Sergi Bayó: ‘Al principi semblava que es volgués minimitzar la magnitud del problema’
Els Estats Units ha passat a ser el país amb més casos detectats de coronavirus i Nova York és un dels estats més afectats. Parlem de la situació sanitària al país amb en Sergi Bayó, un jove periodista ripolletenc que resideix actualment a la mateixa ciutat de Nova York. En Sergi, que va formar part de l’equip de la Revista de Ripollet, es va traslladar al 2018 als Estats Units després de cursar un Màster en Màrqueting Digital i estar un temps treballant en una agència. Ara treballa al departament de màrqueting d’una agència de publicitat de Nova York. En Sergi ens explica que, tot i que sap que tornarà, encara li queda recorregut professional i coses per aprendre a la ciutat dels gratacels.
Revista de Ripollet: Estats Units i en especial l’estat de Nova York estan començant a veure’s fortament afectats per la COVID19. Com ho esteu vivint des d’allà?
Sergi Bayó: Ho vivim amb preocupació. Hi ha hagut un augment important de casos des que hi ha més tests disponibles. Al mateix temps, i suposo que com a molts llocs, ens hem hagut d’adaptar a una nova rutina. Tant el meu marit, l’Altaïr, com jo treballem des de casa. I això, quan vius en un estudi de 30 metres quadrats típic de Manhattan, pot arribar a ser complicat. Les nostres respectives empreses ens han enviat un segon monitor, i de les 9h fins a les 18h, la taula del “menjador” es converteix en una sala d’operacions amb 4 pantalles. Un cop acaba la jornada laboral, es retira tot i es comença a preparar el sopar.
També és preocupant tenir tota la família lluny. La meva mare és pediatra i està constantment exposada, i la de l’Altaïr és infermera en un hospital de Barcelona.
RdR: Heu pensat en tornar?
S.B.: De moment no ens hem plantejat tornar arran de la pandèmia, ja que esperem que sigui una cosa passatgera. Vam comentar que seria una gran idea estar a casa, a Catalunya, i continuar treballant des d’allà per a les nostres respectives empreses, cosa que seria tècnicament possible. Malauradament, les actuals restriccions per viatjar ens han fet treure aquesta utopia del cap.
RdR: El president, Donald Trump, feia referència fa uns dies a que la recessió econòmica faria més mal que la crisi sanitària. Amb els Estats Units com a país que més contagis té, sembla que el president està rectificant. Quines són les mesures de contenció? S’estan endurint?
S.B.: Era d’esperar que Estats Units es convertís en el país amb més contagis, ja que té més de 330 milions d’habitants. En quant a les mesures, la més xocant va ser la prohibició de viatjar als Estats Units des d’Europa i d’altres països. Aquesta mesura va arribar fa una mica més de dues setmanes, i fins aquell moment la situació semblava que no fos tan greu. De fet, nosaltres teníem una amiga visitant-nos, i va haver d’avançar el vol de tornada per l’endemà per por a quedar-se atrapada als Estats Units. Aquesta prohibició va ser l’inici de tot un seguit de prohibicions o recomanacions que s’assemblen a les que s’han pres a la resta de països, però potser una mica més “light”. Per exemple, tots els treballadors ens hem de quedar a casa, excepte aquells que es consideren essencials. La cosa està en qui entra dins d’aquesta categoria. Aquí, s’han considerat essencials serveis com auditoria i finances, o fins i tot les botigues que venen exclusivament licors.
RdR: Com està afrontant la situació l’estat de Nova York? Quan van començar les mesures de confinament?
S.B.: A l’estat de Nova York es va declarar l’estat d’alarma la primera setmana de març. La diferència amb Espanya, però, és que aquí no estem en quarantena 100% obligatòria. Suposadament, podríem sortir al carrer sempre que practiquem la distància social, tot i que a la pràctica tothom es queda a casa. Per altra banda, la majoria d’empreses han sigut més previsores, i l’estat de Nova York va enviar a casa tots els treballadors no essencials abans que Espanya. En el meu cas, a principis de març el CEO ens anunciava que era voluntari treballar des de casa, i que probablement en dues setmanes seria obligatori. I així va ser!
RdR: S’està veient que molts països han subestimat els efectes del coronavirus. Tenint com a precedent països com Espanya i Itàlia, que s’han vist especialment afectats per aquesta crisi sanitària, creus que els Estats Units haurien d’haver pres mesures molt abans?
S.B.: La veritat és que sí. Al principi semblava que es volgués minimitzar la magnitud del problema, i tampoc hi havia tests disponibles per a la població, de manera que els casos de coronavirus eren oficialment molt baixos. Fins fa poc, als Estats Units, amb més de 330 milions d’habitants, s’havien fet menys tests que a Espanya. Ara, en qüestió de dues setmanes, s’ha convertit en un dels països del món que ha fet més tests. Probablement també per això s’ha convertit en un dels països amb més casos oficials.
Als Estats Units ha arribat una mica més tard, però les mesures són semblants
RdR: Veus cert paral·lelisme amb el que estem vivint a Espanya i el que esteu vivint vosaltres als Estats Units?
S.B.: Sí. Potser aquí tot ha arribat una mica més tard, però les mesures són semblants. A nivell econòmic, però, sembla que els Estats Units està centrat en prendre mesures per combatre els efectes negatius de la pandèmia sobre l’economia. Una cosa he de dir: aquí tampoc no tenim paper higiènic!
RdR: En un país on la sanitat està tan privatitzada, com s’està gestionant la crisi sanitària provocada pel coronavirus? Com pot repercutir això a les persones que no tenen assegurança mèdica?
S.B.: S’ha anunciat que almenys els tests seran accessibles per tothom, encara que no es tingui assegurança mèdica, amb la condició que es tingui febre. A més, sembla que totes les assegurances cobriran el tractament contra el virus. Hi ha poca gent que no estigui coberta, ja que existeix el Medicaid, un programa que ajuda a persones amb pocs recursos a pagar els costos mèdics, i el Medicare, per a les persones grans. En el cas, però, que no haguessis decidit tenir assegurança i no qualifiquessis pel Medicaid o Medicare, segurament hauries de pagar-te el tractament tu mateix. També cal mencionar la llei aprovada de pla d’estímul a l’economia, amb una aportació de 2 trilions de dòlars, que aniran en gran mesura destinats a ajudar els ciutadans, empreses afectades per la situació actual i al sistema sanitari.
RdR: S’ha arribat al col·lapse del sistema sanitari a la ciutat de Nova York?
S.B.: El sistema sanitari s’està començant a col·lapsar, però també estem veient com s’estan habilitant espais per tal que funcionin com a hospitals a una gran velocitat. Ara mateix tenim un vaixell hospital de la US Navy (el USNS Comfort) atracat al riu Hudson, que atén urgències per tal que els hospitals puguin atendre més pacients de COVID-19.
