Rubén López: ‘Al Mundial em va ajudar el fet de competir pensant en l’equip’

És el 19è millor gimnasta del món, en una temporada amb jocs olímpics en nou mesos. Rubén López es troba en el seu millor moment. Fa un parell de setmanes disputava a Glasgow la seva primera final en un mundial, ho feia en el programa complet, i ara ja s’entrena de cara al preolímpic. El proper repte és repetir participació olímpica, ja va estar a Londres, i entrar a les finals per equips i individual. Aprofitem els dies de descans després del Mundial per parlar amb ell i confirmem que l’èxit esportiu no respon només a les seves habilitats físiques.

Revista de Ripollet: Enhorabona per la teva participació al Mundial.
Rubén López: Estic molt content perquè és la primera vegada que entro a la final d’un Mundial i això indica que el treball que estem fent és bo. Encara no hem aconseguit la classificació pels Jocs Olímpics però espero que ara l’abril al preolímpic si tots els de l’equip fem una competició com l’hem de fer sí que obtindrem el bitllet. L’objectiu és assolir allà la plaça per equips.

RdR: Serien els teus segons jocs. Quin serà l’objectiu?
R.L.: Ara encara el primer objectiu és classificar. Si ho aconseguim, l’objectiu serà accedir a la final per equips que a Londres ens vam quedar a només una dècima i seria històric perquè la gimnàstica espanyola mai ho ha aconseguit. I individualment classificar-me per a la final i lluitar per estar entre els 10 millors.

RdR: Al Mundial de Glasgow t’esperaves entrar a la final?
R.L.: En aquest mundial estava centrat en l’aportació a l’equip. L’objectiu era aconseguir la plaça pel preolímpic. Sabia que si estava bé podia entrar a la final però no anava pensant en el concurs individual. Potser això m’ha ajudat perquè vaig competir sense aquesta pressió per aconseguir-ho. Era un objectiu però no era una obsessió.

RdR: Quins deures us porteu del Mundial?
R.L.: Penso que a terra puc millorar l’exercici, fer més dificultat i també puc aconseguir més nota al cavall amb arcs, que malgrat l’errada de la final (va caure) el primer dia el vaig fer bé. De la resta estic força content. El salt molt bé; a les paral·leles el primer dia molt bé i el segon una mica menys pol·lït; la barra bé, i les anelles, que sempre ha estat un dels meus aparells forts aquest cop m’ha donat menys punts i ho haurem de mirar perquè no és qüestió de dificultat sinó de fer algunes correccions. Ara novembre i desembre els dedicarem a mirar els exercicis i apujar dificultats. A partir del gener ja serà repetir i repetir per consolidar-los de cara al preolímpic.

RdR: Aquest és ja el teu segon cicle olímpic complet com a sènior. T’has consolidat a la selecció i et respecten les lesions.
R.L.: Es podria dir que sí. Però no és casualitat. La gimnàstica és un esport molt dur perquè a cada entrenament portes el teu cos al límit. Jo vaig tenir la sort que des de fa molts anys treballo amb Ferran Trinidad, un osteòpata. Vaig començar per tractar-me un problema d’espatlla de molt jove i des de llavors portem una programació de treballs preventius i exercicis que m’ha evitat patir lesions de desgast. Em vaig lesionar seriosament un genoll però va ser per una mala caiguda. I això és important per tenir continuïutat perquè les lesions provoquen la retirada a molts gimnastes. 

RdR: Ara tornes a Madrid a entrenar-te?
R.L.: Sí. Els dos últims anys havia tornat a casa a viure i m’entrenava al CAR de Sant Cugat. I la veritat és que m’ha anat molt bé. He millorat molt i estar a casa, amb la família és molt bo. Però ja abans del Mundial vaig anar a entrenar-me a la Blume a Madrid per estar amb l’equip i ara torno per la preparació del preolímpic.

RdR: Canvis que t’han sortit bé.
R.L.: Sí, penso que les decisions que he pres les he pres en el moment que les havia de prendre. Vaig entrar al CAR de Sant Cugat als 13 anys i m’hi vaig estar fins els 17. Llavors jo volia començar a estudiar la carrera d’Educació Física, passava de júnior a sènior i a més s’obria un nou cicle olímpic. Així que vaig decidir anar a Madrid i estar a la Blume, on era més fàcil compatibilitzar els estudis i la gimnàstica. Vaig apostar i malgrat que els primers anys van ser molt durs, perquè entrar a l’equip absolut va ser difícil i vaig patir la lesió al creuat del genoll, al final en quatre anys em vaig treure la carrera i vaig debutar als jocs olímpics. I després de Londres vaig decidir tornar. A la selecció ja em coneixien i no calia que em veiessin cada dia. I ha anat molt bé, estar a casa és molt més còmode. Ara torno a Madrid, però ja ho faig a un pis de lloguer i no a la residència d’esportistes i després dels Jocs de Rio ja s’obrirà una nova etapa.

El consell d’un referent esportiu
Rubén López, té 24 anys i porta des dels vuit practicant la gimnàstica.  Ara entrena “sis hores cada dia” i es troba a l’elit mundial. Llicenciat en Educació Física és un exemple de que per assolir l’èxit és molt important el cap i l’entorn. “He conegut molts esportistes de diferents modalitats que eren molt bons però que ho han acabat deixant per l’obsessió seva i del seu entorn”, explica i afegeix “no et pots obsessionar amb voler arribar a uns jocs o a un mundial”. El seu consell pels més joves és assenyat, valuós i  a tenir en compte: “Que gaudeixin, cal treballar molt i cal entrenar moltes hores, molts dies, molts anys, si no t’ho passes bé en cada entrenament, et cremes’.