Sergio Oruj: “Segona B és la categoria on es mereix estar el Futbol Sala Ripollet”
Dues temporades després de baixar categoria el Futbol Sala Ripollet ha retornat a Segona B per la porta gran. Amb vint-i-tres victòries, dos empats i una derrota i uns números espectaculars: catorze punts per sobre del segon amb 177 gols a favor i 76 en contra. Sergio Oruj ha estat l’encarregat de guiar l’equip en una temporada brillant. Oruj ha entrenat en diferents categories del club i farà dues temporades i mitja va penjar les botes abans d’hora per entrenar al primer equip. Ara l’ha portat al lloc que li correspon
.
Revista de Ripollet: L’any passat us vau quedar a tocar de l’ascens. Què ha canviat aquest any?
Sergio Oruj: El primer que ha canviat ha sigut la plantilla. L’any passat vam tenir una plantilla curta. En canvi aquest any he comptat amb dotze jugadors i després he incorporat un altre. Vaig buscar jugadors que no tinguessin l’estil de l’equip per aportar noves prestacions. Per exemple, un golejador o gent forta en defensa.
.
RdR: Quines altres claus destaques de l’ascens?
S.O: Els jugadors que es van quedar tenien ganes de pujar i els nous van venir amb la mateixa il·lusió. Aquestes ganes s’han notat en els entrenaments, han anat al límit i han sigut intensos, i això es nota als partits.
.
RdR: Us ha ajudat preparar-vos amb el DuoFitness?
S.O: Sí, tenim dos dies de pista i dues vegades al mes anem al gimnàs amb el Txema Clarés. On jo no arribo, ell sí. Aquesta temporada hem sigut més constants amb això i s’ha traduït a la pista.
.
RdR: Catorze punts per sobre del segon. Com s’explica tanta superioritat?
S.O: L’any passat, a la segona volta, només vam perdre un partit i vam empatar un altre. La derrota va ser contra el líder. La línia va ser ascendent i molt bona. A la penúltima jornada, quan ja sabíem que no pujaríem, vaig dir als meus jugadors que em sabia greu no pujar però l’any següent els vaig dir que anirien sobrats. Són jugadors que estan una categoria per sobre.
.
RdR: 177 gols a favor, 76 en contra. Només dos empats i una derrota. Costa de creure.
S.O: Hem sigut molt competitius a cada partit. En la majoria hem marcat al primer minut. La premissa era que gaudissin sense por a res. Són jugadors molt ofensius. Un ha marcat 35 gols i dos han fet 20. En defensa s’ha treballat bé i els porters han estat a l’alçada.
.
RdR: Potser té més mèrit perquè el teu estil de joc és molt diferent del que practiquen la resta d’equips.
S.O: La majoria d’equips que et trobes juguen molt tancats en defensa i a la contra. El futbol sala que m’agrada és jugar a tenir la pilota, jugar entre línies, guanyar l’esquena, profunditzar… També tinc la sort de tenir jugadors amb qualitat per poder-ho fer. Quasi tots els equips s’han tancat perquè érem el líder. Si han vingut a buscar-nos, i estàvem inspirats, s’enduien una golejada.
.
RdR: També té mèrit que la majoria de jugadors vénen del planter.
S.O: Guerra, Juanito, Portillo, Iván Avilés, Barceló… tots els que han jugat al planter han sigut i són la base de l’equip que coneixen el meu estil perquè he jugat amb ells o els he entrenat en altres categories. Els fitxatges són un gran reforç. Fa molt que els jugadors siguin de la casa i, també, que la majoria entrenin. Tots estan molt implicats amb la base i això fa que els més petits vulguin venir a veure’ns.
.
.
.
RdR: En Copa Catalunya heu fet un bon paper. S’han complert les expectatives?
S.O: El primer objectiu era guanyar la lliga, el segon arribar el més lluny en Copa. El quadrant ens permetia arribar a la final a quatre. Vam golejar al Natació Sabadell, equip de categoria superior, i ens va fer fora el Mataró, equip també una categoria per sobre, on els jugadors cobren i vam perdre als penals. Ens vam quedar a dos partits de la final a quatre.
.
RdR: L’afició quin paper ha tingut?
S.O: Molt important. A casa podem comptar amb 400 persones i fora amb 60. Han sigut molt propers. Quan el jugador no arribava ells han animat i ens han ajudat. En aquesta categoria no es troben aficions així.
.
RdR: Que pengessis les botes i directament entrenessis a l’equip com ha ajudat?
S.O: Jo he jugat molts anys en aquesta categoria i viure-la des de la pista m’ajuda a saber quin tipus de jugadors necessita l’equip. Com he sigut company de molts d’ells jo sé fins on els puc exigir. I si els d’aquí estan al màxim els que vénen de fora també ho estan.
.
RdR: Segona B és el lloc que us pertany?
S.O: Sí, és la categoria on es mereix estar el Futbol Sala Ripollet. És una categoria semiprofessional. Per nosaltres, és la categoria perfecta per jugar a futsal. És molt difícil anar més amunt però si fem bé les coses, d’aquí a uns anys, sí que podem lluitar-ho. Per què no?
.
RdR: També cal valorar tota la feina del club.
S.O: Tenim el Juvenil a la màxima categoria i el Femení es mantindrà a Segona A. Els tres equips estan en Federació Espanyola, pocs equips ho poden dir. També es nota tota la feina que s’ha fet al planter. Sempre intentem treballar amb la gent de Ripollet. Ara mateix tenim 230 nens amb deu anys d’Escola. L’equip de coordinació i entrenadors som una família i tots anem en la mateixa línia.
.
.