Solidaritat amb el Sindicat Andalús de Treballadors

Quan vivim un dels períodes de major injustícia social des de fa desenes d’anys, quan els qui tenen el poder no només no ens representen, sinó que actuen amb finalitats i propòsits contraris a la voluntat popular, retallant drets fonamentals. Ara, es fa més visible el Sindicat Andalús de Treballadors, que denuncia als poderosos, que porta a la primera plana dels mitjans de comunicació, i sobretot de les consciències, que en aquest sistema existeix la fam, l’explotació i la injustícia, i que els qui haurien d’actuar contra ella la potencien i aprofundeixen. Els Treballadors del Sindicat Andalús de Treballadors han denunciant amb les seves accions l’injust del sistema social en què vivim. Un sistema que permet que s’acumulin  grans fortunes mentre existeixen gairebé sis milions d’aturats, que es retallin serveis sanitaris mentre directius de la banca o la judicatura cobren indemnitzacions milionàries, o que els bancs rebin diners públics mentre ens desallotgen dels nostres habitatges. Tots els treballadors hem d’agrair les mobilitzacions i felicitar al sindicat per  tot el que ha aconseguit. Han recollit el sentiment i han donat un magnífic exemple de lluita mobilitzadora. Ja era hora que un sindicat de treballadors i treballadores actués saltant-se les normes del sistema. Ja era hora que en comptes de tanta reunió oficialista, amb la patronal, amb el poder, hi hagués uns sindicalistes al costat dels treballadors, denunciant que aquesta crisi és una estafa i passant a l’acció. És a dir, ja era hora d’un altre tipus de sindicalisme. Mentre els polítics de tots els colors, fins i tot els que es diuen d’esquerra i comparteixen sigles, critiquen les seves accions, cada vegada més allunyats del sentir els problemes del poble; els treballadors traiem pit i ens enorgullim de les denúncies que ha realitzat les marxes andaluses, reivindicant que un altre món és possible!
Els poderosos volen empresonar-los perquè denuncien els seus privilegis. Segurament recolzats pels jutges del Consell General del Poder Judicial o els membres del Consell d’Estat que reben els seus multimillonaris. En un país en el qual des del marit de la Infanta és un suposat lladre; en el qual molts polítics són encausats per xoriços, en el qual els directius de la banca, nomenats per pertànyer a un partit, arruïnen l’entitat i cobren indemnitzacions milionàries, en el qual els bancs venen accions preferents a ancians indefensos sense que cap autoritat actuï en la seva defensa, en el qual el Poder Judicial treu profit privat dels seus càrrecs; en el qual els milionaris augmenten la seva riquesa fins a aconseguir llocs de rànquing mentre realitzen acomiadaments amb els seus empleats, en el qual els que ens deixen sense educació i sanitat segueixen cobrant sous abusius, i els qui ens eliminen drets, indemnitzacions, pagues extres i vacances segueixen viatjant en “Classe Preferents. Aquests són els que s’atreveixen a acusar als treballadors del SAT de lladres i delinqüents? Quina vergonya! Qualsevol amant de la justícia social sap que la lluita és l’eina dels desposseïts i la solidaritat imprescindible en la lluites justes i la del SAT és un exemple.

Nicolás Castellano
Defensor dels drets laborals