Sònia Gatell: “Calen escoles municipals a tot arreu per garantir l’accés assequible a la música”
Ripollet i Badia eren els únics municipis del Vallès Occidental que no comptaven amb Escola Municipal de Música. El dia 1 d’octubre, per fi, s’obrirà un centre públic municipal d’ensenyaments musicals. Després d’un procés llarg i polèmic l’equip d’Espaiart, dirigit per Sònia Gatell, portarà a la nostra població la seva experiència en l’aprenentatge de la música.
Revista de Ripollet: Espaiart ha arribat a Ripollet. Com us presentaríeu als veïns i veïnes?
Sònia Gatell: Nosaltres com a marca ens definim com un centre de producció i difusió cultural. El primer de tot és que estem molt contentes de, per fi, estar aquí. Ja en teníem moltes ganes. Espaiart és un conjunt d’escoles, a nosaltres no ens agrada parlar d’empresa tot i que ho hem de ser perquè per poder funcionar necessitem aquest tipus d’estructura. L’escola principal la tenim a Castellar del Vallès, on gestionem diverses activitats artístiques. Treballem tant per Ajuntaments, per gestionar escoles de música, com per a AFAs, per fer extraescolars. Espaiart és un centre familiar, de concepte petit, però tenim l’esperit d’abastar diferents inquietuds de les tres disciplines artístiques. És veritat que ens dediquem molt a la música i creiem que és l’eix de moltes coses, però també fem dansa i teatre.
RdR: A l’escola només oferireu música?
S.G: L’encàrrec que se’ns ha demanat d’entrada, i per això estem aquí, és perquè l’Ajuntament ha tingut la voluntat de donar forma a la primera Escola Municipal de Música. Venim per posar la llavor. Sabem i valorem que abans s’ha fet molta música, estem convençudes que amb molta qualitat. L’Ajuntament va decidir crear una escola municipal i va obrir una licitació per decidir qui la gestionaria. Nosaltres estem contentes d’iniciar l’escola i esperem que estigui aquí per molts anys, sigui qui sigui qui la gestioni. És molt important que la construïm prou bé perquè en un futur funcioni independentment de qui la gestioni.
RdR: En bona part vau guanyar la licitació per presentar l’oferta més barata.
S.G: Vam presentar un projecte que no es va valorar tan bé com el d’altres propostes, però sí que vam presentar la millor oferta econòmica. La majoria de vegades, en aquests concursos, passa per davant del projecte pedagògic. De totes maneres estem convençudes que tenim un bon projecte, tot i que sabem que no pot agradar a tothom. En aquests processos també hi juga la sort, no saps quina oferta presentaran les altres propostes i has de posar-li un preu al valor de la teva feina. En altres licitacions ens ha passat que el projecte estava molt ben valorat, però l’oferta no era la més econòmica. Així vam perdre, per exemple, una escola que feia molts anys que dirigíem. Aquest és un joc que potser és una mica injust, però s’ha de jugar.
RdR: Tot i que no era el projecte millor valorat, segur que no es pot desmerèixer. Què oferireu?
S.G: Ens vam presentar des de la il·lusió. Crèiem que podem aportar i sumar a tota la feina que s’ha fet anteriorment. Nosaltres plantegem una escola oberta i dinàmica, des d’aquest punt volem crear i projectar allò que creem fora dels murs de l’escola. La música és per ser compartida. A través d’ella podem mostrar idees i iniciar projectes, en definitiva, il·lusions i somnis. Justament això és el que volem per als infants, joves i adults del poble que vinguin a estudiar. Com a representació de l’Escola Municipal de Ripollet entenem tot el que guarda relació amb la cultura com una eina que serveix per a la comunicació, el creixement personal, l’expressió… per això volem fomentar la creació i el consum de qualsevol activitat cultural dins i fora de les aules. Com es tradueix això? Fent audicions, concerts, participar en festivitats del municipi… Sobretot volem donar resposta a les inquietuds musicals del nostre alumnat.
RdR: A Ripollet estrenem escola municipal. Com valores que fins ara no hi hagués?
S.G: Primerament és una qüestió de voluntat política. Seguidament cal tenir possibilitat de fer-la. Està clar que aquí hi havia l’important que és que es feia música. Si ara hi ha voluntat i s’ha donat forma doncs toca celebrar-ho. Per què? Tots els municipis del món haurien de tenir escoles municipals de música perquè la gent tingui accés amb un preu més assequible que en una privada. A Espaiart tenim l’escola de Castellar que és privada i aquesta població té una de pública. A vegades em parlen d’aquesta com la competència i jo els hi replico que no ho és. Celebro que a Castellar hi hagi una escola municipal perquè tothom pugui estudiar música. Un altre tema és que per qüestions d’inquietuds, realitats o necessitats tu optis per una escola privada. La música genera tantes coses positives a la societat que és primordial que l’accés sigui universal.
RdR: Què aporta la música a la societat?
S.G: La música aporta molt a l’essència d’una persona. No cal ser músic, només cal fer música per ser més feliç i així aportis molt més a la societat. Un infant que fa música adquireix abans una intel·ligència emocional, sap calmar-se tocant un instrument o cantant, té més capacitat d’escolta, millor dicció, vocabulari i comprensió lectora. La música hauria de ser l’eix de qualsevol societat.
RdR: Tan important és la música?
S.G: La música ens acompanya des que naixem. En els moments més importants de la nostra vida sempre hi ha música. Està implícita en l’ésser humà a tots nivells. El nostre cor marca un ritme cada dia. Un infant que fa música creix amb uns valors i aprenentatges que li serveixen pel futur, més enllà de ser músic o no. En les primeres edats ajuda molt al desenvolupament de la persona. Si parlem dels joves, moltes vegades se senten perduts, amb sentiments que no entenen o amb problemes d’integració social… gràcies a la música troben un espai on es relacionen, es desfoguen, es comuniquen… I els adults no s’escapen d’això, vivim amb l’estrès del dia a dia i és molt important trobar un espai personal, de gaudi per parar i desconnectar, trobar un plaer. A totes les etapes és vital la música.
RdR: Quina resposta us heu trobat de Ripollet?
S.G: La rebuda ha sigut molt bona. La gent té ganes de saber què oferirem i com ho farem, amb ganes de provar i ser-hi. Això és molt valuós perquè ens estan dipositant la seva confiança. Estem en procés de construcció i aquest desplegament d’escola el volem fer conjuntament amb les persones que començaran amb nosaltres. Estem molt agraïdes de la resposta. Comencem molt bé i tranquil·les, anirem a poc a poc amb allò que podem assumir bé i a l’hora ens demana la gent.
RdR: S’adaptaran els preus al moment actual?
S.G: Ens hem d’adaptar als preus públics que es van presentar fa dos anys. Però és cert que la situació de la població ha canviat i s’han adaptat les quotes a la realitat actual. A més, l’Ajuntament té la voluntat de revisar-les al gener perquè encara siguin més realistes. La intenció és facilitar l’accès.
RdR: Nervis inicials?
S.G: Molts. Vam començar al setembre i ha estat un mes molt intens. Calia adaptar-nos a la realitat d’aquí. Però ho hem fet i, això sí, tenim més il·lusió que nervis.