Sergi i Núria Serrano: ‘Un company totalment escèptic més d’un cop s’ha qüestionat què estava passant’
En Sergi Serrano ha vingut una setmana a Ripollet per passar uns dies amb la família. Viu actualment a Londres i treballa a Levant TV, una televisió que emet per Internet.
Aprofitant la seva visita al municipi, també ha gravat dos nous capítols de la producció que dirigeix: Paranormal. A la sèrie, els seus companys de gravació i ell visiten llocs abandonats per tal de buscar “el misteri, alguna cosa no resolta” i “contactar amb l’energia”. La Núria, la seva germana, forma part de l’equip. “Hem viscut moltes coses. Algunes d’elles no han tingut resposta”, expliquen.
RevistadeRipollet: Sergi, com van aquests dies amb la família?
Sergi Serrano: Doncs molt bé! Estic molt content, i passant calor…
RdR: Esteu fresquets a Londres, oi?
S.S: Ara mateix a Londres hi ha una ona d’aire fred i, per tant, hi ha un fort contrast de temperatura entre allà i aquí. Però estic força content perquè puc anar a la platja, gaudir del sol, veure la família i també els amics i… De pas, fer alguna producció de cap de setmana.
RdR: Què has estat gravant?
S.S: Precisament aquest passat diumenge vaig estar gravant un parell de capítols de la meva última producció: Paranormal. En un dia vam gravar dos capítols. Van ser moltes hores de rodatge i vam passar calor, però ens ho vam passar bé.
RdR: Ens pots revelar en exclusiva on els heu gravat? En altres capítols has visitat llocs com Marmellar.
S.S: No, no puc revelar-ho (riu)! Inclús hi ha alguns arxius que encara no he pogut revisar si s’han gravat bé. Els capítols seran per a la tercera temporada, prevista després d’estiu.
RdR: Esperarem… Ens pots dir com ha nascut la sèrie?
S.S: A diferència de la resta dels meus treballs, Paranormal (http://www.sergiserranogarcia.com/paranormal) no és ficció. Tot el que veus és tal com va passar, sense guió.
A part d’això, Paranormal neix de vàries aficions meves. M’agrada el món audiovisual, el gènere del terror i anar a llocs abandonats. He anat a llocs com l’Hospital del Tòrax, així com d’altres als quals ja no s’hi pot accedir. En aquests llocs busquem el misteri i si hi ha alguna cosa que no està resolta. Volem contactar amb l’energia.
RdR: Es podria dir, doncs, que Paranormal és una serie online sobre parapsicologia?
S.S: Exacte, de fet a la web de Paranormal tinc posat que els fenòmens paranormals són aquells que estudia la parapsicologia.
RdR: Quin propòsit perseguiu?
S.S: La sèrie és sense ànim de lucre. Tenia molta curiositat. He vist pel·lícules sobre això, i també conec persones realment sensitives que han vist certes coses. Fins on arriba la veracitat de tot plegat?
Per aquesta raó vaig decidir que volia viure-ho en persona. I ja et dic que hem viscut moltes coses, algunes de les quals no han obtingut resposta. A vegades també hem passat por.
RdR: Por en quin sentit?
S.S: Primerament, hem de saber que anar a un lloc abandonat és perillós, et pot caure un sostre a sobre.
També hi ha la perillositat de fer una ouija o contactar amb energies. Fins i tot un membre del nostre equip totalment escèptic més d’un cop s’ha qüestionat què estava passant. Hem sentit tots sons que no sabem d’on han vingut, o sons que només s’han enregistrat a dues càmeres. Tot això ens fa pensar que hi ha part de veracitat. Volem arribar a més, però.
RdR: Fins a on?
S.S: Fins a viure una experiència més forta del que hem viscut. Hem tingut petits contactes només.
RdR: Perquè creus que es produeixen aquests contactes o es manifesta l’energia?
S.S: Estem constantment travessats per energia que no veiem. N’hi ha de dos tipus. La majoria és residual: són cops, veus o sons que reboten per l’espai infinites vegades i que es van repetint, sovint durant centenars d’anys.
Es diu, però, que també hi ha energies que estan en aquest món i que són intel·ligents. Què passa si jo pregunto a quin any estem o a quin any va morir una persona X i una veu que jo no escolto em respon en forma de psicofonia, i això queda enregistrat? Aquí hi ha contacte. A vegades, si hi ha entitats que es puguin manifestar i els ho demanem, registrem una forta pujada electromagnètica. A través dels nostres dispositius en tenim constància.
RdR: Quins dispositius fer servir?
S.S: Portem ara mateix un dispositiu de lectura de camps electromagnètics: el KII. Òbviament, hi ha l’energia electromagnètica que ens rodeja a tots, la de la pròpia Terra, la dels ordinadors o la del Wi-Fi.
Això no obstant, amb els mòbils apagats i estant a un lloc abandonat, sense electricitat, pots trobar-te amb una pujada d’energia. Després, analitzant el material gravat, ens hem trobat a vegades veus de persones que òbviament no estaven allà amb nosaltres a les 12 de la nit.
RdR: Què és el que més por us ha fet de tot el que heu viscut?
Núria Serrano: Una de les experiències que he viscut amb més por va ser quan estava sola, en un dels moments en què ens separem. Em trobava sola en una bodega, i sentia que algú m’estava mirant. Sentia la seva presència. No vaig sentir cap soroll, però sabia que no estava sola. Quan vam muntar el vídeo, vam poder escoltar clarament la respiració exagerada d’una persona.
Sergi Serrano: Són aquestes i moltes més les coses que científicament no hem pogut provar, però que a nivell personal et fan dir… Òstia, no trobo una resposta.
.
Oportunitat a l’estranger
En Sergi va decidir dedicar-se a nivell professional al món audiovisual cap a l’any 2008. Tot i que va començar al Centre d’Estudis Cinematogràfics, els millors professors d’aquest centre van crear una nova escola de cinema: Bande à part, on en Sergi va finalitzar els seus estudis
Després de fer alguns treballs puntuals i d’ampliar el seu currículum amb els seus curtmetratges (de fet, ha participat en concursos locals com el de Curtmetratges), va decidir fer un curs d’anglès a Brighton (Anglaterra). Allà va començar a buscar feina, però no va ser fins que va decidir buscar-ne també a Londres que va tenir sort. Allà Levant TV va contractar-lo i, en tan sols un any i mig, ja li han donat l’oportunitat de ser director dels programes diaris i els telenotícies.
.
Agraïments per l’ajuda rebuda a: I.U.
.
