Rosa: ‘He estat molt bé al Centre Cultural, m’he sentit molt estimada pels ripolletencs’

Durant 16 anys cada cop que entraves al Centre Cultural sempre et trobaves la mateixa cara amable. Rosa Palancin, més coneguda com la ‘Rosa del Centre Cultural’, s’ha encarregat tot aquest temps d’atendre i gestionar tot el que Ripollet li demanava. Però d’ençà que va acabar la Festa Major a la recepció ja no trobem a la Rosa preparada per atendre’ns. Amb 65 anys tocava jubilar-se. Així tanca una època especial per a ella que trobarà a faltar tant com els ripolletencs l’enyoraran.
. 

Rosa Palancin: Ja tocava jubilar-me. M’ho van proposar i ho vaig acceptar. Tot i que he de dir que em va costar una mica perquè a mi m’agradava molt treballar al Centre Cultural, m’han tractat molt bé. Sí que és veritat que últimament anava una mica més estressada pels horaris. Entrava a les 15.00 h i acabava a les 22.00 h. Quan portes molts anys així arriba el moment que necessites relaxar-te una mica.

R.P: La decisió va arribar quan s’estava preparant la Festa Major i era mal moment per trobar algú que em substituís. Per aquest motiu no vaig poder dir-ho obertament a la gent. Alguns sí que es van assabentar i em van preparar un petit comiat. La Careta em va fer sortir a l’escenari del patí i em van fer un detall, realment va ser molt emotiu. Però reconec que em sap greu no haver-me acomiadat de tota la gent perquè durant aquest temps he estat tant bé i he rebut tanta estima. Per això molta gent encara pregunta per mi.

R.P: Treballava al cens quan per la Festa Major del 2002 em van preguntar si volia treballar al Centre Cultural. No era a la recepció sinó controlant el trenet que havien posat per voltar pel poble aquells dies de festa. Després d’això em van oferir una substitució i al final em vaig quedar.

.

R.P: Però molt maca. Tinc molts rècords bons. He estat molt bé amb la gent del poble i també amb els companys. Sempre he estat molt còmode. Algun dia m’he acostat a saludar i cada cop que hi vaig m’enyoro una mica. Però ara em toca descansar i gaudir molt.

R.P: És impossible quedar-me amb algun moment o anècdota. Realment la majoria són bones i per mi totes les recordaré amb molt d’afecte.

R.P: La gent no s’imagina tot el que es fa en el Centre Cultural. Moltes vegades és fàcil pensar que aquests estan aquí tocant-se el nas. Si t’hi fixes cada mes se celebra una o més festes o celebracions, i tot surt del Centre Cultural. Tot es controla des d’aquí, des de la policia fins a la brigada. És una feinada que qui no està dintre no ho veu. La meva feina no era únicament estar de cara al públic i agafar trucades. S’ha de concretar dates, treballar amb entitats, contactar amb policia i brigada, controlar el material…

R.P: Fa poc la meva filla ho comentava. Amb el tema cultural Ripollet i Cerdanyola no tenen ni punt de comparació. A Cerdanyola dóna la sensació que es podrien fer moltes més coses per ser una ciutat més gran i amb més gent. En canvi a Ripollet, que sembla al contrari, és impactant.

R.P: La gent de Ripollet és gent amb moltes inquietuds. Sobretot tenen ganes de sortir al carrer i gaudir. Jo sóc de Cerdanyola però faig vida aquí per tot aquest moviment. Als ripolletencs els hi agrada la festa i la xerinola i jo crec que això dóna vida i és maco. També porta feina però és agraïda perquè al final sempre surt bé.

R.P: Cada vegada hi ha més entitats i cada vegada volen fer més coses. Això també implica que hi hagi més feina al Centre Cultural. Però l’equip de gent del Centre Cultural està preparat per treure-ho endavant.

R.P: Doncs he de dir-los que he estat molt contenta i en gran part gràcies a tota aquesta gent, m’he sentit molt estimada. Em sap greu no haver-me acomiadat com calia, potser fer una festeta o quelcom semblant. I també vull agrair als meus companys i caps que m’han tractat realment bé. Gràcies a tots ells el Centre Cultural ha estat una etapa molt bonica de la meva vida.
.