Sand Castels Studio: “L’èxit de ‘Bread & Fred’ ens permetrà dedicar-nos de ple a fer videojocs”
Tres amics que s’han format en disseny gràfic i en disseny i desenvolupament de videojocs decideixen crear-ne un joc. El primer. Un joc de plataformes cooperatiu on dos pingüins escalen muntanyes lligats entre ells. I es fa viral abans que estigui a la venda. La ‘demo’ supera el milió de descàrregues i els vídeos de gent jugant es multipliquen a les xarxes. És increïble però és real. Parlem amb Víctor Valiente, Guillem Romero i David Lozano.
Revista de Ripollet: Per què pingüins?
David Lozano: Perquè ens feia gràcia. No hi ha cap gran argument.
Víctor Valiente: També és cert que tenia sentit perquè volíem fer pujar una muntanya i com estàvem pensant en un joc graciós posar de personatge un animal hi anava bé. I suposo que havíem vist molts vídeos de pingüins relliscant i caient i al joc les caigudes són importants.
RdR: I per què ‘Bread & Fred’?
V.V.: Va ser molt casual. Estàvem parlant i al Guillem li va sorgir ‘Bread i Fred’ perquè sonava bé.
D.L.: I jo el vaig traduir de forma literal com ‘Pan y Federico’ que és el títol en castellà.
V.V.: I jo vaig afegir ‘Escalan el pico’, rimava i ens feia gràcia.
RdR: I així tot?
V.V.: Sí, el 90% de les decisions del joc les vam prendre així. Se’ns venia al cap, ens feia gràcia i les tiràvem endavant.
RdR: Què teníeu clar que volíeu que fos?
Guillem Romero: Volíem fer un joc cooperatiu, a nosaltres ens agrada molt jugar junts.
V.V.: Ens agradava la idea de fer un joc que pràcticament fos un mitjà per fomentar la interacció entre els jugadors, on la gràcia a més del joc fos el fet de jugar-hi.
D.L.: Les decisions són perquè ens fan gràcia però també perquè tenen sentit, cal que tot encaixi. Perquè en el videojoc tot està pensat perquè passi com passa.
G.R.: Per exemple, una que no volíem però que finalment hem fet és la versió per un sol jugador. Com és un joc cooperatiu no era una opció inicial però tots els ‘publisher’ amb qui contactàvem ens l’exigien i dèiem que no, però al final el que ens porta ens va suggerir que podríem estudiar-ho i vam crear l’opció de jugar sol i llavors el pingüí va lligat a una pedra. I va ser difícil perquè la idea del joc és jugar junts i coordinar-se en els salts però ens agrada com ha quedat.
V.V.: I una que sí, és el fet de posar ajudes perquè no fos tan difícil de jugar. Sabíem que podia ser un joc apte per a persones que habitualment no juguen i ens semblava adequat posar per defecte una opció de joc facilitada per limitar la frustració.
RdR: És un joc per jugar i també graciós per veure’l jugar. Quina importància té això?
V.V.: És molt important perquè aquest tipus de joc, els ‘rage game’ (jocs de ràbia), són molt ‘guais’ de veure perquè no hi ha res més divertit que veure un jugador cabrejat. És molt fàcil treure contingut jugant perquè quan el personatge cau s’enfaden o es discuteixen amb el company.
D.L.: També que no és un joc d’història i per tant veure’l jugar no t’arruïna l’experiència de jugar. Hi ha més de 90 milions de reproduccions de vídeos de gent jugant a ‘Bread & Fred’ a Tik tok, i en la majoria de surten cridant perquè han caigut o discutint amb el company.
RdR: Aquestes xifres no us fan vertigen?
D.L.: Quan les dades són tan grans deshumanitzes les xifres. Però sí que penses que potser no les tornem a tenir en cap altre joc que fem.
V.V.: Ens impacta molt més quan anem a trobades i veiem fileres de gent que fa cua per poder jugar-hi. Hem arribat a veure una parella que van venir lligats amb una corda, com els pingüins del joc i això sí que ens impressiona molt.
RdR: Anem al principi. Quan i com neix ‘Bread & Fred’?
G.R.: L’origen és que som companys de classe i les nostres carreres han anat enfocades als videojocs, era una cosa que teníem en comú i sempre havíem volgut fer alguna cosa junts.
V.V.: Va coincidir que vam acabar la carrera en David i jo el mateix any de la pandèmia i vam decidir participar en una ‘Game Jam’, un concurs de fer videojocs. Vam fer un que no té res a veure amb ‘Bread & Fred’ però ens ho vam passar molt bé i ens vam dir de començar a tirar endavant un joc més gran.
D.L.: I dos anys i mig després, perquè el procés es va anar complicant, el tenim.
RdR: El teniu i amb un gran èxit. Quantes descàrregues porta?
D.L.: La versió demo, que era gratuïta, va registrar un milió i mig de descàrregues i en aquestes primeres setmanes ja portem més de 50.000 vendes del joc.
V.V.: Més enllà de les xifres o els ingressos que ens està generant el més important és que ens dona seguretat per fer el següent joc, tenim un any per anar fent.
RdR: Heu deixat les vostres feines?
D.L.: Sí, Guillem i jo ja les hem deixat i ara ho farà també el Víctor per dedicar-nos de ple a això.
RdR: Seguiu treballant en aquest o ja penseu en el següent?
G.R.: Aquest any farem algunes millores al joc i estem treballant en el llançament per consoles, ara només està disponible per ordinador. Després ja ens posarem amb el segon joc, tenim un bon llistat d’idees però encara res decidit.
Quan us adoneu que el projecte es fa gran?
G.R.: Nosaltres vam fer un joc, el vam començar a desenvolupar i un cop teníem la demo vam començar a buscar ‘publisher’, que són semblant a l’editorial d’un llibre. No trobàvem cap i quan ja havíem decidit seguir fent el joc nosaltres mateixos ens va contactar un ‘publisher’ a través de Twitter i ens va dir que estava interessat. Era tan bona proposta que semblava mentida.
D.L.: Va anar molt ràpid i en un parell de setmanes ho teníem tot parlat. Ens van portar als Estats Units a fer la presentació. I a partir d’aquí, en veure que començaríem a tenir ingressos, va ser quan vam decidir muntar l’empresa, al juliol del 2022.
RdR: Com va ser l’experiència als Estats Units?
G.R.: Va ser increïble, era una gran fira i va haver gent provant el joc tot el dia.
D.L.: Ens sentíem com unes grans superestrelles, jo vaig decidir allà mateix que em volia dedicar de ple a això.
RdR: L’empresa es diu ‘Sand castles Studio’ (Estudi Castells de sorra) i té seu a les vostres habitacions.
D.L.: Sí, fins ara tot ho hem fet des de casa, a les nostres habitacions. Ara volem buscar una oficina per sentir que anem a treballar.
Tres joves ripolletencs s’estrenen als videojocs amb ‘Bread & Fred’