S. Miguel i J. Giménez: ‘Volem mantenir viva la flama, que els nens gaudeixin de la música’

Es va estar a punt de perdre l’escola de música però Sílvia Miguel i Jordi Giménez, integrants de la Coral i professors de música, van evitar-ho. Amb el suport de l’entitat musical s’han encarregat durant quatre anys de l’escola i ‘piano, piano’ ha anat creixent. Ara l’Ajuntament ha creat el servei públic i el treu a concurs. És per això que els professors han decidit fer una cooperativa i optar a l’adjudicació per mantenir el projecte.
.
Revista de Ripollet: Quan comenceu al capdavant de l’escola?
Jordi Giménez: Fa deu anys que sóc director de la Societat Coral del Vallès i ja fa quatre va desaparèixer l’Escola de Música i juntament amb la Sílvia vam decidir proposar un nou projecte perquè el poble seguís mantenint l’escola. Al desembre de fa quatre anys l’ajuntament contacta a la Coral per preguntar-nos si volíem ajudar com entitat a què Ripollet mantingués l’escola. Com era mig curs vam incorporar els nens que volien a la coral i vam fer una petita orquestra perquè tinguessin continuïtat musical. Des d’aquell moment fins a estiu vam preparar el següent curs per poder oferir tot allò que ofereix l’escola musical.
Sílvia Miguel: Jo treballava a una escola de música. Estava vinculada a la coral com a cantant i quan en Jordi em va parlar del projecte ho vaig deixar per bolcar-m’hi. Vaig sentir que ho havia de fer per mi i pel meu poble. Tenia la sensació que aquest projecte funcionaria i, fins ara, així ha sigut.
.
RdR: Al final vau intentar que Ripollet mantingués l’opció d’aprendre música.
J.G: Volíem mantenir viva la flama perquè els nens que gaudien de la música no perdessin el contacte.
S.M: Cada any ha crescut el nombre d’alumnes. El primer any van ser uns 70 i aquest últim any érem gairebé 160. Podríem pujar més però l’espai no ho permet. Tampoc fem promoció, la publicitat que tenim és la feina ben feta, el boca orella.
.

.
RdR: Què heu ofert al poble?
S.M: Hem intentat tenir instruments de totes les famílies, menys percussió, que per qüestió d’espai és més complicat. A més de llenguatge musical.
J.G: Enfoquem l’escola a partir de la coral, que aprenguin a cantar. Els instruments els agafen com a la resta dels centres educatius, a partir dels set anys.
S.M: Els eixos importants a l’escola són les assignatures en grup on els nens estan posant a la pràctica tot el que saben. A part de la coral hi ha conjunts musicals que es converteixen en els motors de l’escola.
.
RdR: I a partir d’ara l’escola s’adjudicarà per concurs públic. Com us ho anuncien?
J.G: Fa un any que ja ens ho imaginàvem. L’any passat va estar a punt de passar però per qüestió de calendaris ens van prorrogar un any més la direcció de l’escola. Des del començament vam firmar un conveni que ha anat canviant curs rere curs en el qual es pactava la continuïtat any rere any, això feia que estiguéssim sempre a l’expectativa de què passaria al curs següent. Nosaltres sempre teníem clar que això havia de seguir, és imparable el creixement de l’escola. Ha estat al final d’aquest curs quan s’ha decidit. Com nosaltres volem continuar el projecte amb els professors hem muntat una cooperativa per tal de presentar-nos com entitat pròpia, separats de la coral, per optar a la plaça.
.

.
RdR: Com us veu sentir després de saber-ho?
S.M: És una molt bona notícia. Hem creat una necessitat per al poble. L’escola ha crescut molt més ràpid del que esperàvem. Al final l’Ajuntament estava donant uns diners per una activitat que no estava sota concurs. Amb la nostra feina hem aconseguit que tinguin ganes de regularitzar la situació.
J.G: D’alguna manera el que han estat fent és subvencionar a una entitat, en aquest cas la coral, per dur a terme una activitat que, personalment, crec que no li correspon. La coral és una entitat pensada perquè la gent canti, tenir un fill com l’escola de música és quelcom que potser no li pertoca. Realment ha sigut bona idea que s’encarregués d’engegar el projecte, sense la coral no haguéssim tingut la visibilitat que necessitàvem i creiem que no haguéssim crescut tant. Hem tingut molt suport d’integrants de la coral, per exemple gent que ha ajudat amb la comptabilitat. Tenim la sensació que som el fill que s’emancipa.
.
RdR: No teniu por per si perdeu el concurs?
S.M: Sí que hi és i estem passant uns dies d’angoixa. Aquest dilluns s’ha tancat el termini per presentar els projectes. Els sis membres de la cooperativa ens hem bolcat per tirar-ho endavant. Fa un any en Jordi i jo ja vam parlar que havíem de tirar del carro per fer la cooperativa però els altres professors van dir que d’això res, que aniríem tots agafats de la mà. S’acabava un cicle i muntar la cooperativa és molta feina i també diners. Hem tingut la sort que quatre més s’han sumat.
J.G: Altres tres persones més no s’han sumat a la cooperativa però no s’han desentès i també hi col·laboren. Al final hem intentat fer la feina el millor possible perquè, hi hagi o no més propostes, demostrem ser els millors, hem de guanyar. Ho hem presentat tot aquest dilluns i ara toca esperar uns deu o quinze dies.
.
RdR: Com es diu la cooperativa i que proposeu?
J.G: El nom és Musiquem però l’escola es dirà EMAR, Escola Musical de l’Ajuntament de Ripollet.
S.M: Volem que l’escola no es quedi dins de quatre parets. Que els alumnes toquin fora i ens comuniquem amb la resta de l’entorn del poble. Crear xarxa social amb entitats, escoles i altres escoles de música. Cal una bona base per fer aquesta xarxa i ara, després de quatre anys, ja la tenim.
.