Sergio Legaz: “El mòbil és més que una addicció. Acapara a tothom les 24 hores del dia”
La majoria de la població té un mòbil d’última generació a la butxaca. Però Sergio Legaz és un ‘rara avis’. Aquest llibreter madrileny, que fa dos anys que viu aquí, s’ha desenganxat dels ‘smartphones’. Va veure com n’és de preocupant la situació i va decidir escriure ‘Sal de la màquina’ en el qual explica la seva experiència i posa en relleu aquesta problemàtica
Revista de Ripollet: Quan veus que els ‘smartphones’ són un problema i neix la idea del llibre?
Sergio Legaz: Abans de res he de dir que el llibre no és cap lluita en contra de la tecnologia ni, sobretot, en contra dels telèfons intel·ligents. Però un dia que anava en metro, la típica escena és l’ambient apocalíptic, quan entres a un vagó de metro i veus a tothom enganxat a la pantalla del seu mòbil. Fa pocs anys no es veia. És una escena que si la veus en cru és bastant impactant, sona com a ciència-ficció: ‘tots controlats per pantalles’. És distòpic a l’estil Orwell o del llibre ‘Un mundo feliz’ d’Aldous Huxley. Doncs un dia vaig entrar al metro, no anava mirant el meu mòbil casualment, i en mirar al meu voltant em vaig trobar l’escena i em vaig quedar impactat. Em va mobilitzar per començar a desenganxar-me i trobar moments de desconnexió. A partir d’aquí va començar la meva reflexió, anàlisis i indagació per generar el llibre.
RdR: Com deixes d’estar enganxat al mòbil?
S.L: El primer que vaig fer va ser desactivar les notificacions de Telegram i Whatsapp, simplement això. Vaig seguir consultant el mòbil per veure les notícies, els missatges, els correus… En desconnectar-lo em vaig adonar que a part de les notificacions sonores també hi ha les vibratòries i les lumíniques. Quan t’envien un missatge t’apareix un petit avís a la pantalla que inconscientment et fa mirar, això t’incita a agafar el mòbil. Vaig desactivar els tres tipus de notificacions, en el llibre explico com es fa però segur que la majoria d’usuaris sap fer-ho. L’avantatge d’això és que un mateix decideix quan vol consultar el mòbil en lloc d’estar contínuament contestant tots els missatges que ens arriben a cada minut. Com és tan continu al final es converteix en invasiu i responem de forma automàtica, reaccionem com un ressort. Si desactivem les notificacions parem una mica això, prenem el control i es redueix el temps que mirem aquella aplicació.
RdR: Els ‘smartphones’ són una addicció?
S.L: Són molt més que una addicció. Cap addicció t’acapara les 24 hores del dia. I, el més important, afecta potencialment a tota la població de forma transversal. Pel carrer pots veure des de nens ben petits que ja van amb el mòbil fins a jubilats i jubilades que han après a utilitzar-lo, i sobretot tota la població restant. És igual el nombre d’ingressos o la teva ideologia política, sempre estem utilitzant aquesta tecnologia a totes hores. Això ho diferencia de qualsevol altre addició, per això penso que està en un altre nivell. Dir que és una addicció és un tòpic que li resta importància i això fa que no ens preocupi suficient. És molt acaparador i envaeix la nostra consciència.
RdR: En el fons fas activisme. És pot revertir la situació actual?
S.L: Sí, jo m’he tret dels telèfons intel·ligents i molta gent ho ha fet. Segueixo utilitzant mòbil, un dels antics, però a vegades utilitzo el ‘smartphone’ de la meva parella i no passa res, el més important és evitar que tot això no ens envaeixi. Hi ha molts passos intermedis per treure’s el mòbil: potser no utilitzar internet o desinstal·lar algunes aplicacions. Cadascú pot escollir fins a quin punt vol dependre del mòbil. Per descomptat que es pot. Visc més tranquil, tinc més temps, em concentro més, estic més relaxat… em trobo més jo mateix, centrat en mi i amb la ment més clara.
RdR: Tant ens treu el mòbil?
S.L: El problema principal és que ens roba temps, quantitats enormes de temps i el que ens dóna a canvi no és quelcom profund, no és res que ens aporti de forma important a la nostra vida. Tots són continguts superficials, petits fragments d’informació. És una espècie de catàleg infinit que mirem contínuament en el qual cerquem contingut rere contingut sense parar. I això ens ocupa tota l’atenció i alhora ens roba tot el temps que podríem gastar en fer altres coses més productives. Per exemple ja ningú s’avorreix, quan algú li passa ràpidament agafa el seu mòbil. Abans de l’avorriment sortien coses molt interessants com la ciència, la poesia, la filosofia… o simplement compartir temps amb família o amics. En una balança crec que estem entregant molt a canvi de continguts multimèdia.
RdR: Amb tot això en què es basa el llibre?
S.L: Vaig fer un procés de desconnexió que he deixat reflectit al llibre en forma de vuit suggeriments perquè la gent es desconnecti una mica. A més faig una reflexió sobre diferents aspectes d’aquesta tecnologia. Per exemple parlo de com ens roba temps, consciència, imaginació, descans… o com afecta les nostres ments. També parlo de la motxilla social que comporta. Un altre capítol del control que hi ha sobre els perfils de la gent, com recopilen dades sobre nosaltres. I així desgrano capítol a capítol com ens afecten. És un treball de recopilació de tres anys. La segona edició és la definitiva perquè he acabat la cerca d’informació. Hi ha testimonis de persones que han treballat a Silicon Valley i es penedeixen d’allò que han creat. Com el creador dels ‘m’agrada’ de Facebook que admet que és un monstre que se’ls ha escapat de les mans i ell busca desconnectar de la seva vida.
