S. Medina: “Tot esmorzant vaig veure com penjaven el cartell, mai m’ho hauria imaginat”

Hi ha moments de la vida que potser no et sents realitzat, sortir de la zona de confort pot ser difícil però la Sara Medina ho va fer. Ella treballava d’infermera però el cuquet de l’art va fer que s’animés a estudiar il·lustració. Ara compagina les dues feines en el moment més emocionant d’ençà que va començar amb la il·lustració. Una beca d’art, una important fira a Bolonya i la victòria al concurs de cartells han estat els premis que l’animen a provar nous reptes.
.
Revista de Ripollet: Quan t’animes a fer il·lustració?
Sara Medina: Vaig acabar la carrera d’infermeria el 2013. No hi havia feina per aquí i vaig marxar. Quan vaig tornar, vaig trobar-ne. De totes maneres sempre havia tingut el cuquet del món de l’art, la pintura i la il·lustració i em vaig presentar a les proves d’accés de l’Escola Massana. Vaig fer un cicle superior d’il·lustració mentre treballava i el vaig acabar l’any passat. Ara estic compaginant les dues coses.
.
RdR: Per què?
S.M: Estava en un moment en el qual no m’omplia del tot allò que feia. Volia un canvi. Quan vaig fer la prova d’accés no m’esperava entrar, hi havia un nivell molt alt. Tothom venia d’un àmbit artístic i jo venia de fer infermeria. Ha sigut un hàndicap però alhora tenir experiència en altres àmbits m’ha pogut acompanyar en la meva formació. Ara ho veig i ha estat positiu. No he fet moltes coses en aquest món. He acabat fa poc i costa molt entrar però aquest any he crescut molt. Em van seleccionar a una important fira d’il·lustració en l’àmbit europeu a Bolonya, allà vaig fer entrevistes amb editorials i l’experiència va ser molt enriquidora. Aquest any em van donar una beca des de la Fundació Guinovart que m’ha obert nous horitzons. Aquestes coses t’animen a seguir endavant.
.

.
RdR: I la cirereta ha sigut el concurs, no?
S.M: Totalment, no m’esperava guanyar. Quan em vaig animar a fer-lo quedava molt poc temps per poder presentar-lo, però l’havia de presentar. Era complicat guanyar perquè era una votació popular però vaig pensar: ‘El que hagi de ser serà’. Van donar primer els resultats de la votació per internet i vaig ser la que tenia menys vots. En canvi quan van donar els resultats de la votació presencial em vaig quedar molt sorpresa.
.
RdR: Per què has optat pel correaigües?
S.M: Buscava una activitat per totes les edats, típica de la Festa Major i alhora que tingués un punt d’innovadora. Els primers esbossos els vaig dirigir cap a la baixada de carretons i havia ficat gent de diferents generacions fent activitats pròpies de la seva edat. Però em semblava recarregat i creia que els carretons ja havien sortit en un altre cartell. Volia fer alguna cosa que trenqués una mica. El correaigües em permetia englobar a tothom i tenia un punt d’estiu i festiu. A més crec que és una activitat que es fa en pocs llocs.
.
RdR: I el pollet?
S.M: La veritat és que m’he esforçat per no posar-lo. Tothom em deia que el fiqués però jo tenia clar que no. Pollet fora!
.
RdR: Què t’han semblat els altres cartells?
S.M: Doncs crec que totes dues opcions eren bones com a cartells de festa major, un d’ells mostrant diverses activitats que existeixen a la nostra festa així com l’altre focalitzava més l’atenció, com jo he fet, en només una de les activitats. Era interessant perquè crec que tots tres eren molt diferents pel que fa a tècnica però també teníem en comú que eren més plàstics i un tipus de disseny menys de cartell i gràfic, envers edicions anteriors.
.
RdR: En el teu cartell has mostrat un estil molt propi.
S.M: Sembla que l’estil preocupa i al final t’acaba trobant a tu. Mentre feia el cicle els professors deien això. Jo no m’ho acabava de creure i em preocupava. Hi ha gent que des del primer moment té un estil molt seu. Però amb el cartell m’ha quedat clar que jo el tinc. El meu tiet, que no sabia que m’havia presentat, em va  preguntar si m’havia presentat. Quan algú et reconeix tan fàcilment és que has trobat el teu estil. He utilitzat ceres i grafit i sobretot he volgut posar colors estivals però que no siguin gaire típics.
.

.
RdR: Què significa veure el cartell pel poble?
S.M: Em fa molta il·lusió perquè és el meu poble. Justament un matí d’aquesta setmana estava esmorzant en un bar i estaven penjant el cartell, mai m’hauria imaginat viure això. Parlar amb la comissió de festa major, passar-li documents, mirar la tipografia… és com ajudar a organitzar la Festa Major des d’un punt més professional. És un encàrrec que gaudeixes.
.
RdR: Què és per tu la Festa Major de Ripollet?
S.M: És un moment de l’any que uneix al poble. En el meu cas com visc fora em trobo a molta gent que durant l’any no puc veure. Hi ha gent que veig de festa en festa. A més pots gaudir de moltes formes durant tot el dia. Al final és un moment de compartir i gaudir.
.
RdR: Et podrem trobar pel correaigües?
S.M: Clar que sí! Però sense el cartell que si no es mullarà!
.