Sarabel Ruiz: ‘Si et criden, t’insulten o t’humilien també estem davant d’un cas de maltractament’
El Servei d’Informació i Atenció per a Dones de Ripollet (SIAD), de la Regidoria de Polítiques d’Igualtat, va oferir una xerrada el passat 24 de novembre al Centre Cultural, en motiu del dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones. En aquest acte hi va participar Sarabel Ruiz, psicòloga del SIAD especialitzada en violència masclista i psicologia infantil i juvenil, que va parlar sobre violències invisibles. Aquesta setmana l’entrevistem per a que ens detalli una situació que ja s’ha endut la vida de 14 dones enguany a Catalunya.
Revista de Ripollet: Sarabel, la vostra feina és molt necessària.
Sarabel Ruiz: Sí, la veritat és que la feina que fem és molt important, ja que cada vegada es detecten més casos d’aquest tipus. Creiem, però, que l’augment es deu a que cada vegada les dones es pronuncien més, fet que va molt relacionat amb la sensibilització que estem fent respecte aquesta problemàtica.
RdR: Llavors, no hauríem de parlar d’un increment de casos, si no de major conscienciació.
S.R: La veritat suprema no la podem saber. Una de les hipòtesis és, però, la que dèiem: la gent és més conscient i, per tant, es pronuncia més en aquests casos.
RdR: Quin ajut pot trobar una dona que acudeix al vostre servei?
S.R: El SIAD ofereix principalment assessorament jurídic i atenció psicològica. Quant al primer, nosaltres disposem d’una advocada que fa un assessorament jurídic a col·lectius de dones per problemàtiques diverses; no només per maltractaments.
Després està l’atenció psicològica, que no només està destinada als maltractaments, si no que es dirigeix a col·lectius de dones que necessiten un suport emocional en qualsevol problemàtica. Molts casos són per violència masclista, però també hi ha dones que estan en separacions difícils o tenen conflictes de parella. Això no obstant, molts cops les dones vénen per un tema de separació i després desemmascarem que hi ha un maltractament darrere.
A part, també oferim un servei d’informació i orientació social, on informem dels recursos municipals, d’associacions de dones, d’oci o de formació, etc. Finalment, també disposem d’un Centre de Documentació que ofereix un seguit de fonts i publicacions per si una dona vol saber sobre algun tema com la violència masclista.
RdR: Quan una dona acut al vostre servei, com és el seu grau d’afectació psicològica i emocional?
S.R: Vénen molt vulnerables, amb molta inseguretat i emocionalment molt perdudes; no saben ben bé on estan. Molts cops no ho veuen, tot i que si vénen aquí i ens diuen que pateixen maltractaments, ja han fet un pas molt gran. Altres vegades, en canvi, ho tenen tan interioritzat que només vénen per a que les ajudem a separar-se, però quan rasques una mica comencen a sortir moltes altres coses. Normalment necessiten sempre algú que les situï.
RdR: Fins on arriba la vostra implicació?
S.R: A nivell psicològic fem tot l’acompanyament fins que acaben el procés, o com a mínim fins que estan fortes com per afrontar-ho elles soles. Com que vénen perdudes, fem que es trobin i treballem en tot el necessiten per a que ho puguin afrontar, fent que acceptin el maltractament i es recuperin d’aquesta violència que han patit.
RdR: Un dels més afectats són els nens i les nenes. Com gestionen aquestes situacions?
S.R: Moltes dones que han acudit al nostre servei ens han dit que els seus fills i filles tenen problemes, ja siguin conductuals o emocionals. A més, molts cops elles mateixes es culpabilitzen. Si llavors els preguntes la raó per la qual han aguantat tant, sovint et diuen que la raó són els fills. Nosaltres intentem que vegin que pensar això és erroni, ja que la situació és contraproduent per a les criatures. Els fills i les filles necessiten un espai familiar en pau, que pugui solucionar conflictes de forma assertiva. En aquestes casos els nens i nenes no troben aquest espai, sinó que veuen una violència que molts cops reprodueixen. D’aquí provenen els problemes conductuals i emocionals, d’ansietat i més endavant d’estat d’ànim.
RdR: De quina atenció psicològica poden disposar els nens i les nenes si així ho necessiten?
S.R: Si són menors de 6 anys els solem derivar al DAPSI (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç), on es fa l’atenció psicològica de la petita i primera infància. Els majors de 6 anys han d’acudir, però, al CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Catalunya).
RdR: Quina edat té la majoria de dones que acut al vostre servei?
S.R: Tot i que ve gent de totes les edats, fa poc hem consultat les dades d’enguany i el gruix de dones que ve té entre 20 i 55 anys. Per què? Les dones més joves no acudeixen a nosaltres perquè encara no tenen gaire experiència.A més, és probable que no identifiquin bé si són víctimes de maltractaments i ho vegin com la forma natural de relacionar-se. A part, tampoc solen conviure amb la parella, que és on sovint es donen els casos de violència vers les dones.
Quant a la gent més gran, succeeix quelcom similar. Se sol pensar que toca aguantar, ja que abans les dones rebien aquesta educació. Si l’home la cridava, no passava res. Qui acudeix més, doncs, al nostre servei? La població més sensibilitzada.
És molt important, doncs, que realitzem una tasca de sensibilització i que s’identifiquin quant abans millor els maltractaments. És el que dèiem a la xerrada de l’altre dia, on parlàvem de violències invisibles. Quan t’escridassen, t’insulten o t’humilien també es considera maltractament.
El Cicle de la Violència
Quan preguntem a Sarabel Ruiz per les raons que duen una dona a retirar una denúncia, ens explica la Teoria del Cicle de la Violència. Aquest cicle comença amb la crescuda de la tensió a mesura que s’incrementa la violència verbal o física, i continua amb l’explosió de la situació. En aquest moment esclata la violència, fet que porta a posar la denúncia. Després, però, arriba la lluna de mel. En aquest últim pas, l’agressor manifesta el seu penediment i la dona acaba reconciliant-se amb ell
Aquest cicle pot esdevenir indefinit, raó per la qual és important l’atenció psicològica en casos de violència de gènere. “Nosaltres intentem que la dona entengui la situació i pugui trencar amb aquest cicle, evitant així que torni a succeir”, manifesta Sarabel.
