitness. Diver-Fit. Per què vau triar aquest nom?
R.N: Vam triar aquest nom perquè, quan ens vam conèixer el Toni i jo, jo ja treballava amb nenes, i les duia a unes competicions no federades. Llavors en Toni va veure la manera que jo treballava amb les nenes, prioritzant sempre l’escola i els deures abans que el gimnàs. Crec que això és molt important. També crec que els nens han de venir a passar-ho bé, sense oblidar-nos de l’exercici. A més, el Toni va escriure un llibre, anomenat ‘Diver-fit, fitness per a nens’. Així que, per tot això, vam triar aquest nom.

Recomanable per a tothom
“Si la gent vingués més al gimnàs  no tindria tants problemes ni d’esquena, ni de cervicals ni tampoc mentals”, comenta Rosa Nonell, tot valorant els beneficis de practicar exercici de forma regular. També creu que la gent és poc constant i vol resultats immediats, cosa que és difícil d’aconseguir.
La directora del Diver-Fit lamenta també que hi hagi una franja d’edat en la qual es deixi d’anar al gimnàs. Normalment, aquesta època coincideix amb l’adolescència, quan els nois i noies tenen altres preocupacions, com la universitat. Ella mateixa ha vist com moltes nenes, que acudien al gimnàs des de petites, ho deixen per després tornar-hi passats els 20. “Tornen quan veuen que el cos va perdent les seves qualitats i que es fan grans”, sentencia.