Santi Llop: ‘La directiva que hi ha darrere del Club d’Handbol ha fet possible l’èxit que vivim’
El primer equip del CH (Club d’Handbol) de Ripollet acaba de pujar a Segona Catalana, després d’haver ascendit també l’any anterior de categoria. En total, han sigut 2 ascensos seguits liderats pels jugadors, la directiva i l’entrenador, Santi Llop (el tercer de la fotografia començant per l’esquerra). En aquesta entrevista parlem amb en Santi per conèixer com han viscut l’ascens, quins objectius tenen de cara a la següent temporada i quina situació viu a dia d’avui el club.
RevistadeRipollet: Santi, què fa que el vostre equip sigui imparable?
Santi Llop: Jo destacaria principalment les ganes de guanyar i la voluntat per entrenar, que és el que més costa. S’ha de felicitar també el grup tan bo que han fet entre ells. Tot això ens dóna molt de caliu, sobretot a casa.
RdR: L’equip sap jugar en equip, doncs?
S.L: Oi tant. No tenim cap problema en els entrenaments: ve tothom, i això ajuda moltíssim. Tampoc hi ha disputes per qui juga més o menys: a l’hora de pujar de categoria, hi ha jugadors que evolucionen més que d’altres. També tenim jugadors de diferents edats; alguns encara estan aprenent i millorant.
RdR: Què creus que has aportat al sènior com a entrenador?
S.L: He aportat els meus coneixements, que els he après al llarg de tota la meva vida dedicada a l’handbol. També he adquirit coneixement amb els diferents cursos d’entrenador que he fet. He intentat aportar, així mateix, una mica d’organització.
RdR: El partit contra el Vilamajor va ser clau per pujar de categoria. Com va anar?
S.L: Aquí vam guanyar de 6 , i al seu camp vam perdre per 4. Vam tenir la sort de tenir tota la nostra gent amb nosaltres aquell dia. A més, vam defensar molt, una cosa que no havíem fet en tot l’any. Va ser qüestió de temps que caigués l’eliminatòria de la nostra banda.
RdR: Què ha passat aquesta temporada amb la defensa?
S.L: Bé, hem sigut un equip que ha marcat molts gols, però que també n’ha encaixat molts. El dia del partit contra el Vilamajor, però, vam canviar una mica el sistema defensiu, sobretot en funció del nostre rival. Ens va sortir bé la jugada.
Evidentment, també era una motivació extra el fet de pujar de categoria. Suposo que això encara motiva més.
RdR: El Joan Creus estava ple a vessar. Vau mobilitzar tota la vostra afició?
S.L: Exactament, vam fer una crida a la nostra afició. Sabíem que el Vilamajor portaria molta gent. Ja teníem un precedent, a Cerdanyola fa dos anys ja ho van fer. Jugaven un ascens i van arribar amb molta gent. Com que sabíem que ho farien, vam intentar equilibrar les forces. Per sort va anar tot rodó: vam omplir el pavelló i vam guanyar el partit.
RdR: Què vau sentir en tocar l’ascens?
S.L: Molta alegria. Ha sigut una temporada llarga, i hem tingut moments difícils. És cert que jo he aportat el meu gra de sorra i he intentat guanyar els partits, però l’alegria que se sent quan veus els jugadors contents perquè han pujat de categoria és molt gran. Més que per tu mateix, estàs content per ells.
RdR: Quin és el vostre objectiu de cara la propera temporada?
S.L: Volem trobar algun jugador que ens falta en alguna posició concreta. Així mateix, també volem començar de la mateixa manera que ho hem fet aquesta temporada, lluitant i amb la intenció de no baixar. És una categoria més complicada, i tenim la referència d’altres equips que han pujat dues categories seguides, com nosaltres. Aquests equips, normalment, s’han quedat clavats i no han seguit pujant.
En principi, doncs, intentarem arribar a Nadal lluitant per no patir pel descens. Segons com vagi, intentarem ficar-nos entre els primers. Crec que, amb els jugadors que tenim, amb una mitja d’edat jove, podríem mantenir-nos a la categoria un parell d’anys. Quan estiguéssim consolidats, intentaríem pujar de nou.
RdR: De quina salut gaudeix actualment el club? Heu estat uns anys sense equip.
S.L: Sí, des del 1998 fins al 2005 no vam tenir equip, perquè el club no va seguir. Això no obstant, el 2005 vam tornar-ho a muntar tot. Vam començar amb els alevins i infantils, i després vam muntar el sènior. A poc a poc hem anat treballant, fins que fa 3 anys ens hem trobat amb un sènior consistent que ens ha permès pujar de categoria dues vegades.
RdR: I la situació dels equips infantils, quina és?
S.L: Tenim un infantil masculí i un femení. Disposem de 15 o 16 jugadors a l’equip masculí, i d’unes 12 nenes al femení. Segurament, les noies pujaran a la categoria cadet ja.
RdR: Quina situació creus que viu actualment l’handbol a Ripollet?
S.L: Jo no et diria només la situació a Ripollet, sinó la situació general de l’handbol, que està molt tocada. Fins i tot a les categories estatals, per tema de calers. L’exemple més clar és el Barça, que està jugant a la Lliga Asobal pràcticament sense rival des de fa 3 anys. Juga sol! Hi ha jugadors inclús a la Lliga Asobal que treballen i juguen a la vegada, quan normalment cobraven per jugar.
A la resta de categories i a les dels nens, és complicat: el canvi del sistema educatiu va perjudicar una mica, has de treballar i anar per les escoles per trobar nens. A més, sempre has de competir amb el tema del futbol, això és inevitable. Hi ha molts nens que vénen a l’handbol i que abans ja han provat el futbol, i que l’han hagut de deixar o han volgut canviar d’activitat.
Handbol: responsabilitat de tothom
En acabar l’entrevista, en Santi Llop reconeix que el bon moment que actualment està vivint el CH Ripollet “no és només un tema dels jugadors i l’entrenador, sinó que hi ha tota una directiva darrere que ha aconseguit tot aquest èxit del qual gaudim”. A més, també agraeix gratament a tots els que donen suport a l’handbol any rere any, així com els mitjans de comunicació que en realitzen un seguiment periodístic, com la nostra Revista de Ripollet.
Tot i que els grups infantils disposen de jugadors suficients per jugar, en Santi ens explica que de cara a la propera temporada “volem trobar un coordinador que vagi per les escoles a promocionar l’handbol”, i segueix admetent que “serà complicat: has de quedar amb l’escola i després aquesta t’ha de donar 1 hora lliure”.
.
.
.
