Sílvia Miguel i Jordi Giménez: “Ens agradaria trobar aquí el mateix caliu que hem rebut a Andorra”
La Coral va participar diumenge del concert ‘Missa en do menor’ de Mozart a Sant Julià de Lòria (Andorra). El recital, amb les sopranos Jonaina Salvador i Alexia Vàzquez, el tenor Jordi Casanova, el Jordi Giménez estrenant-se com a baríton i una camerata professional, va ser tot un èxit i una gran experiència. El 2 de març a la tarda el faran aquí malgrat no haver trobat el suport desitjat.
Revista de Ripollet: Com va sorgir la idea d’aquest projecte?
Jordi Giménez: Va néixer a partir de ‘Cançó d’Amor i de Guerra’ que vam interpretar el passat mes de juny amb la Cobla Catalana dels Sons Essencials. L’espectacle era una coproducció entre Andorra Lírica i la Cobla i a cada lloc on es feia si hi havia una coral local se’ls hi convidava a cantar. Nosaltres vam cantar aquí a Ripollet i després d’aquest concert la Jonaina Salvador, d’Andorra Lírica i soprano solista en l’espectacle, em va dir que volia fer més coses amb nosaltres. I em va trucar al final de l’estiu per proposar-se fer la Gran Missa en Do Menor.
RdR: Un repte.
J.G.: I tant. Jo coneixia la missa perquè la toco com a músic sovint i sé que és una obra gran. Vaig pensar que si treballàvem molt fort ho podríem fer però la data afegia pressió. Els cantaires s’havien de posar les piles, calia treballar a un ritme que no havíem fet mai abans. Vaig confiar que tothom respondria i així ha estat.
RdR: Com vau formar el grup?
J.G.: Aquests projectes s’acostumen a fer amb convocatòries obertes i participatives. Vam ser 32 cantaires, trenta nostres i dos d’Andorra. Eren membres de Veus del Vallès amb reforços de la Coral Tradicional, joves de la Coral Contratempo i dues persones que no són de l’entitat però que després del que han viscut s’hi faran.
RdR: Com ha estat el procés?
J.G.: Hem treballat des de l’octubre cada setmana, a vegades més d’un dia per setmana i quedant també per assajos parcials, per fer classes de cant, assessorament vocal, tècnic… Ha estat una feina que va més enllà del que acostuma a fer un cor amateur.
Sílvia Miguel: Amb l’afegit que dirigia el concert el Francisco-Antonio Moya, director titular de l’Orquestra Filharmònica de la Manxa i que hi havia cantants i músics professionals. Era pujar de nivell, tenia por perquè no veia clar que ho poguéssim fer en quatre mesos.
RdR: Però va sortir molt bé. Com heu viscut l’experiència d’anar a Andorra i d’actuar en un auditori, una església, plena a vessar?
S.M.: Com un viatge de colònies (riu). Em quedo amb un moment que em va emocionar moltíssim. En acabar el concert vaig veure com els companys s’abraçaven i ploraven, va ser una vivència molt forta. Segurament els integrants de l’orquestra que fan recitals així cada setmana es van sorprendre de veure’ns però és que ha sigut tanta la tensió, l’esforç i quan ja ho vam fer, va ser espectacular.
J.G.: Aquests moments són els que fan que pagui la pena. Va ser tota una gran jornada perquè allà a Andorra ens van fer sentir artistes de veritat i tota la feina feta ens ha fet evolucionar molt com a cor, en grup i individualment. Hem madurat tímbricament
S.M.: Va ser en arribar allà que vam ser conscients del que anàvem a fer. No estem acostumats a que la recepcionista de l’hotel ens desitgi sort per a l’actuació ni a veure cartells del concert als carrers.
RdR: I voleu traslladar tot això a Ripollet el pròxim 2 de març, és així?
J.G.: Sí, farem el concert aquí, volem compartir-ho, ara la gent sap que ho hem fet però volem que ho visquin.
S.M.: Voldríem que la gent, tothom, el poble, l’Ajuntament cregués en aquests projectes que hem fet. Des d’Andorra han cobert totes les despeses. El desplaçament, l’allotjament i necessitàvem un pianista per assajar, que va ser el Jordi Romero, i també ens ho van pagar. Volem que el Teatre Auditori s’ompli, ens agradaria trobar a Ripollet el caliu que ens han donat a Andorra. Que la gent valori que la Coral ha participat en la producció d’un espectacle professional i que el podran gaudir ells també.
RdR: No deu ser fàcil ni barat de portar.
S.M.: Portar aquí l’espectacle tindrà un cost de més de 6.000€ perquè cal pagar als músics, a les solistes, al director… I ho farem. I és així perquè quan el vam començar a organitzar amb Andorra Lírica ja teníem pensat portar-lo i es van buscar músics de Barcelona, per reduir-nos a nosaltres els costos. Però no està sent fàcil, no estem tenint sort. Hem buscat subvencions de la Generalitat però ara no hi ha cap a la que hi puguem optar. I a l’Ajuntament els hi vam preguntar com ens podrien ajudar, perquè això és una proposta que va més enllà de la nostra activitat habitual i que com a mínim ens cedissin el Teatre Auditori però no ha estat possible. Haurem de destinar un dels dos únics dies l’any d’ús gratuït que tenim per evitar haver de pagar també el lloguer.
RdR: Explica’ns això.
S.M.: Totes les entitats culturals podem sol·licitar fer ús del Teatre Auditori dues vegades l’any sense pagar. Si en vols més has de llogar l’espai. Nosaltres ens quedarem aquest any sense poder fer el festival de final de curs. Creiem que això no és just. Que no tenim les mateixes necessitats d’espai totes les entitats. Tant les que ens dediquem a les arts escèniques com les que no. I no demanem cap privilegi sinó que es modifiquin les bases perquè no té sentit que una entitat que fa macramé, per exemple i sense desmerèixer cap activitat òbviament, pugui gaudir del Teatre Auditori el mateix que una associació de teatre, de música o una coral. Així que ens agradaria entre totes poder canviar les bases d’ús.
RdR: I quina ha estat la resposta de l’Ajuntament?
S.M.: Ho vam enviar per mail i hem quedat amb el regidor de Cultura que traslladaríem la proposta al Consell de Cultura. Ens sembla una reivindicació lògica i volem saber el parer de la resta d’entitats.
RdR: Perquè no és un problema de manca de dates lliures.
S.M.: No, hi ha dates lliures però cal pagar el lloguer per assumir els costos de personal. Aquesta és una altra, més enllà de les bases pensem que l’Ajuntament hauria d’invertir en poder treure el màxim rendiment al Teatre Auditori i amb més personal tècnic es podria obrir més dies.
RdR: Trobeu que manca suport per activitats extraordinàries?
S.M.: Nosaltres aquest cop ho farem però segurament no podrem assumir projectes com aquest moltes altres vegades. I és una llàstima perquè creiem que són coses positives per al poble i que fan créixer l’entitat.
J.G.: Considerem que aquest concert és un regal per a Ripollet i ens agradaria que s’entengués així i que es reconegués la feina que hi ha al darrera.
