Roser Saló: “He venut quadres arreu del món, però és difícil ser pintora. Jo soc una aficionada”
Amb una espàtula i molta pintura de diferents colors és com la Roser Saló gaudeix més de la seva passió, la pintura. Quan era jove desitjava aprendre a pintar, però a Ripollet era difícil estudiar-ne. Més tard, el Centre Cultural va començar a oferir cursos de pintura i Saló no s’ho va pensar dues vegades. Ara aquest espai ja ha vist un bon grapat d’exposicions seves. Aquest mes ens ofereix una nova mostra amb una trentena de quadres de ‘Paratges’. Es pot veure fins a finals de mes.
RdR: L’exposició es diu ‘Paratges’ i el títol no enganya. És la teva temàtica preferida?
Roser Saló: M’agraden molt els paisatges, m’agraden molt les flors i també les marines. Aquests són els temes que més gaudeixo quan pinto. No em sento igual fent figures o ciutats.
RdR: Per què et crida tant la natura?
R.S: Sobretot perquè un mateix espai natural et permet fer tants quadres com tu vulguis. La natura és molt rica, de qualsevol detall pots treure una composició pictòrica. Un urbà també té molts detalls, però la majoria són immòbils i els hi falta vida. M’agrada molt jugar amb la pintura i els colors, i això t’ho permet un paisatge per la gran varietat de tons, em transmet llibertat a l’hora de pintar.
RdR: Els paratges de l’exposició són reals o els has creat?
R.S: Hi ha una mica de tot. A vegades d’una fotografia agafo una petita part i afegeixo els elements que jo crec. Sempre dic que no copio paisatges, sinó que d’aquell espai faig el meu quadre. Semblarà que m’ha quedat millor o pitjor, agradarà més o menys, però és una creació meva amb la meva visió, m’agrada anar per lliure.
RdR: Tens cap paratge en concret que t’evoqui a pintar?
R.S: Pintar m’agrada per si mateix, és la meva passió. Si he d’escollir no em quedaria amb un lloc en concret, potser escolliria una estació per pintar, que seria la tardor. En els meus quadres utilitzo molt les tonalitats ocres, taronges, marrons… típiques d’aquesta època de l’any. En el cas de les marines potser sí que escolliria un espai en concret, que són els penya-segats de la Costa Brava. Hi ha unes roques que m’encanta visitar. No m’agrada cap en especial perquè tots els espais que pinto m’han de cridar l’atenció, si no, no els pinto.
RdR: Què ensenyes als ripolletencs en aquesta exposició?
R.S: Senzillament el que jo faig. La meva pintura, els meus paisatges sota la meva visió pròpia.
RdR: A què et refereixes amb la teva visió?
R.S: És una pregunta complicada. Un mateix color cada persona el pot percebre de diferent manera. Parlem de la subjectivitat. En les meves obres busco l’equilibri i l’harmonia, així és com plasmo la meva visió. Aquesta subjectivitat és la que dona riquesa a l’art. La gràcia d’un quadre és no copiar, cal que aportis, que es vegi la teva personalitat. Per copiar una fotografia fas una fotocòpia, davant del mateix quadre es pot explicar molt millor el que aporta la subjectivitat.
RdR: Cada tarda et podem trobar a l’exposició. És justament per poder explicar-la?
R.S: Sí. La gent que es passa per l’exposició agraeix que els hi expliquis els quadres. Des de com treballo la mostra al perquè de la tècnica que utilitzo. Estic oberta a què em preguntin.
RdR: Portes molts anys exposant…
R.S: Ha plogut molt, la primera va ser el 1993, fa 28 anys.
RdR: Podem dir que has perdut el compte d’exposicions que has fet?
R.S: Totalment. I encara més si sumem aquelles que he fet fora del Centre Cultural. M’agrada mostrar el meu art a tothom que li interessi.
RdR: Quant de temps has trigat a preparar aquesta exposició?
R.S: És difícil dir-ho, però segurament en aquesta més o menys dos anys. El procés depèn de la quantitat de quadres que vaig fent, quan tinc uns quants és quan em plantejo fer-la.
RdR: I quant de temps trigues en fer un quadre?
R.S: Aquesta és la pregunta del milió, tothom me la fa. Un quadre no té un temps preestablert. El vas treballant a mesura que et surt, a més els vas pintant per capes i això significa molt de temps. Mai he comptat el temps que trigo.
RdR: Tants anys pintant no t’has plantejat dedicar-t’hi íntegrament?
R.S: No, és molt difícil dedicar-s’hi. És veritat que he venut quadres, inclús arreu del món. Vaig fer una exposició a Barcelona i vaig vendre un que se’n va anar a Hong Kong, també en tinc a Sud-amèrica. Per sort els meus quadres agraden i he pogut vendre a gent de tot el món.
RdR: Amb quadres venuts arreu del món i dius que és difícil dedicar-s’hi. Per què?
R.S: El món de la pintura és molt difícil, molt poca gent s’hi pot dedicar. Necessites un marxant que aposti per la teva pintura i la vulgui fer moure, si no t’has de gastar molts diners llogant sales. Poques vegades ho he fet. He exposat a molts llocs, però la majoria de vegades me les han cedit. Al final soc una aficionada.
RdR: Vas aprendre a pintar gràcies als cursos del Centre Cultural i tens tot aquest recorregut. Això parla molt bé dels cursos no?
R.S: Sí. Depèn de quina edat et costa animar-te a aprendre, però en fer-se aquí és molt més còmode i t’acabes animant. El meu professor del curs em va animar a fer un pas per anar a una bona escola de Barcelona. Va ser allà on vaig aprendre a ser més lliure quan pintava, a atrevir-me i mostrar la meva essència en els quadres. Així porta més de trenta anys.
RdR: La teva pintura beu de l’impressionisme. Què és el que t’agrada més d’aquest estil?
R.S: Que no t’encasella a fer una cosa com la veus. A més és un estil que treballa el color i la pinzellada més solta i lliure. Per mi no has d’encaixonar el pinzell, unes idees que van aparèixer gràcies a l’impressionisme.
RdR: Com Degas o Monet, són els teus referents?
R.S: M’he fixat molt en ells, però ni de bon tros m’hi assemblo.
