Sense solucions per als desplaçaments de les persones amb mobilitat reduïda

“Si vull baixar a veure el mar, no puc; si vull anar a Barcelona a sopar o anar al cinema, tampoc”. La Maria José fa quatre anys que pateix la síndrome de cushing, una malaltia minoritària provocada per una negligència mèdica. “A casa vaig amb un bastó i quan surto al carrer utilitzo una cadira de rodes elèctrica, però no tots els autobusos són adaptats i quan arribes a la parada moure’s pel carrer és difícil”, es lamenta perquè “no tinc diners per comprar un cotxe adaptat i no em puc permetre pagar 60 euros de taxi cada cop vull anar a Barcelona”. El problema que ella explica el comparteixen també altres veïns amb mobilitat reduïda i el que demanen és una ajuda econòmica per tal de poder utilitzar taxis adaptats. En 2011 aquesta va ser una de les primeres reivindicacions de l’entitat Apadir, ja des de la seva creació. Ho van proposar a l’Ajuntament però la resposta va ser”no hi ha diners”. Ho confirma la regidora de serveis socials, Maria Lladó. Tant des d’Apadir com Lladó es mostren oberts a tornar a debatre sobre aquest problema perquè com apunta la regidora “és injust, som conscients que hi ha un col·lectiu de persones que té aquesta necessitat i estem disposats a estudiar com es podria resoldre però és cert que en 2011 es va mirar i no podíem assumir el cost, els darrers anys ja no hem mogut res més” explica i afegeix “fins ara es faciliten els desplaçaments per l’atenció mèdica o els escolars però cal donar resposta també a altres viatges”.