Sarai Matillas: ‘Vaig voler fusionar la terra on vaig néixer i la terra on he decidit viure’

La Sarai Matillas és una jove ripolletenca que porta dos anys vivint a la ciutat palestina de Ramal·lah, on ha creat la marca “I eat shoes”, sabates fetes de manera artesana. Es tracta d’una combinació entre la sabata tradicional catalana, l’espardenya, i el teixit típic palestí, una idea que ha tingut molt bona acollida tant a Palestina com a les xarxes socials i que ha animat la Sarai a continuar la seva formació. A banda de la seva experiència com a sabatera artesana, la Sarai també ens explica la seva experiència a Palestina.
.

Sarai Matillas: És difícil descriure l’experiència a Palestina, ja que es una història agredolça. La vida a Palestina és molt bonica en termes socials, ja que la gent és molt amable. Aquí coneixes literalment a tothom, i tothom et coneix a tu. Mai no estàs sola i qualsevol problema que tens et sents molt acollida. A més, és molt fàcil integrar-se en la societat, fer amics locals i de tot arreu del món. D’altra banda, la vida aquí es difícil pel fet de l’ocupació, tot i que t’acostumes a viure entre murs, soldats, armes i enfrontaments, sí que et passes tot el dia rebent noticies negatives, que minven el teu estat anímic. A més has de viure amb el fet de perdre amics que han sigut assassinats pels soldats israelians, o altres amics que han sigut empresonats a presons israelianes sota detenció administrativa, com és el cas del meu amic Abu Sakha, pallasso del circ palestí, que ja fa 8 mesos que es troba a una presó israeliana al Negev. Sembla difícil acostumar-se, hi ha gent que té por, però realment després d’una temporada ja t’has acostumat a qualsevol aspecte de l’ocupació, i el teu estat anímic es torna una barreja d’emocions.
.

SM: A Barcelona jo era activa per la lluita Palestina, especialment en el moviment BDS (Boicot, sancions i desinversions a Israel). Amb el BDS i altres organitzacions fèiem manifestacions, ocupacions… on venia gent amb moltes preguntes. Està bé saber de Palestina a través de llibres i premsa, però jo tenia la necessitat de saber realment què passava, com era la gent, la vida, la cultura, els problemes reals in situ, per poder tornar un dia a Barcelona i tenir respostes reals.

SM: És molt difícil respondre aquesta pregunta en poc espai. La situació a Palestina és molt complexa i multidimensional, on es combinen aspectes polítics, socials i financers dins d’un règim d’opressió sistemàtica i una contínua ocupació militar i civil als palestins. Per ser més específica, diàriament es violen els drets bàsics dels palestins, a més de veure’s sotmesos a polítiques de fragmentació de la identitat i territorial entre Cisjordània, Gaza i Jerusalem, a més de les ciutats i pobles palestins que es troben sota la llei israeliana des de 1948. Entre d’altres, podríem enllistar limitacions extremes com la llibertat de moviment, gran percentatge de desocupació, falta d’accés a recursos naturals i a terres que pertanyen a famílies palestines, expansió il·legal de les colònies israelianes a Cisjordània, detencions administratives, incursions militars a qualsevol hora, mancança de justícia, i molt important, la sistemàtica negació al poble palestí per l’autodeterminació.

SM: A mi m’encanten les espardenyes i aquí és impossible trobar-ne. Sempre que un amic venia de visita li demanava que em portés espardenyes per poder pintar-les i regalar-les. Així va sorgir la idea: fer una espardenya, sabata típica catalana amb el teixit típic palestí. És a dir, una fusió entre la terra on vaig néixer i la terra on he decidit viure. Aquesta fusió em sembla molt simbòlica, i a més ha sigut una manera d’introduir l’espardenya a l’Orient Mitjà. Ha tingut una rebuda molt gran, no només a Palestina, també a llocs com Kuwait, Dubai… ha sigut una sorpresa enorme trobar-me amb aquest èxit. Les soles les compro a Barcelona i la tela és una tela beduïna que normalment es fabrica a Hebrón.

SM: Fa gairebé 3 anys i mig vaig començar a fer sabates a un taller de Barcelona. Sempre havia volgut fer sabates, però és una professió en perill d’extinció. No només ja no es troben sabaters, sinó que si en vols aprendre has de pagar molt. Quan vaig venir a Palestina, vaig haver de deixar de fer sabates i això m’entristia molt. Però la sort va fer que la primera setmana a Ramal·lah conegués un sabater artesà que va obrir-me les portes del seu taller. Ara ja he après molt i per això he decidit continuar amb la meva formació temporalment en altres països.

SM: L’artesania està tornant ara a Catalunya. A Barcelona hi ha un corrent artístic basat en l’artesania i les tècniques tradicionals, però per poder arribar a aquest tipus de producte has de pagar molt. A Palestina l’artesania és de subsistència. Els artesans hi són perquè es necessiten i encara es mantenen aquestes professions tradicionals. A Palestina, l’artesania no es considera un producte de luxe, així que trobes qualsevol tipus d’artesania per un preu popular.
.
Tornada a Barcelona